La veritat és que per considerar-la principalment poeta, la prosa se li dóna més que bé a Sylvia Plath. I sÃ, sento decebre els molts admiradors d'aquesta autora perquè l'he portat aquà per parlar del vessant més narratiu.
En la capacitat i la diversitat de Plath es manifesta l'empremta d'una autora completa les incursions novel·lÃstiques de la qual o en forma de relats no poblen la seva bibliografia, però sà que trufen aquesta crònica carregada de lirisme captivador o desangelat, segons toqui. Perquè cada acció, escena o fins i tot decisió cobra aquest significat del transcendent per a bé o per, arribant al cel o aconseguint inferns a cada pas.
La gran virtut dels poetes és aquesta, dotar de més significà ncia allò anecdòtic, carregar l'instant i les seves paraules de llums boreals, fer de la rima el ritme de la vida. I no ho poden evitar. Sylvia Plath no pot deixar de embastar les trames amb aquest fil de plata poètic, frà gil, llampecant. L'ornament que ho acaba compactant tot, dotant-lo del sentit que cap altra cosa aconsegueix.
Top 3 llibres recomanats de Sylvia Plath
La campana de vidre
Li passava a Virginia Woolf i li passa també a Sylvia Plath. Em refereixo a aquest afartament del que és social, aquest vessant d'incòmoda convivència amb iguals, fins i tot de certa animadversió… Particulars sensacions respecte a la vida en societat que afavoreix a Plath una possibilitat per reflectir en els seus personatges aquest estranyament que de vegades ens governa entre allò que creiem conèixer.
Aquesta és la història d'una noia que té tot allò que una noia pot desitjar al Nova York dels anys cinquanta: una carrera prometedora, un pretendent que estudia medicina i tota una vida al davant. Esther Greenwood ha guanyat una beca per treballar en una revista de moda a la gran ciutat i sent que per fi podrà fer el seu somni de ser escriptora.
Però entre còctels, nits de festa i piles de manuscrits descobreix una societat que repudia les aspiracions de les dones i la seva vida comença a enfonsar-se. L'Esther -alter ego de l'autora- es tanca en si mateixa, com si estigués atrapada en una campana de vidre: respirant contÃnuament el mateix aire viciat i sense possibilitat d'escapar-se'n.
Més de cinquanta anys després de la publicació original, La campana de vidre s'ha convertit en un clà ssic modern, i les paraules de Plath, amb la nova traducció d'Eugenia Vázquez Nacarino, en conserven tot l'impacte. Aquesta obra icònica, com diu Aixa de la Cruz al pròleg, «viatja al present com un corrent elèctric i ens interpel·la de tu a tu, sense mediacions».
Les filles de Blossom street
Com a inquietes habitants d'un món que no els correspon, les muses es remouen inquietes entre la mediocritat del nostre món. I tan aviat aletegen escampant la llum com que turmenten les à nimes d'autores com Plath.
Les filles de Blossom Street forma part de la col·lecció de contes, assaigs i fragments dels seus diaris, que destaquen per la seva feroç concentració a l'art, la vitalitat de la seva intel·ligència i els anhels de la seva imaginació. En aquests escrits s'aprecia la preocupació primerenca de Plath pels problemes derivats de les malalties mentals; els complexos processos de la creativitat i, de manera destacada, una diversitat de temes que tenen la feminitat com a eix central.
Johnny Panic i la BÃblia dels Somnis
La fila d'un considerable conjunt de relats, posem que trenta, no és fà cil d'aconseguir sense enredar-se'n en estridències o enganxalls de difÃcil resolució. Però la poesia ho pot tot, la musicalitat orquestra les diferències temà tiques de tots aquests relats. Com en una preparació per al concert, cada instrument sona diferent, marcant-ne les notes. El conjunt és fascinant des de la confusió fins al silenci que acaba marcant la fi, i el començament del concert que queda després a la imaginació del lector…
Va ser publicat inicialment el 1977 com una col·lecció de trenta-un històries curtes, incloent la història del tÃtol. Com moltes de les obres de Pis van ser descobertes amb el pas dels anys, una segona edició va ser publicada amb una varietat de noves històries. La segona edició està dividida en quatre parts, i inclou nous relats, les quals algunes eren molt personals de Plath. Igual que l'espòs de Plath al seu llit de mort el 1963, el poeta amic i escriptor Ted Hughes va manejar la publicació i distribució de totes les obres sense publicar-ne, incloent les seves poesies.
