Millor l'absència, d'Edurne Portela

Millor l'absència
Disponible aquí

Fa relativament poc vaig ressenyar la novel·la El sol de les contradiccions, D'Eva Losada. I aquest llibre Millor l'absència, Escrit per una altra autora, abunda en una similar temàtica, potser netament dispar pel fet diferenciador de la ubicació, de l'escenari.

En tots dos casos es tracta de fer un dibuix generacional, la dels joves entre els 80 i els 90. El factor comú amb qualsevol altra joventut, des que el món és món, és aquest punt d'insolència, de rebel·lia enfront de tot, de ànsies de llibertat (entesa aquesta a l'albor de la raó).

Sens dubte un còctel singular per a tot aquell jove i inquiet que ha passat per aquest món.

I d'aquí que aquests dos llibres presentin aquesta noció comuna, coincidència temporal completa que identifica personatges d'una i altra novel·la.

Però el fet diferenciador a què abans feia referència radica que els joves de Millor l'absència són els que van viure a l'Euskadi violenta d'aquests 80 i 90. El que abans nomenava sobre la insolència, la rebel·lia i l'albor de la raó era allà una barreja perfecta per acabar sucumbint a aquesta crida a la violència després l'escut de l'ideal.

És clar que els rebels reaccionaris amb ínfules de salvadors d'aquell particular escenari l'únic que feien era focalitzar, orientar aquestes inquietuds cap a la violència, la delinqüència. Els cats on es movia la droga eren els millors llocs on captar joves desesperançats als quals injectar un ideal pel qual lluitar.

Amaia va passar part de la seva primera joventut observant als seus tres germans grans. Aquells amb els que feia ben poc jugava, s'ocupaven ara en destruir les seves vides, la seva família i tot el que se'ls posés per davant.

A la fi dels instants poden fer-se eterns, però els anys acaben transcorrent frenèticament. Amaia acaba tornant molt temps després al seu lloc d'origen, on ho va perdre tot i on va haver de sobreposar-se a tot. Però sempre cal tornar en algun moment a el lloc on vas créixer, ja sigui envoltada de completa felicitat o absolutament marcada. El bo i el dolent toca reviure en algun moment, per recuperar bones sensacions o per tancar assumptes pendents.

Ja pots comprar el llibre Millor l'absència, La nova novel·la de Edurne Portela, Aquí:

Millor l'absència
Disponible aquí
Valorar post

Deixa un comentari

Aquest lloc té validesa Akismet per reduir el correu brossa. Aprèn com es processen les dades dels teus comentaris.