Des del primer moment, a l'posar-te a llegir aquesta novel·la, descobreixes aquesta intenció de l'autora per introduir-te plenament a la pell de Laura Blacklock. Aquest personatge femení queda obert des del principi per produir aquest efecte camaleònic, donant cabuda a qualsevol lector que es disposi a viure l'aventura transformat a la Laura.
De cop i volta ets la Laura, i gaudeixes d'un creuer de luxe al qual has estat convidat. Sortida Londres, destí la meravella dels fiords noruecs. Fins aquí tot bé, una plaent singladura literària a través del Mar del Nord.
Hi ha un petit gran plaer en aquesta mimetització amb el protagonista d'una novel·la o una pel·lícula. Tu com a lector saps que t'has disposat a llegir un thriller, en aquest cas, o sigui que ets la Laura però sabent més que la pròpia Laura sobre el destí que us espera.
Entre els tranquils somnis, bressolats a les profunditats del mar, la Laura es desperta una nit aterrida per un crit esquinçat. Sobresaltada, la Laura observa com el cos d'una dona cau defenestrat cap a les profundes goles fosques de les aigües. Espantada, informa del que ha passat, però ningú no la pot creure… A la cabina 10, des d'on indica que ha vist la violenta escena de la caiguda, no s'allotja ningú. Una revisió general del passatge i de la tripulació descarta aquesta desaparició.
Aquest tipus d'històries desconcertants, ambientades en un espai tancat com un vaixell que navega entre l'immens mar, desperten un profund desassossec, una ànsia per descobrir què passa. Res no queda descartat, des d'un possible malson, un desbordament de la imaginació, fins a una realitat oculta que s'escapa de la Laura i el lector, sense saber fins on arriba aquest desconeixement.
La psicosi va en augment, Laura se sent amenaçada, el seu sisè sentit la manté en suspens, ella sap que la dona va caure, empesa per algú. La seva veu d'alarma podria haver posat sobre avís qui va acabar amb la vida de l'altra dona. Ara ella també està en perill…
Ja pots comprar el llibre La dona de la cabina 10, l'última novel·la de Ruth Ware, aquí: