No queda una altra que reconèixer que el reflex patri de les Nora Roberts o Danielle Steel es diu Elisabet Benavent. Aquesta escriptora espanyola de gènere romàntic porta pocs anys en el món de la literatura, però la veritat és que en aquest curt període ha demostrat disposar de la capacitat productiva de qualsevol de les altres dues abans esmentades. La seva fitxatge per Netflix per replicar les seves històries en pantalles de tot el món va acabar per elevar-la als altars de l'gènere.
Considerant a més la joventut d'aquesta nova i estel·lar incorporació, el gènere rosa ha trobat sens dubte un nou gran valor la projecció és incalculable. Perquè Elisabet Benavent concentra romàntic i juvenil. I considerant el gran mercat de lectors d'aquests gèneres, que pràcticament devoren totes aquelles propostes, el potencial es dispara.
El cas d'Elisabet és el paradigma somiat per tot autor. A dia d'avui ho d'un escriptor «fet a si mateix» adquireix més significat que mai. Llançar-te a l'autopublicació a través de xarxes, saber moure els teus llibres, aconseguir que el teu qualitat acabi provocant una cascada de lectors i bones crítiques ...
Elisabet Benavent és una escriptora feta a si mateixa. I precisament per això, per guanyar-se els lectors amb la franquesa i autenticitat de qui comença des de zero, se sap que Elisabet aporta un nou empenta a l'gènere, ratificat per tants i tants lectors i finalment el suport d'un segell editorial a l'altura del seu capacitat.
3 novel·les recomanades d'Elisabet Benavent
Totes aquestes coses que et diré demà
Els flashback, les segones oportunitats, les disjuntives i les seves eleccions… El passat troba en allò romàntic aquest neguit propi de l'existència afrontada amb la seva insuportable lleugeresa de l'ésser, que diria Kundera. Per a un dels grans referents de la novel·la romàntica en espanyol més fresca com és Elisabet Benavent, el tren també s'acosta en aquest llibre al seu únic pas amb la possibilitat de pujar-hi o no…
La fantasia juga llavors les seves cartes, entroncant amb aquests desideratius de tenir una màquina del temps amb què refer les coses mal fetes a toro passat. O no només allò mal fet sinó allò gaudit però que ara ha perdut el seu vigor, energia i entusiasme. En resum, tot és plantejar-se la idea que qualsevol temps passat va ser millor. Sobretot quan pinten bastos… Com diria també Sabina, no hi ha nostàlgia pitjor que enyorar el que mai no va passar mai. Llevat que trobis la fórmula màgica per transformar el desig insatisfet en un instant de plenitud. Anem allà…
I si tinguessis l'oportunitat de canviar allò que ja has viscut? Miranda treballa com a subdirectora en una revista de moda. Miranda és feliç al costat de Tristán. Per això no entén que l'estigui deixant. Tant de bo pogués fer marxa enrere i tornar al moment en què es van conèixer… Però i si realment tingués l'oportunitat de canviar la seva història?
L'art d'enganyar el karma
Ja fa temps que això de l'Karma ronda sobre els nostres caps prenent l'alternativa a la més prosaica llei de Murphy. La qüestió és assumir certs esdeveniments com una predestinació anhelada per haters o patida com esperada conseqüència per l'ànima turmentada de torn. Però si d'alguna cosa ha d'ocupar-la ficció ja sigui versió novel·la o pel·lícula de torn, és de dehacer aquest malefici pla que suposadament ens espera per tornar esperança i motivació a tot comú mortal.
Perquè si tot estigués escrit res valdria la pena. L'èxit que mai arriba no és el pagament per alguna cosa que poguéssim cometre en una relliscada. Ni tampoc el reconeixement té perquè ser 15 minuts de glòria que Andy Wharhol ens assigna a tots com miserables engrunes.
Un cop de sort pot canviar-ho tot i en aquestes ens movem tots. Que la cosa de l'Karma finalment tingui una mica de cert i que estiguem sotmesos als capricis d'un Déu ludòpata, amb els seus joiosos daus, oa les decisions d'una plèiade de togats habitants de l'Olimp enamorats secretament de la nostra apassionant mortalitat, doncs ja serà cosa de descobrir-ho en el seu moment.
Només que potser hagi possibilitats d'esquivar aquest destí, de trencar-se en un regat vital que deixi bocabadat a el mateix creador de plans .... Elisabet Benavent s'atreveix a desvetllar-quina és la manera, l'art de canviar-ho tot i d'aconseguir aquest vent a favor capaç de guiar els seus protagonistes a la glòria, sota el preu que sigui procedent ...
En les sabates de Valeria
Amb Valeria va començar el somni d'Elisabet. Gràcies a aquest personatge (que va fer les delícies de lectors en digital a la caça de bons llibres autopublicats), l'escriptora va poder pensar que això d'escriure podia ser una dedicació més professional, independentment del gust pel qual cadascú comença a escriure històries .
