Els 3 millors llibres de Joaquín Berges

Que l'humor no és una cosa renyida amb la literatura més exquisida és una cosa que van evidenciar ja al seu moment Tom Sharpe en diversos lliuraments o John Kennedy Toole a la seva única i magna obra on va demostrar que tothom conjura contra els genis més incompresos. Per això decidir-se per l'humor esquitxat a la seva justa posició resulta una decisió gairebé necessària per combatre excessos de formulisme argumental o formal.

Hi estan autors patris com Santiago Lorenzo o un Joaquín Berges que sap estirar humor intel·ligent o esperpent. L'important és l'encert per cultivar allò còmic en qualsevol terreny, fent que ja res no pugui quedar erm sense l'emoció del riure des de la sintonia empàtica que ens ubica a l'epicentre de la broma o de la burla; o que ens sorprèn amb l'amargor de la crítica que frisa allò satíric.

L'humor és un complement que va tot. Apostar per ell com a autor és diferenciar-se davant de narradors de mons més seriosos on els personatges amb prou feines esbossen un somriure cada estropes. A més, considerant l'absurd que cada cop més se'ns ve a sobre, riure és la millor opció. I la literatura en clau d'humor, més o menys marcada, és una aposta alliberadora.

Top 3 novel·les recomanades de Joaquín Berges

Peregrines

Humor apropant-se a l'ocàs de la vida. El plaent riure de qui sap plenament que només existeix el present. Perquè per molt que ens hi insisteixin gurus espirituals o coach emocionals, l'assumpte arriba quan arriba. I el descobriment desperta un riure que en part ve de la definició més encertada de la malenconia: l'alegria d'estar trist.

Dorita, Fina i Carmen són tres octogenàries que, amb el pretext de fer el camí de Santiago, s'escapen de la residència de gent gran on viuen l'estiu del desconfinament. En realitat, Dorita té una assignatura pendent a Tarragona, i ha convençut la Carmen, que té carnet de conduir, i la Fina, que és propietària d'un vell Volvo 850, perquè l'acompanyin.

A Fina, que pateix un principi de demència, la van convencent que estan fent la ruta que porta a Santiago de Compostel·la, tot i que han pres just el sentit contrari, cap al Mediterrani. Mentre assistim a les dificultats d'aquestes tres aventureres per l'interior d'Espanya, la novel·la reconstrueix els moments més singulars de les seves vides i els motius que justifiquen una escapada tan insòlita.

Entre Arrugas, de Paco Roca, i Les noies d'or, un viatge ple d'humor i situacions incòmodes, però també profundament emotiu en el relat de les històries personals que cada protagonista comporta.

Ningú és perfecte

Amb una aroma a la literatura anglosaxona entre el decimonònic i els inicis del segle XX, Berges es posa a la pell dels satírics narradors d'aquells dies. Aquells que posaven víctimes i botxins a prendre te a les cinc perquè certes dosis de surrealisme entre classisme enervant, exploti cap a allò inesperat.

A Kenwood Manor, una gran mansió al mig del camp anglès, els Whirlpool donen una gran festa amb convidats de diferents procedències. Entre ells, un investigador privat, a qui encarreguen una comesa difícil i inesperada: desentranyar qui és l'hereu de la família.

A les seves indagacions aviat sabrà que no ho té fàcil, ja que descobreix algunes aficions secretes dels aristòcrates anglesos, i que per la casa pul·lulen més personatges excèntrics dels que esperava: des de l'avi embogit que es declara innocent d'un suposat crim, fins a noies i pretendents caçats, així com un impertèrrit majordom, Harrods, que no li treu ull, digne hereu del mític Jeeves de PG Wodehouse.

Viu com puguis

La vida es precipita de vegades. I la cosa arriba a ser un sense viure per aquesta estranya inèrcia que desencadena desastres, improvisacions i altres anomalies. Sobreviure és aleshores el pa de cada dia.

Per més que us recomanin prendre's les coses amb calma, i que la seva dona, naturista convençuda, vulgui inculcar-li els hàbits d'una avorrida vida sana, Luis no guanya per a sobresalts. La seva primera dona, Carmen, s'ha casat amb el seu cosí Óscar, un arribista que no només s'ha quedat amb ella sinó també amb el lloc a què Luis aspirava a l'empresa d'energia eòlica per a la qual treballa.

Entre trucada i trucada de la seva mare per parlar-li de la tensió arterial, Luis intenta resoldre els conflictes del seu fill petit a l'escola, preocupar-se dels embolics dels seus fills grans amb les drogues de disseny, assumir que segueix enamorat de Carmen i aplaudir les actuacions d'un pallasso peculiar que coneix gràcies als seus fills.

Mentrestant, el vent fa girar les pales dels aerogeneradors com a sagetes d?un rellotge que descompta el temps que li queda de vida. Així, entre complicacions creixents i vivències al límit, l'equilibri una mica inestable de la seva situació inicial acaba esdevenint un descontrolat desequilibri estable ple de girs hilarants.

Altres novel·les recomanades de Joaquín Berges

Ganes de viure

Res millor que arrencar d'un estereotip sinistre per assegurar més dosis de rialles en el contrast. La mort és un simple tràmit per als enterradors que potser els condueixi a una existència plana, sense el més mínim sobresalt que els condueixi a ells a ser clientela del seu negoci. Però viure no és deixar-se endur pel no-res. La vida és anar de fanal fins al final per poder dedicar un somriure transformador (i certament inquietant) al teu enterrador.

Els Llorente són propietaris d?una funerària a Saragossa i semblen heretar algunes fixacions obsessives que els impedeixen sentir-se normals. L'avi Cosme, el fundador, sent un temor creixent de ser enterrat viu. Matías, el pare, no pot reprimir la seva atracció secreta cap a les mortes belles que arriben a la funerària, i Tristán, el nét, que serà fet i fet el que mantingui viu el negoci, té certa inclinació pel fetitxisme.

Quan Tristán s'enamori de Gràcia, que recorda a una bellíssima actriu del Hollywood clàssic, s'adonarà que viu envoltat de persones poc convencionals, sense ganes de viure i incapacitades per ser felices, i temerà seguir el mateix destí. Tot i les pulsions descontrolades dels uns i dels altres, n'hi haurà prou amb l'aparició d'un amor inesperat perquè les ganes de viure s'obrin pas i ho compliquin tot amb vocació de resoldre'l. Una àcida comèdia, enginyosa i emotiva, que confirma Berges com l?escriptor humorístic més original.