Ser hereva de Juan Rulfo supone un ejercicio de responsabilidad. Más aún cuando uno no tiene por qué recoger fantasmas de otros para llevarlos a habitar su alma. En el caso de la escriptora mexicana Ànima Delia Murillo l'assumpte sembla un fonament narratiu de rerefons, una excusa per narrar amb aquest deix persuasiu sobre allò nostà lgic, allò existencial i allò sociològic.
Amb els llibres d´Alma Delia gaudim de multitud de sensacions que s´abracen al´intimisme, però que agraden d´accions que justifiquin qualsevol proposta narrativa. Un equilibri, un afany que fa de les seves històries aquest tot entre fons i forma anhelat per tot aquell que se senti a escriure alguna vegada a la seva vida.
En plena sintonÃa generacional parece como si el asunto de la lectura de sus obras cobrara otra dimensión añadida. Porque hay algo de magnetismo en el imaginario coetáneo. Como de conversación de bar donde todo fluye con mayor naturalidad en base a sÃmbolos compartidos y evocaciones fluidas de lo vivido. De cualquier forma siempre es uno de esos descubrimientos atesorados para cualquier lector. Imprescindible.
Top 3 llibres recomanats d'Alma Delia Murillo
Contes de maldat (i un que un altre maleït)
Los volúmenes de relatos tienen la extraña virtud de recoger las vidas de sus personajes bajo el paraguas de la imaginación del autor. Vidas dispares, destinos alejados unos de otros, propuestas e hilos narrativos muy dispares… Pero todos esos protagonistas fugaces, en medio de escenarios remotos, acaban por robar cachitos del alma de la autora. La cuestión es si en ese imaginario desplegado sobre cada «pequeña» historia la autora es capaz, como ocurre en este caso, de hilarlo todo con esa empatÃa capaz de cobijar todo lo humano.
Contradiccions, supervivència, resiliència, desesperació, desitjos, passions, pors i culpes. Els relats s'enfoquen a diversitat de punts com a estrelles al firmament, component finalment aquesta cúpula que ho és tot. En això s'acaba conformant aquest llibre amb les seves vint històries inoblidables.
De El vampir del Bed and Breakfast, que va sembrant cadà vers on s'allotja, a Jackie, la sensual repartidora de menjar que entra a la casa dels seus solitaris clients i els executa, passant per Bartolo Gomer a La rebel·lió dels del mig, qui provoca una revolució incendià ria en un gris corporatiu d'oficinistes, aquests contes relaten com, darrere l'èxit i la «qualitat de vida», hem construït petits inferns a través de la tecnologia, la persecució de la productivitat i la devoció per absurds propòsits que, abans o després, es tornen contra nosaltres.
Els protagonistes d'aquestes històries muten de bones persones -fins i tot bons objectes com La mesa de sempre- a éssers que permeten que el seu costat fosc tregui el cap com una conquesta de llibertat. Desobeeixen, renuncien, traeixen, maten i es deixen posseir per aquest Diable frà gil que, com deia Fernando Pessoa, corromp però il·lumina.
El nen que vam ser
Cada cual va sorteando sus deudas e hipotecas de la mejor manera posible. Solo una de esas deudas jamás puede ser pagada. Me refiero a lo que prometimos ser o hacer cuando éramos niños y lo que finalmente nos ocurre. Todo relato de la infancia tiene ese punto de nostalgia, de melancolÃa, con dejes de extrañante felicidad. En esta ocasión Alma nos habla de deudas confirmadas, ya cuando uno aún ni tan siquiera ha tenido tiempo de proyectar esos sueños que acabarán rotos en su mayorÃa. Y asà el asunto cobra nuevas dimensiones…
Óscar, MarÃa i Román es coneixen en un internat que serà per a ells camp de jocs, però també un pont cap a la nit fosca de l'à nima: cap dels tres no pot evadir el dolor i tots comparteixen fantasies grandiloqüents. Junts travessaran la solitud i l'orfandat, i s'enfrontaran a la necessitat de prendre decisions que els marcaran durant la resta de la vida. Després la destinació els separarà durant vint llargs anys.
Per quan es retroben, tots tres ja són altres persones, tres adults comuns amb problemes comuns… però en el present i en el seu passat hi ha nusos per deslligar: l'homosexualitat, la venjança, la culpa matricida, l'amor soterrat. Junts tornaran a buscar respostes tant en les seves circumstà ncies actuals com en els nens que van ser.
El cap del meu pare
Hi ha una mica més feridora que la figura del fill pròdig. Perquè aquell només s'ocupa de malvendre el seu destÃ. Em refereixo a la figura del pare pròdig. Perquè aquest altre s'ha ocupat d'abandonar passat, present i futur, existència al capdavall. Buscar el pare pròdig potser només sigui un va intent de trobar sentit a la vida. Potser no caldrà ni trobar-ho finalment per acabar passant d'orfandat a plenitud.
Als seus quaranta anys, com un roadtrip, sense cap més referent que una fotografia vella, una filla emprèn la recerca del seu pare. Mentre narra la decisió d'anar-lo a conèixer i el viatge que la porta de Ciutat de Mèxic a Michoacán, anirem construint, juntament amb ella, el passat, els amors, les alegries, els accidents, les absències.
«Tots som fills de Pedro Páramo», diu Alma Delia Murillo, davant el factor tan comú que és l'abandonament de la llar per part del pare. Davant d'aquest fet, ella es despulla a cada capÃtol per parlar-nos de la necessitat de reconstruir aquest sÃmbol de pes universal, per aconseguir definir-se.
La seva vida, doncs, es desplega com l'entramat d'aquesta recerca: entre set germans i una mare treballadora, la protagonista creix i reflexiona no només sobre la seva biografia, sinó també sobre la història d'un paÃs profundament dividit on les dones no han explicat prou, des del punt de vista, el relat del pare.
El cap del meu pare és un llibre transparent, en què els lectors acompanyarem el viatge per trobar aquest home de destà misteriós i, potser, arribarem a veure centelleigs de les nostres pròpies cerques. Una història escrita des de l'entranya, on només es pot transitar el camà cap a l'origen.
