Les trobades intergeneracionals sempre enriqueixen. I en allò literari suposa un fructuós espai on pot emergir la riquesa de la humà, una mena de síntesi entre passat, present i futur.
Tot i que, realment passat i futur són sempre la mateixa ombra. Elisabetta té molt de passat, un temps pretèrit d'amargors, tristesa i assolellat. Pola, la jove ballarina disposa de tot el seu temps per endavant, comptant amb la fragilitat del que essencialment som, això sí…
Aquest hilvana la història comuna d'Elisabetta i Pola.
Pola arriba a la vida de l'anciana Elisabetta com a inquilina d'una de les habitacions. La intimitat entre totes dues es forja des dels detalls, des de les xicotetes converses cordials fins al més profund de l'existir. Els anhels d'una i els records de l'altra mouen la història pel camí dels records i les emocions.
Elisabetta recorre allò que li queda de vida amb la litúrgia dels costums. El pot de melmelada, amb els fruits collits de l'albercoquer del jardí, la vinculen amb la seva existència prolongada sempre en aquesta mateixa casa. Una casa on a part de Pola també hi residiren l'amor i la tragèdia, ocupant totes i cadascuna de les estances amb la mateixa intensitat. D'aquells habitants de l'ànima esdevenen els records que tracta de suavitzar l'aroma de la compota d'albercoc.
Dels petits detalls sorgeixen de vegades els peus de foto ideals per començar a mostrar l'àlbum vital complet de cadascú. El procés és lent, no s'ensenyen totes les fotos d'una sola vegada a algú que arriba a la teva vida, però de mica en mica les confidències es multipliquen, les instantànies del passat es revelen per fi a la vista de totes dues…
I aquí Pola confessa també que en el seu encara lleu pas per aquest món, també té instantànies per mostrar, pors, traumes i culpes que treuen el cap des de la brillantor de la joventut dels seus ulls, fins a convertir-se en cristal·lines llàgrimes.
El destí també es compon de petites històries (o potser al final es redueixi a això, a la suma del que és petit com la base perquè tot s'executi) Elisabetta i Pola fan de la seva trobada una purga d'emocions que les uneix per compondre un retrat final de trobada transcendentalment humà.
Ja pots comprar la novel·la Temps d'Albercocs, el nou llibre de Beate Teresa Hanika, aquí: