Tot el que porta l'etiqueta «gòtic» em crea, d'entrada, una sensació contradictòria. M'he trobat obres amb aquesta ambientació que m'han fascinat i altres que m'han semblat un nyap. Tant en el cinema com en la literatura. Especialment la narrativa gòtica ha donat per a moltes derivacions més que gòtiques, churrigerescas.
I és que a la fi el que preval, com gairebé sempre és el do, el geni, la creativitat ajustada a la intenció creativa. En aquest cas, amb l'etiqueta indicada que anuncia l'editorial ens introduïm en una ambientació certament gòtica però sense estridències, una novel·la negra amb aquest punt de fantasia al voltant d'el propi terror que resulta plenament convincent i afortunada, pel meu gust, of course.
Corre l'any 1854 a Barcelona. El cos inert d'una donzella apareix al costat d'un pou, famós pels mites que hi ha sobre aquest. Des de la mort de «la dama d'el pou»Que dóna títol a aquesta novel·la, se succeeixen altres de nous assassinats de similar calibre. La tètrica atmosfera es complementa conforme avancem en la història amb una interessant fantasia que encaixa perfectament amb l'imaginari vuitcentista de poble, encara immers en l'esotèric com a punt previ a la incipient modernitat.
I sens dubte ens anem movent en un terror gòtic que apassiona. Magistralment conduït per l'autor per mitjà d'escenaris màgics. Personatges com Octavio Reigosa, qui investiga els casos recolzant-se sempre en l'empirisme i la raó, o Andreu Palafox, el típic inventor amb el seu halo de màgia que alterna ciència, un do especial amb un punt de superxeria, capaç de presentar invents que s'assemblen a la vida humana ..., doncs això, que personatges com aquests confereixen aquest aspecte màgic al tètric i que redibuixen les morts, els assassinats, amb encisadors pinzellades de fascinació sobre un final de la vida desdibuixat entre el fantàstic.
Ja pots comprar el llibre La dama de el pou, La nova novel·la de Daniel Sánchez Pardos, aquí: