Els millors llibres de Fernando Repiso

M'agraden els nous autors que entren com a elefant en una cacharrería. Precisament perquè la literatura necessita aquesta capacitat de sorpresa, aquest gir i aquest replanteig d'estereotips per gèneres narratius. Si no, la cosa va prenent una sensació de narrativa plana. Més encara en gèneres populars cridats al consum massiu i als supervendes de ficció.

És clar que aquest punt transgressor necessita un fons d'armari més comú. O sigui, benvingudes siguin les novel·les negres o de suspens, aferrades als cànons, amb reverencial procediment, perquè els autors se segueixin trepitjant els cervells a la recerca d'arguments fàcilment reconeixibles per ubicar-los a la seva prestatgeria corresponent. Però aquesta gràcia del que és nou, del desubicat i la sorpresa ve sempre des d'un punt creatiu i imaginatiu capaç de traçar nous camins o almenys de canviar el focus.

Si cal donar-li un toc castís i àcid en noir doncs se li dóna. I així, per moments riem mentre una fosca tempesta plana sobre els personatges de la història. Paradoxal com la vida mateixa. Segur que a les obres de Fernando Repiso trobaràs, i trobarem en allò nou que vagi sortint, aquesta nova forma de compondre, negre de noir sobre blanc, escenaris plens de colors sorprenents.

Top novel·les recomanades de Fernando Repiso

Les agulles de la nit

Quan un pensa en el seu heroi també ha de carregar amb els seus defectes i particularitats que ho facin humà. Com més excentricitats més s'assemblarà a nosaltres de portes cap a dins. Perquè la mediania i la normalitat són els grans invents de la humanitat civilitzada.

Així que tot heroi poc civilitzat, amb els seus vicis i secrets pot acostar-se a la idea de desfer maldestres criminals amb aspecte de versemblança. A l'alçada d'aquest protagonista tenim la nèmesi que no ho és tant. És el bo de les aparences ben narrades i d'aquell joc de llums i ombres que llisca quan un narra amb la solvència de remetre's a la sorprenent realitat quan es manifesta en tota la cruesa delirant.

Després d'una intensa sessió de sexe i drogues, l'inspector Iván de Pablos rep una trucada. El propietari de la sauna gai de Sevilla que sol freqüentar ha trobat mort un jove en una de les cabines. El noi, nu i amb aspecte d'estar adormit, ha rebut diverses punxades, fruit potser d'una pràctica sexual, i li han amputat un dit del peu. El forense, el doctor Carlos Sepúlveda, casualment parella de la seva exdona, dictamina que ha estat un infart. Ivan confia en la seva paraula, però el seu instint no acaba de veure clar el cas. Per això no cessarà investigar tots els fets al voltant d'aquesta mort.

El policia, en dubte per les seves addiccions i per com viu la seva homosexualitat, acabarà descobrint una trama fosca, que comportarà més assassinats vinculats a l'ambient nocturn de la ciutat, i un criminal inesperat.

6 dones 6

Amb el títol d'evocació taurina aquesta novel·la juga al desconcert més orquestrat. Perquè res no és casual excepte algunes coses, com diria aquell… L'ullet a les reunions familiars o d'amics, al postureig i la felicitat feta relat de les nostres vides en una sobretaula. Fins que es desferma aquesta tempesta dels comptes pendents, dels rancors i dels secrets necessaris per poder tornar a quedar la propera vegada a la mateixa taula, les mateixes persones evitant, si és possible, la tragèdia imminent…

Sevilla. Un cap de setmana. Una onada de calor. Quatre germanes es reuneixen, com cada any i des de fa vint, per commemorar la mort dels seus pares en una casa familiar que s'ensorra.

Per a aquesta ocasió tan especial, Irene, Laura, Beatriz i Gloria conviden els lectors a un sopar per al qual han cuinat plats a base de records familiars, ferides obertes, ofertes enganyoses, jocs de la memòria, unes quantes mentides i unes poques mitges veritats.

L'amaniment el posen la Gema i la Tita: una és morta, l'altra amb prou feines viu. La guarnició la serveixen un marit adúlter, un adolescent esgarriat, un camell que és, alhora, un ocell enamorat, i un amic fosc de la família que s'ha convidat al sopar amb la intenció de trencar els plats i parar taula potes amunt. Com a postres, el menú inclou una pistola perduda, un collaret que ja no brilla i una taula de ouija casolana. Passeu i llegiu. El sopar començarà.

Valorar post

Deixa un comentari

Aquest lloc té validesa Akismet per reduir el correu brossa. Aprèn com es processen les dades dels teus comentaris.