A l'escriptor valencià Guillermo Galván gaudim d'un aire mediterrani a allò Vázquez Montalban, combinat amb evocacions a aquell John li Carré que combinava espionatge i història, mentre que els moviments polítics i diplomàtics més soterrats conformen l'esdevenir dels nostres dies des del segle XX.
Així, gaudim de trames amb un punt noir, però també amb la tensió pròpia de tota ficció que apunta a assumptes d'espies. Un espionatge que en terreny més hispà entronca amb aquest extens període del franquisme fet un erial social però actiu en el seu vessant més interactiu amb altres mandataris d'aquí i d'allà. Tot ells implicats a la Segona Guerra Mundial i en la reconstrucció posterior des d'una convivència més forçosa que una altra cosa. Amistats perilloses per interessos i conveniències insospitades. Miralls d'un temps ajustat a la ficció, on descobrir aquests reflexos deformants, una hipèrbole necessària sobre la realitat que reubica clavegueres i despatxos al seu veritable pes en cada època.
Un espai per ubicar grans trames que ens apropen a explicacions més possibles que allò que les cròniques oficials ens relaten. I és que si la ficció supera en moments la realitat, mai més clar que allò que va quedar d'Europa després del convuls segle XX.
Encara que hi ha més que descobrir a la bibliografia made in Galván des de la ficció històrica fins al thriller, ens acostem aquí a una de les seves grans comeses al voltant del seu ja mític Carlos Lombardi, sobre el qual pivota una sèrie sempre recomanable…
Top 3 novel·les recomanades de Guillermo Galván
Morir al novembre
Novembre és un mes per poques coses, un temps de transició. El típic mes en què fins i tot les grans plataformes necessiten inventar-se un dia negre per poder vendre una escombra. Però hi va haver un temps en què fins i tot novembre era un bon mes per a qualsevol cosa.
Em refereixo a aquestes dècades intermèdies del segle XX entre guerres obertes o guerres fredes. Un temps en què Espanya primer i Europa després van esclatar en conflictes insostenibles. Els calius de les armes paradoxalment van deixar una Guerra Freda en què tot fill de veí podia ser un espia o un mercenari a la bandera millor postora. Al punt del Pérez-Reverte immers en la mateixa època amb el seu sèrie Falcó, Guillermo Galván ens endinsa en aquests dies estranys i apassionants amb un precís relat.
Novembre de 1942, el món crema en flames i Espanya, tot i arrasada i en plena repressió, és un niu d'espies. Carlos Lombardi, de nou a Madrid, sobreviu com pot amb el seu precària agència de detectius. No es pot permetre el luxe de rebutjar cap treball pel que ha d'investigar i seguir a un misteriós viatjant de comerç alemany. Res pot agradar-menys que tornar a ficar els seus nassos en els assumptes de l'Tercer Reich però
Al seu torn una aspirant a actriu de dubtosa reputació apareix assassinada i la policia de l'estat no té gaire interès a investigar i descobrir que és el que hi ha darrere. Pel que Lombardi buscarà la forma de fer justícia veient atrapat en una sòrdida trama de prostitució, cinema i estraperlo.
Estan connectats tots dos casos? Guillermo Galván torna a la més dura postguerra espanyola per portar-nos una novel·la negra en la qual, de forma magistral, junta els gèneres policíac, històric i d'espionatge.
Temps de sega
El començament de la sèrie. Les degudes presentacions i aviat entrem en acció amb un protagonisme estel·lar al més pur estil dels herois del gènere negre. Lombardi és un paio amb els seus llums i ombres, amb aquestes contradiccions que naturalitzen la condició humana focalitzant-la en un personatge exposat a mil perills.
Madrid, 1941: Carlos Lombardi, ex-policia criminalista i ara pres polític per lleialtat a la República, compleix redempció de pena a Cuelgamuros treballant en les obres per al mausoleu de la Vall dels Caiguts. Pocs dies abans de Nadal Lombardi és alliberat inesperadament i traslladat a les dependències de la Policia, on el rep el seu antic cap Balbino Ulloa, a qui anys enrere va ajudar a no ser expulsat del cos facilitant-li un improvisat carnet del Front Popular.
La policia del Nou Règim el necessita per resoldre un cas que malgrat l'escandalós no s'ha filtrat a la premsa: l'assassinat d'un sacerdot que ha estat degollat, torturat i castrat. L'horrent crim sembla haver estat comès pel mateix assassí a què Lombardi trepitjava els talons el 1936, abans de la Guerra. Ulloa l'insta a fer-se càrrec de la investigació com una comissió de servei i la promesa d'un possible indult en el futur…
La verge dels ossos
Estiu del 1942. Carlos Lombardi es veu obligat per la policia del Nou Estat a seguir el rastre d'un jove desaparegut. Encara en llibertat provisional, amb un treball inestable a l'agència d'investigació Hermes, l'exinspector republicà s'enfronta a un món rural, per a ell desconegut, a la Castella profunda; un món de silenci i por marcat per la cruel repressió durant els primers mesos de la recent guerra civil.
Sota la llunyana tutela del seu antic inspector en cap Balbino Ulloa i el suport a distància d'Alicia Quirós i Andrés Torralba, els seus atípics companys de fatigues, Lombardi ha d'afrontar la prepotència dels vencedors, el caciquisme consolidat, les corrupteles quotidianes i l'actitud fugida de els vençuts. Homes que no volen ni poden mirar enrere, dones que busquen el seu lloc a contracorrent, gent que espera pacients veure devorada la terra i la història dels seus avantpassats per l'aigua d'un futur pantà. Un paisatge marcat per camps de concentració i fosses comunes en territoris per tots coneguts que ningú no s'atreveix a transitar.
