El protagonista d'aquesta novel·la, Toni, Va ser un lector voraç d'aquelles sèries de llibres de «Els cinc«. Entre la innocència i la revolució que era (i segueix sent) llegir en aquells anys de sortida de la infància, la lectura de qualsevol llibre es converteix sempre en una marca, un senyal de punt de llibre feta en les nostres pròpies vides.
Quan recuperes un llibre dels cinc sembla com si el punt de llibre de la teva vida seguís allà, al tacte de les seves portades plenes d'acció i aventures. Com el propi autor indica, una lectura juvenil es redescobreix sota un prisma ben diferent a la maduresa, quedant a l'descobert matisos no detectats en el seu moment, aspectes no sempre afortunats. Però l'important és aquest enllaç amb un altre temps, el que al seu torn enllaça amb un altre prisma de la vida.
En un personatge ja crescut, que revisita aquests moments de l'adolescència amb l'exactitud pròpia d'un autor que ha travessat l'esplendor dels llibres de «Els cinc», s'endevina aquest punt autobiogràfic, una ànsia pròpia per recuperar tantes i tantes sensacions.
En primer lloc, Toni voldria recuperar la inspiració. I amb ella la motivació per escriure les seves novel·les pendents i per ensenyar als seus alumnes, convençut en tot moment del que transmet. El problema per Toni és que totes aquestes lectures de Els cinc van compassar uns temps de transició espanyola que prometien convertir a ell i als seus companys de generació en alguna cosa que no han arribat a ser.
No es tracta de nostàlgia ni de malenconia, es tracta que, potser el que volien arribar a ser tota aquella generació lectora de Els cinc, realment era no ser grans. Per aquest motiu Toni torni a buscar el seu lloc en la ficció, tot i que la seva realitat pugui quedar mig morta.
Ja pots comprar Els cinc i jo, l'última novel·la d'Antonio Orejudo, aquí:
1 comentari a "Els cinc i jo, d'Antonio Orejudo»