A nivell pràctic, el retorn dels jueus a la terra promesa, es va organitzar al voltant dels kibutz, almenys en els seus estrats més voluminosos. Colons necessaris per aconseguir aquesta integració primària de l'espai i l'ésser humà que l'ocupa.
I al voltant d'aquesta reconstrucció d'una pàtria, a aquest retrobament dels jueus amb el lloc on havien viscut els seus avantpassats, amos Oz ens ofereix uns relats sobre vivències, circumstàncies i aquesta afecció per la terra perduda que va aconseguir mantenir-los units en esperit a través de costums i religió.
Conflictes geopolítics i identitaris a part, la noció que ens presenta l'autor és la de l'arribada a un refugi espiritual després de mil·lennis de vagar per qualsevol lloc de món i rebent menyspreu i animadversió en la majoria dels casos. Tan sols per això ja val la pena llegir, escoltar, considerar a la fi i al el cap de tot punt de vista, sobretot en el seu vessant més personal.
Quan per fi els jueus troben un lloc on ja poden sentir-se ells mateixos han de plantejar-se com tornar a la seva dura terra. Pensen en la comuna i en el treball per arrelar de nou al seu petit lloc en el món. Sens dubte una suma de circumstàncies molt particulars que ofereixen una gran riquesa narrativa. Jueus errants per fi organitzats per poder tornar a la terra que l'imperi romà els va obligar a abandonar.
Però passat tant de temps l'exili ha calat massa en l'ànima. I aquesta és la impressió última que ens aporta aquest llibre. Fundar un país d'ànimes que han vagat pel món durant segles va suposar un vertiginós cúmul de sensacions contradictòries.
Relats rics en matisos i profunds en plantejaments vitals. Una necessària catarsi literària per poder empatitzar amb aquesta gent, un aprenentatge sobre el més longeu dels pobles nòmades, una lliçó sobre la unitat en la dispersió.
Ja pots comprar el llibre Terra de xacals, La gran obra d'Amos Oz, aquí: