En l'estrictament formal, el romanticisme com a intenció narrativa és una recerca entossudida de la lírica de tota emoció, ja sigui en poesia o en prosa. I Gustavo Adolfo Bécquer és el màxim exponent patri d'aquesta intenció inquietant, emocionant, pertorbadora o malenconiosa, segons el moment.
Perquè mai està de més recordar que el romanticisme és l'existencialisme de la sensibilitat. La imaginació i la fantasia a el servei de l'romanticisme són excuses amb les que apuntar-se a l' «fred de viure», com diria l'escriptor Carlos Castán.
En la meva infància em vaig criar amb les llegendes de Bécquer, esteses moltes d'elles per les faldilles de l'Moncayo, allà per on l'autor va passejar la seva convalescència des del Monestir de Veruela. Així que certament ja trigava a portar a aquest espai a aquest gran referent, una mena de Poe ibèric amb similars influències sobre l'amor i la mort, sota el dispar influx d'aquestes terres més assolellades i més capaços de el clarobscur de les ànimes.
Cerca els millors llibres de Becquer suposa, en moltes ocasions, indagar sobre els diferents recopilatoris que han anat reagrupant l'escrit per aquest autor. No obstant això, tots aquests llibres són un brillant reconeixement a la fugaç narrativa de l'romàntic espanyol per excel·lència.
Top 3 obres recomanades de Gustavo Adolfo Bécquer
Rimes i llegendes
En aquesta fascinant comunió de poesia i prosa hi ha tot un impressionisme literari que s'anticipava al corrent pictòric posterior. Perquè la realitat del que s'ha narrat es satisfà de color, de brioses pinzellades que conviden a albirar els paisatges de l'ànima desfermada de l'autor. Prenent com a referència episodis de la Història o ubicacions reals tamisats per la visió de Becquer, es descobreix una màgia que evoca allò esotèric com a superació del racionalisme anterior que constrenya al creador.
Rimes i llegendes, llegendes i rimes componen un cosmos que convida a contemplar espais costumistes sota l'estremidor prisma de pulsions i passions, per una banda, i de velles creences convertides en nous mites narrats per Becquer amb intenció pertorbadora (o el que és el mateix , amb voluntat alliberadora per a la pròpia ànima de l'autor).
Un llibre de lectura àgil que manté aquesta evocació romàntica des de la qual es van ramificar corrents posteriors més gòtiques i sinistres que si bé aprofundeixen de major manera en els espais foscos com una connivència amb la fatalitat i la mort, al meu parer no aconsegueixen mantenir aquest calfred de la insinuació per sobre del que manifest.
No sé, és estrany, potser es tracti que allò autèntic i original sempre mantingui l'enllaç més directe amb el lector per les ambigües impressions d'unes històries que condueixen a l'esgarrifança del detall que transita equidistant, com a funambulista, entre l'amor i la mort .
Des del meu cel
Allà, a Veruela, sota l'influx d'aquest Moncayo en què jo mateix vaig passar molts dels moments feliços de la infància i la joventut, Becquer va escriure aquesta mena de manifest sobre la seva voluntat narrativa.
Una sèrie de cartes en què es veu el conflicte entre la intenció sanadora del seu viatge fins Veruela i el Moncayo, amb el temor per la seva pròpia vida, i la desbordant vitalitat que, en el cas de Becquer, suposa un despertar del seu influx literari més potent capaç de transformar el gènere epistolar en un relat molt per sobre de la seva realitat, on les impressions subjectives conformen una atmosfera simbòlica que acaba construint un inequívoc món becqueriano, testimoni inconfusible per a molts altres escriptors posteriors.
Tres llegendes índies
Un llibre molt especial que ofereix una interessant perspectiva sobre el poder creador de Becquer. A dia d'avui qualsevol de nosaltres podem documentar-nos exhaustivament en tots aspectes sobre qualsevol lloc de món.
Becquer, però, mai no va viatjar per conèixer de prop la realitat de les ubicacions i les llegendes sobre les quals es va disposar a narrar en aquestes tres llegendes. Però la veritat és que poc importa les referències preses quan Becquer com a narrador sempre sotmet la realitat a la seva intenció transformadora.
Des dels estereotips del seu temps que se li van poder explicar sobre l'altre costat de l'món, afegint l'empremta pròpia d'una síntesi creadora plena de idealitzacions, imatges traslladades d'un a l'altre món i recreacions gairebé teatrals al voltant de protagonistes encara considerats com habitants de un espai llunyà, lliurats a dispars creences i costums que s'enfrontaven a les dels seus colonitzadors, en el conflicte també Becquer va donar cabuda a la crítica.
