El títol d'aquesta novel·la té la molla. Sabent que se'ns presenta una història de supervivència en plena Segona Guerra Mundial, aquest títol ens parla del que és peremptori de la vida en aquestes circumstàncies, de la improvisació per sobreviure, de les decisions amb ambient a últimes decisions…, en fi, suggereix tant que ja és una novel·la en si mateix.
I comences a llegir. Et trobes a Bèlgica, desembre de 1944, transcorre la Batalla de les Ardenes. A uns soldats nazis infiltrats a l'exèrcit nord-americà se'ls encomana la cura de Renée, una nena jueva, precisament durant la fugida de l'exèrcit alemany. Els llops a la custòdia de l'ovella.
Renée, la nena va tenir sort de no tenir gaire clara la transcendència del que l'esperava. Mai no va deixar de mirar els soldats que pensaven executar-la. Segurament no podria concebre què significaria deixar d'existir, ser executada, morir.
Els ulls de Renée sobre l'oficial que l'apuntava van provocar un efecte inesperat. El seu tret va acabar dirigint-se al company. Més enllà de l'odi cap als jueus, gravat a foc a l'imaginari del poble alemany, i inserit a consciència al cervell dels soldats nazis, Mathias va descobrir als ulls de la nena el que significava la Vida. Vida com a esperança a la innocència d'una nena per fer un món millor.
La veritat és que no sabem que va passar pel cap de Mathías per canviar el destí de la bala, però una cosa així devia passar per enderrocar aquest mur conscient del seu potent ideari. I a partir de llavors tot canvia. Acompanyem la insòlita parella per una realitat caòtica de runa i pillatge, enfrontant-se a tota mena de circumstàncies per intentar sobreviure.
L'esdevenir de Mathías i Renée llisca entre les pàgines a un ritme cinematogràfic, natural i senzill, amb un llenguatge clar i emotiu. Una autèntica aventura d'emocions que us farà tornar a creure en la humanitat des de la guerra i la tragèdia.
Ja pots comprar el llibre Avui encara som vius, la sorprenent òpera prima d'Emmanuelle Pirotte, aquí: