Hi va haver un temps en què el conte era un gènere exclusivament infantil. L'especificitat de l'gènere potser comencés amb Charles perrault, Es va estendre amb la tasca recopilatòria de l'acervo popular dels germans Grimm i va aconseguir el seu mà xim esplendor amb Hans Christian Andersen.
Pot ser que aquest inici de post sigui una atrevida sÃntesi que, tot i això, estableix una clara cronologia en la història del conte infantil.
Però el més curiós de tot és que aquests nens de multitud de generacions i llocs que es van criar a l'aixopluc de contes d'uns i altres narradors, van acabar component un imaginari subsistent en l'edat madura, uns referents sobre la moral, el bé i el mal , la superació de l'adversitat i l'enyorança de l'paradÃs de la infà ncia.
No vull dir amb aquest que contistes posteriors i actuals no tinguin el seu mèrit quan realitzen aquesta translació de la tasca cuentÃstica cap a una narrativa per a adults, mai no està de més reprendre els orÃgens lectors de cadascú en el seu format breu necessari. De fet, la definició de conte no fa cap al·lusió al seu carà cter infantil, sinó a aquesta naturalesa breu i al seu format habitual.
Però just és reconèixer el bressol de cada cosa. I més just és evocar a Andersen com l'escriptor que va agafar la batuta de l'conte com la més brillant pròpia de creació pròpia per il·lustrar als més petits sobre els aspectes més diversos de la realitat amb la fà cil comprensió de la narració breu i ajustada a l'enteniment de l'humà social en potència ...
Top 3 contes recomanats de Hans Christian Andersen
El soldadet de plom
Un d'aquests contes que més em va agradar quan vaig llegir de petit, va ser aquest sobre el soldat esguerrat per falta de matèria primera en la seva fabricació i enamorat de la més bella ballarina de totes les joguines de la casa.
Un conte entendridor que estén el seu significat fins l'amor en l'adversitat, la superació de les limitacions, la crueltat però també l'humor. Una emotiva sÃntesi del que treu el cap a la vida dels adults, ajustat a la necessà ria perspectiva naïf de la infà ncia.
El sÃmbol de el soldat sempre se m'ha va assemblar a la voluntat ferma, a aquest soldat que tot nen ha de començar a construir sobre el seu ésser per poder suportar el que vingui.
L'emotiu punt de tragèdia, després del fascinant periple de l'soldadet apunta l'amor romà ntic ia una espècie de mà gia sobre l'inanimat ...
El vestit nou de l'emperador
Un dels contes infantils que més transcendència té en l'edat adulta és aquest que narra les peripècies d'l'emperador a la recerca de l'modista ideal per al seu millor vestit.
Tal com passa en el Petit PrÃncep, El prisma de la infà ncia serveix per despullar (mai millor dit en aquest cas) sÃmbols de la maduresa. L'engany en el qual podem arribar a viure, i que ha assolit actualment un grau exponencial, es transforma en el fonament per explicar com el rei és completament confós sobre la millor tela per a la seva vestit, la més còmoda i agradable a el tacte.
El Rei finalment és convençut de les grans bondats del teixit i surt al carrer completament nu. Tots semblen sucumbir a la magnificència de la peça, fins que un nen demostra l'evidència del parany…
Patufeta
En una lÃnia semblant al conte d'AlÃcia al paÃs de les meravelles, aquest conte ens presenta una nena diminuta, nascuda d'un desig d'una mare infèrtil.
En una metà fora d'aquest embaràs impossible acaba naixent Pulgarcita des d'una flor. Els fabulosos viatges de Patufeta disparen la imaginació dels nens.
La seva petita grandà ria serveix com mimetisme essencial per a uns nens que veuen tot massa amunt en el món dels adults.
Una aventura en la qual el fet de ser petita no impedeix a Pulgarcita lluitar per tirar endavant entre gripaus, papallones, flors i finalment llaurar-se un destà fantà stic. Interessant conte per traslladar als nostres petits ...
3 comentaris a «Els 3 millors llibres de Hans Christian Andersen»