El que s'estima se somia. El que mou amb passió el mecanisme interior acaba erigint el constructe sobre el qual cadascú sent, viu i sens dubte somia.
Aquesta novel·la té molt d'aquell somni fet realitat en la forma més autèntica de la transició. Perquè tot somiador sap que el somni no és un fi ni una consecució, ni per descomptat quelcom material.
La jove escriptora txeca Anna Cima ens ubica en aquesta novel·la al llindar del seu somni, de la seva passió. I de la increïble forma en què un aventurer relata loquaçment el seu últim viatge, l'Anna es converteix en la Jana per emportar-nos d'un costat a l'altre, del Japó imaginat al real, bressolats en una dormevela literària esquitxada d'impressions oníriques.
Quan la Jana, de disset anys, arriba al seu somiat Tòquio, vol quedar-se per sempre. Aviat es convenç de les conseqüències imprevisibles que això pot tenir. Es trobarà tancada al cercle màgic del bulliciós barri de Shibuya.
Mentre la versió jove de Jana deambula per la ciutat, viu situacions extraordinàries i busca el seu camí de tornada a casa, la Jana de vint-i-quatre anys estudia Japonologia a Praga, aspira a aconseguir una beca a Tòquio i, juntament amb un company d'estudis, trenca el cap amb la traducció d´un conte japonès.
Escrita amb una llengua amena, fresca i col·loquial, la primera novel·la de la jove japonòloga tracta de buscar un camí cap a una cultura diferent, de l'ambigüitat del món real i del parany d'un somni complert.
Ja pots comprar el llibre «Em vaig despertar a Shibuya», d'Anna Cima, aquí: