Necessitem creure. Aquesta és la qüestió. En el bé o en el mal, però necessitem creure en alguna cosa.
Aquesta és la primera noció a la qual ens empeny la Marta, la infeliç protagonista d'aquesta història. Ella mateixa s'ocupa de posar-nos a l'corrent sobre la seva pròpia vida, amb aquesta credibillidad i proximitat que ofereix la primera persona de l'narrador protagonista.
Marta tenia somnis, anhels, esperances. Va poder haver estat una gran ballarina, de les que arrenqués els aplaudiments de patis de butaques prestigiosos, saturats d'aromes a perfums cars. Ara tot allò és només un somni descompost de el passat que no va ser.
I encara que el passat sempre és passat, allò que mai va ser alberga l'amargor d'un present sense pena ni glòria.
Abotargada entre els seus quatre parets, el món més enllà de l'espiell de la seva porta no li ofereix res interessant.
Però Marta té humanitat, restes d'aquesta a el menys. Així que quan ha de donar un cop de mà a una veïna a punt de deixar aquest món, ho fa sense pensar-ho dues vegades. Aquell detall solidari la condueix a un món estrany. La casa de la seva veïna on la condueix després prestar-li atenció amaga un secret extraordinari, o al menys això interpreta Marta.
D'això es tractava, de creure en alguna cosa. Una porta mig oberta deixa veure un llit ..., sobre ella s'observa un cap de llarga cabellera rossa, com oculta a la llum i al món.
Finalment la veïna mor i la propietària de la cabellera rossa queda en un limbe d'inexistència. El fill de la seva veïna no sap de què li parla la Marta quan li pregunta què va ser d'aquella altra dona que habitava a casa de la seva mare ...
Però Marta creu en el que va veure. I un cop de tornada a el món a través d'aquella morbosa curiositat, Marta estarà disposada a tot per revelar la seva veritat ... El que no podia imaginar és que aquesta insana curiositat la retornarà a la vida en les seves múltiples arestes.
Ja pots comprar la novel·la La somnàmbula, el nou llibre de Miquel Molina, aquí: