La figura de l'escriptor és el centre de tot, de tot el narrat, de tots els protagonistes davant el mirall en el qual troben a l'escriptor, desfent la seva existència enfront d'aquest Déu antany dotat de ploma, després amb la seva enervant soroll de tecles i posteriorment tan sols lliscant els seus dits en un teclat virtual. I Enric Vila-Matas ho sap. No s'amaga en la falsa modèstia ni ofereix arguments artificials. L'escriptor escriu i crea mons. I per tant escriure sobre un escriptor assegut en soledat és una cosa així com narrar les peripècies de Déu el dia 1 abans del no-res.
A col·lació de tot això de Déu i de l'escriptor, recordo a un altre gran escriptor patri, l'incommensurable Manuel Vilas, En el perfil de facebook, solíem gaudir de les converses entre Déu i Vilas, dos tipus sempre capaços de esbudellar la realitat per descobrir la seva part més hilarant.
Sobretot això de la creació, de el poder que converteix l'ésser humà en un nou Déu a través de l'llenguatge, va aquesta novel·la «Aquesta boira insensata». Després de l'exitós escriptor Gran Bros s'amaga el nostre escriptor de referència en aquesta història, Simon Schneider. Simon és qui s'encarrega, des del seu refugi en un replec de la Mediterrània català, de subministrar arguments amb els quals seguir alimentant el mite de Gran Bros, situat a l'altre costat de món, entre els focus dels gratacels. Però en el seu haver no només sen troba aquesta tasca a l'ombra per a glòria de l'autor de al moment. Els seus treballs han arribat a molts altres autors de major pòsit. I aquesta és la seva major glòria, que el seu sigui d'altres, que les seves paraules i les seves enginyoses composicions se li remunerin per arribar a milions de lectors. Perquè en el fons és a ell a qui llegeixen, encara que ningú vulgui saber-ho ...
Sens dubte una lloa a el procés creatiu, amb aquest punt impossible de l'únic interès creatiu com un camí sense fi ni glòria sobre el qual Vila-Matas abunda en la paradoxa el Déu narrador. Fins que Simon, en un prolífic dia d'escriptura, de sobte descobreix que li falta aquesta frase que ho embasta tot. Una cita que ha tingut aquí, en stand by en el seu cervell mentre escrivia al voltant d'ella, fins que ha desaparegut quan ha anat a buscar-la ...
No pot romandre assegut, contemplant la cita en franca fugida. Aquella tarda de tardor Simó surt del seu refugi a el món i, com Quixot, o més aviat qual Cervantes, surt a la recerca de la cita que fitava l'eternitat, que sentenciava tot, que descrivia el procés i fonament últim de l'escriptura ...
Ja pots comprar el llibre Aquesta boira insensata, el nou llibre d'Enrique Vila-Matas, aquí: