Les vímets de la novel·la negra en femení es van urdir entre autores com Alicia Giménez Bartlett, l'absoluta i exitosa pionera, o una Berna González Harbour darrerament lliurada també en noir des del periodisme. Elles van ser bestreta i mirall en l'enlairament immediatament posterior d'una Dolores Redondo que acabaria per erigir-se com a autora capital del gènere.
El que ja resulta indistint del sexe, una vegada assolida aquesta igualtat sense complexos en aquest gènere literari, és el perfilat d'aquest protagonista fetitxe pres per cada escriptor.
El panorama narratiu en aquest àmbit dels submons, de l'hampa i del crim desborda d'herois, antiherois, culpes i nèmesi. I també cal comptar amb els necessaris personatges tebis, aquells que són capaços de transitar pels dos costats amb la mesquinesa de què massa habitualment fa gala l'ànima humana.
González Harbour va trobar a la seva comissària Ruiz a aquest personatge sobre el qual abocar imaginació però també coneixement de causa des d'un exercici real de periodista que sempre acosta a escenaris de poder, estranyament connectats de vegades amb espais poc amables plens de més ombres que llums…
Top 3 novel·les recomanades de Berna González Harbour
Les llàgrimes de Claire Jones
Els detectius, policies, inspectors i altres protagonistes de les novel·les negres solen patir una mena de síndrome d'Estocolm amb el seu ofici. Com més avisos es presenten els casos, com més fosca s'endevina l'ànima humana, més atrets se senten aquests personatges amb què tant gaudim a la novel·la negra.
María Ruiz, ja il·lustre comissària de l'imaginari literari d'aquest país, es veu apartada de Madrid i el ritme de treball trepidant. La destinen a Sòria, on sembla que totes les ànimes d'aquest lloc viuen en pau i harmonia, amb el record desgastat d'un vell assassinat irresolut com a únic assumpte pendent. I d'això ja n'han passat més de 60 anys. Maria necessita més estímuls per sentir-se viva. Ha après a dedicar la seva vida a indagar entre l'escòria social, on es mouen els psicòpates més recargolats. La claredat d'un món en pau genera una indescriptible angoixa.
Disposar de més temps que passar amb Tomás, la seva parella, encara que en coma des de fa massa temps, no li suposa cap alleugeriment, al contrari… Per això, quan un company comissari li demana ajuda en un singular cas, no es podrà negar. Maria viatja a Santander i coneix de les particularitats de l'assassinat d'una noia que va aparèixer morta al maleter d'un cotxe. Al mateix vehicle apareixen unes pistes que componen un missatge al gust de l'assassí de torn, que pretén la immortalitat de la seva obra, la justificació de la seva violència finalista.
Santander es converteix en una ciutat fosca, on anem comprovant com avança la investigació i Maria alhora que ens endinsem a la vida anterior de Claire Jones, la jove morta. Entre les dues dones es crea una mena de mirall entre ahir i avui, entre les seves ànimes turmentades que encaixen en aquest espai comú del mirall. L'autora es mou en un espai desconcertant que uneix víctima i comissària, amb una narració que destil·la emocions trobades, sempre participant del gènere negre propi d'aquesta obra. Sens dubte una gran història per descobrir i que, malgrat pertànyer a una saga, ofereix una lectura absolutament independent.
Marge d'error
Segona entrega de la sèrie en què la protagonista va adquirint aquest caire de policia abocat als abismes, amb aquesta mirada sempre recelosa de qui ha estat a punt de travessar perillosos llindars.
Després d'una llarga convalescència per les ferides sofertes en un cos dur a cos, la comissària Ruiz ha tornat. Ho fa el mateix dia que un home és trobat mort entre les bardisses del Retiro. És tardor en un Madrid enrarit en què les protestes dels indignats es barregen amb notícies de suïcidis en una multinacional.
El cadàver trobat al parc sembla quadrar en aquest greu assumpte laboral i, no obstant, alguna cosa no encaixa. La jove comissària es veurà arrossegada més aviat del que deuria a un combat entre allò que li dicta el seu instint i la seva salut. Ella i el veterà periodista Luna quedaran atrapats en una batalla pròpia d?una era de cobdícia i desigualtat.
El somni de la raó
Conforme avancem en tota saga policíaca que pivota al voltant d'un protagonista, allò personal i professional van traçant aquesta línia en ziga-zaga des d'una a una altra esfera, des dels casos que entren i els pendents mal tancats en ocasions i cap a les ferides també pendents de suturació.
La comissària Ruiz torna a Madrid per preparar la defensa. El vell cap superior de la policia ha aconseguit la seva suspensió en venjança per una antiga investigació i Maria està temporalment fora del cos. Però això no la frenarà. És el mes de maig, temps de festes al voltant del riu Manzanares, i l'aparició d'uns animals morts és el primer indici d'una anomalia que deixarà aviat més empremtes letals: l'execució d'una jove becària d'Història de l'Art en un dels ponts del riu. I no serà l?única.
La policia investiga màgia negra, assetjament sexual o sadisme, però els diferents esdeveniments comencen a conformar una sèrie d'escenificacions que portaran la comissària Ruiz fins al llegat de Goya. Sense equip, sense uniforme i sense pistola, Maria s'enfronta aquesta vegada a un ésser d'extrema intel·ligència, marcat per una obsessió i amb una gran capacitat de manipulació. En la lluita contra el temps recorrerà cases okupes, túnels subterranis i un Madrid ocult i aliè a l'Estat.
Altres llibres interessants de Berna González Harbour…
el pou
Corren mals temps per a la lírica i per al periodisme. Ja no és qüestió d'allò de no deixar que «la veritat t'enteli una bona notícia» com a argument del cinisme periodístic. L'assumpte s'estén com una taca que ho cobreix tot. El rigor és cosa del passat i l'impertiu és treure immediatament la notícia. És cert que tot cobra un aspecte subjectiu en aquesta realitat la nostra carregada de matisos. Però ni tan sols és procedent atendre les cinc respostes bàsiques, allò del què, el com, el quan, l'on i el perquè…
Greta Cadaqués, una reportera de televisió, és enviada a cobrir el cas d'una nena que ha caigut en un pou als afores de Madrid. Mentre no deixa de pensar en un judici a què ha d'assistir com a jurat popular, la seva càmera, Juan Quatremer, i el seu cap, un home àvid d'audiència, la constrenyen a treure a la llum tots els detalls del cas que el país sencer està pendent.
Tot i que aviat descobrirà que les intencions dels dos homes són molt diferents: Joan pretén cobrir el succés de la manera més rigorosa possible, però el seu cap la coaccionarà perquè aconsegueixi les exclusives més impactants, encara que això signifiqui difondre notícies falses. Greta haurà d'enfrontar-se a una cruïlla personal i professional que la portarà a qüestionar-se el paper dels mitjans de comunicació i els límits ètics de la seva feina.
Un novel · la de suspens que reflexiona sobre el món del periodisme i critica feroçment el sensacionalisme mediàtic a partir de la recreació ficcionada d'un cas que va monopolitzar l'atenció mediàtica espanyola. La veritat pot ser molt relativa en funció de qui la expliqui i el que vulgui aconseguir amb ella.
