Si el gènere negre actual és una tendència amb punt de partida al policÃac, això de Jonathan Lethem, quan s'acosta a aquest gènere, és un altre tipus d'evolució personalÃssima des d'aquest mateix origen. Per moments sembla que la cosa trencarà en un policÃac clà ssic a allò Veler, però al final les trames s'estenen cap a altres idees. La qüestió és una cosa aixà com estirar narrativa criminal per purgar o destil·lar un altre tipus d'assumptes.
És clar que el gènere negre ens porta fins a allò extrem en allò conductual, en les conseqüències o els motius per al crim. Perfilar en aquest context personatges a un costat o l'altre de l'assassinat de torn possibilita l'aprofundiment en abismes fets modus vivendi. I al final, si vol l'autor, tot avança pivotant al voltant del crim o, en el cas de Lethem, això de l'assassinat serveix com a referència i marca per a tot allò que es pugui desenvolupar després.
Però com deia, això de Lethem no és només el noir tangencial. A la seva bibliografia a més trobem moltes altres novel·les que l'acosten més a un altre Jonathan de cognom Franzen. Amb aquest comparteix un gust per l'escenografia més suggerent, disruptiva de vegades des del que és contracultural. I també amb Franzen comparteix la perÃcia de descompondre la realitat per analitzar en les seves vives trames aspectes que només els grans narradors ens poden aportar.
Propostes originals que donen aquest gust una mica estrany per la decisió de l'escriptor d'explicar-nos allò que li ve de gust, transcorrent lleugerament pel tronc que podria ser principal i portant-nos més enllà , fins a les branques on pengen els fruits definitius de la seva intenció narrativa.
Top 3 novel·les recomanades de Jonathan Lethem
Orfes de Brooklyn
Investigadors, policies i tota mena de protagonistes a la recerca del delinqüent de torn. Tots de meticulosa construcció per part de l'escriptor que li dóna vida. Traumes, culpes, vinculacions inesperades… Tot s'hi val per possibilitar el gir argumental. Però això de Lionel Essrog és una caracterització genial que mai no podràs oblidar.
«Tinc la sÃndrome de Tourette». Les paraules surten atropellant-se, incontrolables, i les mans no poden evitar tocar impulsivament i compulsivament tot el que tinguin a prop. És el destà de Lionel Essrog, criat en un orfenat i que, juntament amb els seus tres amics de la infà ncia, treballa per a un mafiosillo local, Frank Minna, en una agència il·legal de detectius.
L'assassinat de Frank l'obligarà a submergir-se a la trama, complexa i plena d'ombres, de relacions, amenaces i favors que conformen el Brooklyn que ell creia conèixer tan bé i on ningú no és el que sembla. Orfes de Brooklyn supera amb escreix allò que podrÃem considerar una novel·la negra, subverteix el gènere i li confereix nous matisos fins a aconseguir un text summament original.
El detectiu salvatge
Salvatge com el mateix món que aixopluga les feres. Això fora, més enllà de l'insospitat despatx de Phoebe Siegle, és un infern entossudit a consumir tot vestigi d'humanitat. Perquè el cas presentat és el detall, el que és important és l'espai inhòspit que queda després.
El detectiu salvatge arrenca amb la visita d'una dona a un detectiu privat: Phoebe Siegle, una sarcà stica novaiorquesa, es presenta a la desgavellada caravana de Charles Heist, als afores de Los Angeles, perquè l'ajudi a trobar Arabella, la filla desapareguda de la seva amiga.
Les úniques pistes que li pot donar són una estrafolà ria comunitat budista a Califòrnia i Leonard Cohen, amb qui la noia està obsessionada. Heist, un solitari de poques paraules que com a mascota té una zarigüeya al calaix del seu escriptori, acceptarà immediatament l'exuberant i parladora Phoebe com a companya. La insòlita parella s'embarcarà en un viatge entre els rodamóns dels afores de Los Angeles i pels paratges més inhòspits del desert de Mojave, on habiten unes estranyes societats fora de tota llei i ordre.
En aquest noir de tints apocalÃptics, l'aclamat autor d'Orfes de Brooklyn ens trasllada a un Estats Units convuls i polÃticament frà gil. El detectiu salvatge és una altra fita extraordinà ria d'un dels grans referents de la literatura nord-americana.
Anatomia d'un jugador
Benvinguts al meravellós món de les apostes. Ratxes que van i que vénen perquè finalment la mala sort ho devori tot. Més encara conforme un queda sumit en la idea de la revenja com una temptació suïcida. I això que tot sembla començar bé, irremissiblement bé.
Alexander Bruno ha fet de l'atzar la seva professió. Amb l'estoig de backgammon i la funda de l'esmòquing a sobre, recorre BerlÃn cap a la luxosa residència de ferr Köhler, on jugarà la partida que pagui els deutes acumulats després d'una ratxa de mala sort a Singapur. Però els daus no estan per part seva i el joc es va torçant. Està convençut que els dons telepà tics que fins ara l'havien convertit en guanyador estan fallant.
Potser és degut a l'aparició d'una incòmoda taca en el seu camp de visió que li ennuvola la vista ia causa de la qual haurà de viatjar a Califòrnia acceptant l'ajuda econòmica que sembla oferir-li desinteressadament un vell amic de la infà ncia. Com la seva visió, la seva vida es difumina per moments.
Jonathan Lethem torna amb una novel·la inquietant i extraordinà ria que indaga en com les bones cartes a la partida de la vida es poden tornar contra un fins a fer-ho desaparèixer. El profund retrat psicològic dels protagonistes d'aquesta nova història confirma Lethem com un dels escriptors més brillants i originals de la seva generació.
