Els 3 millors llibres de Grazia Deledda

D'Premis Nobel sembla que va la cosa en els últims casos d'autors portats a aquest bloc. En aquesta ocasió ens posem amb una Grazia Deledda obstinada en una mena de realisme ferri, feridor fins i tot, enfocat a la malenconia naixent des del desencís vital. La màxima de no tornar als llocs on un va ser feliç com a aliment per a la nostàlgia que acaba, des d'una presentació prosaica, per convertir-se en l'estrany lirisme de l'existència.

Personatges que tornen a pesar de tot, o que sobreviuen a la destinació, a l'assaig de l'existència, a la mortalitat com a ombra sotjador des del desgast del viscut. L'tot és la tragèdia per excel·lència per Deledda. Només que no hi ha superació èpica ni transcendència. Narrar així ha de respondre a l'turment de la lucidesa, a aquest llimbs a què un arriba a l'edat adulta. Aquest lloc extrem des del qual es contempla la patètica creació d'el món, acompanyada d'una simfonia sense ordre ni concert.

Però el paradoxal d'aquest tipus de literatura, i fins i tot de l'existència que de manera tan crua s'obstina a despullar l'autora, és que ho decadent per excel·lència apunta el miracle de la vida malgrat tot. Perquè en tota pregunta sense resposta alberguem el misteri últim que provoca com una espurna el primer batec i l'últim. En l'interval, les més insospitades passions capaços de treure'ns de l'tedi assumit com a horitzó.

Top 3 novel·les recomanades de Grazia Deledda

Elias Portolu

L'interès desmesurat per traslladar una percepció de la vida ens arriba en major mesura des de la perspectiva d'un protagonista que ho acapara gairebé tot. L'esdevenir vital d'Elías Portolu es concentra en un temps i un escenari cap a on es van replegant, com una manta, passat i futur.

De tornada a Nuoro després de quatre anys de detenció a la península, Elias Portolu ja no és el mateix: pàl·lid i apàtic, no aconsegueix reintegrar-se a l'ambient agropecuari de què prové. La il·lusió de poder tornar a la vida d'abans, passada al costat del seu pare i els seus germans en les tanques de la família, desapareix la mateixa tarda de la seva arribada, quan coneix a una dona prohibida per a ell: la núvia del seu germà.

Els bons consells que està buscant no són suficients per empènyer-ho a confessar-ho tot ni renunciar a Maria Maddalena, que correspon als seus sentiments. Si ni tan sols els casaments acabats de celebrar poden impedir l'adulteri, a Elies només li queda l'elecció del sacerdoci com a presó en la qual expiar les seves culpes i fugir del desig. Tot i això, la mort imprevista del seu germà i el naixement del seu fill il·legítim enfronten una altra vegada al jove a un dilema esquinçador. Deledda es concentra en el turment interior del protagonista, deixant-nos el dubte de si el seu veritable pecat ha estat no reprimir una passió o no haver tingut el valor de donar-li curs.

l'heura

L'existència només queda substanciada en emocions essencials que pugnen en cada ànima. L'amor hauria de ser sempre el vencedor en aquesta pugna dicotòmica entre el bé i el mal. Només que aquesta lucidesa abans apuntada, la consciència de les limitacions del nostre temps i el nostre cos, apuntalen la idea que la derrota és el més probable per l'ideal de el bé.

Aquesta novel·la tracta amb especial habilitat un dels temes més importants en la narrativa de Grazia Deledda: el desfer-se, la progressiva decadència, la desaparició. L'ambient que se'ns presenta a la casa dels Decherchi entronca amb la situació decadent de moltes famílies de la noblesa italiana rural, les quals, incapaços d'adaptar-se als nous temps, dilapiden les restes del seu minvat patrimoni en fastos obertures i ocurrències estèrils .

Enmig d'aquest context malenconiós, se'ns presenta a Annesa, criada i filla adoptiva de la família Decherchi, que patirà amb aquesta els errors i les faltes d'Paulu, un hereu jove, prematurament consumit i incapaç de trobar el seu lloc en un món en contínua transformació. «L'heura» dibuixa, doncs, amb línies cuidades i ben definides, la història d'un personatge profundament marcat pel seu conflicte interior, i que perseguirà l'amor mentre s'enfronta a una difícil i opressiva circumstància vital.

la mare

Paradigma del que irrevocable, de les decisions que contra natura es prenen per un mateix i per qui el futur ens convertirà. El sacerdoci i les seves renúncies sembla una cosa més d'altres temps, quan l'ésser humà es lliurava a l'abnegació sense causa, a les mancances per imposicions morals assumides com a contrapès perfecte entre Déu, la culpa per se i la negació de tota passió que ens descentra de qualsevol pla transcendent.

Els passos furtius d'un jove rector que deixa la seva casa i l'angoixa d'una mare que li segueix amb l'esperança d'haver-se equivocat. Així és com es deslliga el drama d'un home que ha admès, per fi, la mentida de la seva vocació. El passat, amb tots els fets que han portat a Paulo a vincular-se a Agnese, torna a aparèixer insistentment en el desenvolupament d'un esdeveniment concentrat en l'elecció de el present: secundar la seva vida o renunciar-hi en nom de l'hàbit talar.

Empès per la seva mare a salvar-se a si mateix i per la seva educació, Paulo s'agafa desesperat a les ànimes simples de la vila de Aar i rep cada mínim esdevenir porten només tres dies com una benedicció que l'aparta de l'desig. En aquesta obra mestra de la literatura universal, la inquietud existencial d'una mare i del seu fill pel qual ha sacrificat tota la seva vida emergeix amb la intensitat demolidora d'una tragèdia grega.