L'escriptora madrilenya Inés MartÃn Rodrigo, premi Nadal 2022, compagina una emergent narrativa de ficció amb un altre tipus d'inquietuds que també ens fa arribar des d'aquesta altra literatura igualment enriquidora entre allò assagÃstic, allò divulgatiu i allò periodÃstic.
I és que, com tantes vegades he apuntat, això del periodisme com a ofici no poques vegades acaba divergint cap a una comunicació més oberta. Perquè més enllà del que és cronÃstic o dels articles d'opinió, el periodista és un escriptor que es va amarant de notÃcies. Una cosa molt semblant al que passa amb qualsevol escriptor que va nodrint la seva imaginació des de la mateixa realitat des de la qual compondre les trames.
Des de la Pérez Reverte fins Manuel Jabois passant per Carmen Chaparro o Sonsoles Ónega. Citats aquests el ventall s'obre fins a no poder contenir tants i tants periodistes que acaben arribant-nos com a excel·lents comunicadors també en à mbits narratius de qualsevol Ãndole.
Inés MartÃn Rodrigo representa l'autora paradigmà tica que acaba capgirant els successos, les intrahistòries de tot just segons a la televisió o premsa per acabar estenent-se en el detall on es compon la vida amb tota la suma de circumstà ncies inabastables en un reportatge periodÃstic per extens que sigui.
Top 3 llibres recomanats d'Inés MartÃn Rodrigo
Les formes del voler
Les fugides sempre són cap endavant. Perquè ni en allò simplement marcat per la fÃsica i menys encara en allò emocional podem refer els esdeveniments inoportuns de la vida. Sota aquesta perspectiva, Inés ens presenta una història on l'arrelament intenta aturar el temps i contenir les emocions en un exercici de negació que ens carrega d'una estranya malenconia de vivències pretèrites que escapen fins i tot al temps viscut per la protagonista.
Quan la vida s'atura de cop, és el moment de fer memòria. És això el que sent Noray davant de la inesperada mort dels seus avis Carmen i Tomás. Després del seu funeral, incapaç d'afrontar l'absència dels qui li van ensenyar les moltes maneres que té el voler, es tanca a la casa familiar del poble, on va créixer i va ser feliç. Allà es refugia en les paraules i decideix enfrontar-se a la novel·la que fa anys que posterga: la història de la seva famÃlia, lligada a la d'un paÃs amb massa por de conjugar el pretèrit, des de la guerra civil fins a la consolidació de la democrà cia.
A través de l'escriptura, Noray evocarà les vides d'aquells que feren possible la seva i bregarà amb les seves pitjors pors i fantasmes per mirar de descobrir qui és. Aquesta història arribarà sense que ella ho sà piga a les mans d'Ismael, l'amor de la seva vida, que anirà llegint, a l'habitació d'un hospital, les pà gines d'aquest relat el final del qual marcarà per sempre el destà de tots dos.
Blaus són les hores
Una hipèrbaton per despertar aquesta sensació del color capaç de tenyir les vivències. El blau amb les seves variacions cap a tons gèlids com de gel profund o evocadors de celestes estivals. Una gamma completa per aplicar el filtre, segons el moment, d'un protagonisme que abasta tots els possibles des de la perspectiva de la voluntat més ferma.
En plena Primera Guerra Mundial, just abans de la presa de Varsòvia, una dona es jugava la vida al front. Es tractava de l'espanyola Sofia Casanova, la primera corresponsal de guerra de la història, que escrivia els seus reportatges per a ABC, visitant les trinxeres i denunciant la brutalitat de la contesa. Lluny de la tranquil·litat que alguna vegada Sofia havia imaginat per a la seva vida, era a Polònia quan va esclatar la guerra.
L'extraordinà ria vida d'aquesta dona va començar quan, quan era nena, el seu pare va abandonar la famÃlia i es van veure obligats a mudar-se des de la GalÃcia natal a Madrid. AllÃ, aviat va despuntar en els estudis i va freqüentar els cercles més selectes. El dia que la va conèixer el diplomà tic i filòsof polonès Wincenty Lutoslawski va saber que havia de ser la seva dona. Després d'un arravatador festeig, es van casar i van marxar a Polònia, el primer de les seves destinacions. Però al cap dels anys, Lutoslawski va repudiar Sofia i aquesta va haver de buscar-se la vida per seguir alimentant les seves filles.
Una habitació compartida: Converses amb grans escriptores
Considero que aquest cert deixi masclista que pretén infravalorar qualsevol narrativa feta per dones va cada cop a menys. Però mai no està de més un llibre com aquest per acabar per apuntalar una igualtat tan evident com necessà riament a reivindicar fins al ple convenciment de les ments més cerrils.
En una societat i un imaginari encara codificats pel patriarcat, on un percentatge molt reduït de lectors homes llegeix ficció escrita per dones, aquesta selecció de meravelloses converses ens descobreix les escriptores que han lluitat, incansables, per viure i escriure sota les pròpies regles ; per enderrocar prejudicis i conquerir drets; per ocupar, grà cies al valor dels seus textos i més enllà de la pertinença a un gènere, el lloc que mereixen.
A través de les preguntes i les respostes que conformen aquestes xerrades Ãntimes, fluides i intel·ligents, el lector descobrirà allò que distingeix el pensament i les obres d'aquestes escriptores, que, si encara no heu llegit, us quedarà clar per què ho hauria de fer.
Alhora, la seva lectura en conjunt fa emergir un territori comú: ser dona i ser escriptora aquest segle, amb tot el que això implica. I és que, a més de reflexionar sobre els seus llibres i què significa escriure per a cadascuna, indaguen en les relacions que articulen el triangle de la literatura, la vida i la societat, abordant els problemes i desafiaments del temps que els ha tocat viure.
De Carmen Maria Machado, la més jove, a Ida Vitale, la més veterana, passant per Zadie Smith, Anne Tyler, Margaret Atwood, Elena Poniatowska, Siri Hustvedt i moltes més, aquest és un llibre per endinsar-se a les habitacions pròpies de les grans escriptores del nostre temps, dones singulars que han sabut teixir els fils dels seus escrits i de les seves vides amb genialitat, autenticitat i coratge.
