A la prosa del peruà Gustavo Rodríguez, recentment etiquetat amb el premi Alfaguara de novel·la 2023, podem trobar una mica de tot. Una caixa de Pandora, un calaix de sastre o fins i tot un basar de paraules extraviades per a amants de segona mà. Existencialisme des de l'al·legòric fins a l'alienant. Realisme sobre el qual la ressaca de mar (i la que no és de mar) va deixant aquestes restes com a vestigis de vida per a nàufrags.
La qüestió és que sempre ve de gust enfrontar-se als personatges de Gustavo Rodríguez. Perquè són gent que et sacseja els seus cops directes, carregats de moralina per al carpe diem, o aquests ganxos sota la mandíbula que et deixen ko per la potència dels seus ensenyaments per a primers i segons auxilis.
I segurament no serà ni pretès per l'autor. Perquè la naturalitat amb què succeeix el gir dels esdeveniments, ja sigui desastre o nirvana, evidencia que això d'aquest autor és simplement deixar fer i deixar viure els seus personatges. Cap d'altres tan dotats d'aquesta humanitat rabiosa de qui sap perfilar carn i ossos en fons de paper. La resta és sempre tan subjectiva més enllà de la persona que ens relata la vida, que de vegades arribem fins i tot a un nivell entre allò oníric i allò èpic a la frontera entre records i somnis de cada tipus dels que passa per aquests llibres. Una experiència que fa de la literatura una mica més que un entreteniment amable.
Top 3 llibres recomanats de Gustavo Rodríguez
Cent cuyes
Cal saber agafar el punt a la tragèdia de viure. Això de deixar-nos portar per aquella bíblica vall de llàgrimes acaba sent una decisió davant de l'inevitable. Però la consciència i la memòria construeixen al voltant del nostre temps una dolça melodia on es pot descobrir aquesta idea que la malenconia és la felicitat d'estar trist, com diria aquell. El viatge és curt, quan s'està a punt de l'arribada al final, els instants succeïts a cada moment són la immortalitat per superar la finitud de tot.
Quan Eufràsia Vela comença a treballar com a cuidadora de gent gran, no sospita que el seu ofici la portarà a una cruïlla existencial. La íntima relació que manté amb la senyora Carmen, el doctor Harrison i Els Set Magnífics (entranyables personatges que s'apoderen del seu pensament i el seu afecte) l'obliga a replantejar-se el seu paper de mare i germana, les vicissituds de la longevitat, les formes de la compassió i el sorprenent valor que els cuyes, aquests conillets d'Índies tan peculiars, adquireixen en el seu pressupost moral.
Acompanyada d'una banda sonora on ressonen l'huayno, el jazz, la balada i el pop, la història de Cien cuyes rescata alhora l'empremta del cinema com un contrapunt de l'existència dels seus personatges i una font de revelacions sobre el sentit de la vida i la mort quan aquesta s'aproxima.
matinada
L'esperpent de viure impedeix fer tragèdia del que s'ha viscut i fins i tot del futur si m'apures. No hi ha casualitat bona sinó alleujament d'onanista com a bestreta de tota mena de desastres. La cosa és abordar-ho amb gràcia amb una història entre allò delirant i allò sarcàstic. Així és com acaben arribant, curiosament des de l'estranyament, les sensacions d'humanitat més intenses malgrat tot, com fugaços desenllaços també d'onanistes experimentats.
Tot i que en 30 anys de vida no ho va conèixer, Trinidad Ríos necessita trobar el seu pare. Ella té por de ser rebutjada, encara que la por no li és inusual: tota la seva vida, des de la matinada que va quedar òrfena a la salvatge jungla de Mare de Déu, a la selva sud del Perú, fins que va haver d'escapar a la ciutat de Lima, ha hagut de lluitar contra tractants de dones, miners il·legals, traves masclistes i una societat extremadament racista.
Es podria dir que fins ara ha sobreviscut amb èxit, però una malaltia produïda per contaminació de mercuri l'obliga a buscar l'única persona al món que la pot salvar a través d'un trasplantament. ¿L'acceptarà el seu pare, un cantant bipolar que es guanya la vida imitant els Bee Gees i que ignora que existeix? I si l'accepteu, estarà disposat a deixar el seu únic somni només per salvar la vida de la seva filla?
Trenta quilòmetres a la mitjanit
Sembla que no ho penses. Tot avís de fatalitat et fa pensar després que vas actuar sense més ni més. Però els segons o minuts que transcorren des de la notícia fins a la certesa passen totes les pel·lícules versionades de la teva vida. El que vas haver de fer i el que faràs sinó esdevé el pitjor. La nena aquella que t'agafava de la mà i amb qui t'oblidavas del món apareix de nou aquesta nit. I sap Déu on anirà aquesta persona, però ara t'estreny la mà perquè no desesperis, ni caiguis.
Un escriptor i la seva parella assisteixen a una festa als afores de Lima. Tots dos beuen, mengen, ballen i es diverteixen mentre la nit avança sense presses cap a la matinada. De sobte, en sona el cel·lular. La trucada que cap pare vol rebre: una amiga de la seva filla li diu que aquesta ha patit un accident en una discoteca i està hospitalitzada.
Comença així un viatge per carretera que marcarà el ritme trepidant del relat. Trenta quilòmetres a mitjanit que activen un segon viatge: el recorregut a través de la memòria d'un home en estat de nervis els records dels quals es converteixen en un mitjà de transport existencial. A mesura que la seva interlocutòria es desplaça cap a la capital, el lector s'endinsa en la vida d'un personatge que es retrata en les seves diverses facetes: fill, nuvi, espòs, amant, amic, pare, publicista i escriptor, alhora que evoca un repertori d'històries que tracen el mapa en moviment dels afectes.
Altres llibres recomanats de Gustavo Rodríguez
T'escriví demà
Déu sap què diria aquell jo del futur. Que t'ho muntis sense dubtar, i com més aviat millor, amb aquella amigueta amb què sorties a passejar durant massa dies; que et posis les piles i treguis la punyetera carrera; que facis més esport i que no fumis. No facis mai cas al teu jo del futur. És un tipus frustrat, ressentit i envejós…
Manongo és un adolescent dels anys vuitanta que viu les experiències i els conflictes de la seva edat: el primer amor, la lleialtat dels amics, el bullying, les baralles dels seus pares. Enmig de la confusió que l'envolta, comencen a aparèixer a la seva vida unes cartes estranyes, enviades misteriosament des d'un altre temps… escrites pel seu jo del futur.
