En el cas de Robert Walser, l'escriptor aixoplugava el boig anhelant de prendre els comandaments. En dosis adequades de bogeria van sorgir grans llibres entre l'altra vocació poètica que també ocupava el primer Walser. Però tota ment sumida als laberints interiors de la pena, el dolor, la por o l'oblit acaba per claudicar de la raó i, per tant, de la literatura en el cas de Walser.
Falses idealitzacions pseudoromà ntiques a part sobre qualsevol tipus de demència o bogeria, la prolÃfica bibliografia d'aquest escriptor suÃs destaca més en les seves primeres confirmacions com a novel·lista jove i es dilueix en etapes posteriors. Walser es va lliurar sempre a la literatura com a refugi davant dels seus traumes i incapacitats. Però només en certs moments va trobar a la literatura aquesta estranya lucidesa a la vora de l'abisme. Una lucidesa que, això sÃ, li va oferir l'oportunitat de compondre grans històries.
Amb l'assumpte de Walser i la malaltia mental s'obre un interessant espai on tindrien cabuda molts altres escriptors de totes les èpoques, des Edgar Allan Poe fins Foster Wallace. Però això seria un altre assumpte a abordar. De moment ens quedem amb el millor de Robert Walser.
Top 3 novel·les recomendas de Robert Walser
Els germans Tanner
La franquesa amb què l'autor va abordar aquesta obra fa que immediatament es descobreixi una transmutació indissimulada de la seva personalitat. Tot té la seva justificació o excusa, des de l'excentricitat més evident fins a l'obsessió més Ãntima. Fer literatura del que ens mou com un dictat que no ens porta a ser com els altres és una heroïcitat creativa.
La qüestió és que, més enllà que Simón, el seu protagonista, pot ser o no Robert Walser, aquesta franquesa s'estén com un angoixant mantell de certeses, evidències, veritats incòmodes i sensacions de l'imperatiu de la vida, d'aquest present com a fet únic indubtable. Això del nostre afany a no viure ni ocupar aquest espai que determina cada segon que passa en el mateix instant en què respirem és la més incòmoda de les contradiccions. Descobrir-ho pot ser tan cert com demencial. Ho va saber immediatament Robert Walser i aixà ho va plasmar en aquesta primera novel·la brillant de la seva vida.
Els Tanner són una caterva de perdedors, potser marcats pel cognom (la genètica) o potser mal canalitzats per les circumstà ncies. La qüestió és descobrir-hi i elles aquesta condemna del destÃ. Aixà no queda altra que caminar degustant aquest present al camÃ, on no hi ha derrotes ni penúries, només camà i cadències de segons i de respiració.
Jakob von Gunten
Des de ben jove Walser ja semblava endevinar en l'anul·lació de tota voluntat i ambició, una gran conquesta per viure allunyat d'existències insubstancials que acaben en vides hores i culpes. Potser també es tractarà d'una manera de canalitzar les fòbies socials més marcades. La qüestió és que la idea va calar estranyament, com el jove d'El guardià entre el sègol de Salinger, però en un context més nihilista si és possible.
«Aquà s'aprèn molt poc, falta personal docent i nosaltres, els nois de l'Institut Benjamenta, no arribarem mai a res, és a dir, que el dia de demà serem tots gent molt modesta i subordinada. L'ensenyament que ens imparteixen és bà sicament inculcar-nos paciència i obediència, dues qualitats que prometen escà s o cap èxit. Èxits interiors, això sÃ. Però quin avantatge se n'obté? A qui donen de menjar les conquestes interiors?»
Aixà comença Jakob von Gunten, la tercera novel·la de Robert Walser, la més estimada per l'autor, però també la més discutida i innovadora, escrita el 1909 a BerlÃn, tres anys després d'haver deixat l'Institut on s'havia educat. I el gran protagonista d'aquesta «història singularment delicada», segons un judici de Walter Benjamin, és el propi Institut Benjamenta: l'alumne Jakob, a través del seu diari, ens introdueix en tots els seus secrets, en els seus drames i petites tragèdies i en tots els seus misteris, convertint-lo en un dels escenaris més memorables de la literatura d'el segle XX.
l'ajudant
En el seu moment, aquesta novel·la va tenir un punt més morbós per aproximar-se en gran mesura a uns fets certs al voltant d'una època on Walser va estar al servei d'un personatge rellevant de la seva època. Actualment, és una altra cosa. Perquè la visió de Walser, transmutat al servicial Joseph, ens transporta a aquestes interioritats de les parelles que trenquen, de les convivències que esclaten, de les ferides que s'obren per ja mai més tancar.
l'ajudant compte, amb una ironia extraordinà ria, la història de l'enginyer Tobler, que es va separar de la seva dona i els seus quatre fills després d'arruïnar-, procés a què assistirà pas a pas, i de la manera més submisa, el seu fidel empleat Joseph. Walser narra una experiència autobiogrà fica, tot just alterada, després de treballar sis mesos a la casa de l'enginyer Dubler. La novel·la es va publicar en 1908, i va ser acollida per la crÃtica amb el més gran dels entusiasmes.