Amb gairebé tota seguretat es pot dir que Valeria va conquistar a moltes lectors per una fàcil empatia en l'essencial. Valeria és contradictòria però té clar que vol ser feliç i que necessita enamorar-se i sentir i desbordar la seva passió.
L'alt grau de vitalisme de Valeria és el mateix que tots voldríem gaudir en la nostra quotidianitat. Però observar a Valeria no és veure algú per sobre de nosaltres. Ella també se sap fràgil, es contradiu i es recompon.
Amb Valeria aprenem o almenys prenem referència d'algú capaç de donar carpetada a assumptes emocionals que no porten enlloc per obrir-se a nous corrents que refresquin la seva vida. Valeria ens fa riure i ens captiva. Tot un personatge i un encert de la seva autora per prolongar una saga amb què anar saciant Valeria-dependents.
Altres novel·les recomanables d'Elisabet Benavent ...
Com (no) vaig escriure la nostra història
La idealització i el contrast de la rutina. El significat de la paraula amor sota la lupa. Perquè passada la fase de l'enamorament tot s'encarrila cap a noves formes d'amor. I així l'amor com a component objectiu de les nostres vides es distorsiona a mesura que els seus diferents ecos ens acaben confonent. Tret que estiguem entestats a viure eternament enamorats com el primer dia. Una manera nova de llegir l'amor. Perquè de vegades la veritat (no) és només allò que volem creure.
Elsa Benavides és una escriptora d'èxit amb una crisi creativa i una obsessió: matar el personatge que la va catapultar a l'èxit. Però la solució als seus problemes no passa per electrocutar Valentina amb un mòbil a la banyera. És la punta de l?iceberg d?una ferida més profunda.
Decidida a fugir per tornar a abraçar l'escriptura, topa amb Darío, un músic nouvingut de París que a més és el seu veí. Comença així una nova història en què Elsa és la protagonista. Serà capaç d'explicar-ho tot?
Perseguint Silvia
El d'apostar per un personatge femení, com la mateixa autora i amb projecció cap a qualsevol dona lectora forma part ja de l'segell propi de l'autora. En aquesta ocasió Silvia és força més continguda que Valeria.
Sílvia sembla amagar-se de si mateixa a la seva feina. La dramàtica perspectiva d'amagar-se d'un mateix que no poques vegades patim a les nostres carns. Però el pitjor és que en aquesta feina es troba cada dia amb qui estima i qui li ha trencat el cor. La seva vida és un laberint i només un gir de 180 graus pot oferir nous horitzons cap als quals transitar.
Tan sols cal trobar una altra persona i posar voluntat per descobrir la seva brillantor. Gabriel, com a estrella de rock pot oferir alguna cosa molt diferent al seu món conegut, en tots els aspectes ...
La màgia de ser nosaltres
Novel·la d'Elisabet Benavent que destil·la una sensació de segones oportunitats. Assumir que tots podem acabar re-enamorant després d'un tancament en fals no sempre és fàcil.
Pots sentir el cuquet i pensar que és una cosa indegut obrir-te a nous mons. O pots considerar que els vells costums compartides suposen una llosa per obrir-se a noves vides compartides. O, fins i tot, si més no ho esperis, pot ser que una oportunitat de reconciliació emerga com aquesta nova opció de refer ponts per sobre de culpes i acusacions.
La segona oportunitat per iniciar un viatge a altres escenaris o la segona oportunitat per recompondre-ho tot per sobre dels murs i les ferides… Si hi va haver màgia, per què no es podrà produir un nou truc de les emocions que ens torni a meravellar? La Sofia i l'Hèctor ens ofereixen una història que, com es diria a la cuina, planteja un amor deconstruït.
Altres llibres interessants d'Elisabet Benavent…
Les abraçades lentes
Quan hom s'aficiona a l'obra d'un autor fins a convertir-se en un autèntic fan, l'assumpte del coneixement de la persona capaç de crear aquesta història i compondre aquesta música feta sintonia o lectura de les nostres vides té una importància de gran magnitud. Passa una cosa semblant de vegades amb l'autor o autora, que busca confessió o fins i tot exorcisme en una melodia o llibre més íntim i es llança al seu públic com a necessitat gairebé espiritual.
Això és el que passa amb aquest llibre d'Elisabet Benavent on aborda el que ha viscut en la seva transició des de l'anonimat fins a un estavellat de la literatura traduït en milions de lectors. Si vols saber com és el viatge fins arribar a ser l'emblema o el tòtem per a tot gran seguidor, no et pots perdre aquest llibre. Perquè a les petites confessions ia l'obertura cap a les vivències més personatges sembla com si poguéssim desxifrar els motius per crear. I això en certa manera ens apropa a l'indescriptible poder de la paraula i ens aferra amb una abraçada lent, com d'eternitat…
