Una sinistra al·legoria de la dona actualment. Dit així pot semblar pretensiós, però així són les impressions subjectives. I mai no està de més dir-les per iniciar un debat sobre una obra de ficció amb cert punt de denúncia i de polèmica.
En el llibre En estat salvatge acompanyem deu dones captives sense saber gaire bé per què es troben així. Només es dediquen a deambular a les ordres de la veu del seu amo.
Rellampades complementàries, sobre el que aquestes deu dones eren fins al fatídic escenari present, semblen buscar una justificació al seu deplorable estat actual. Elles eren dones normals, integrades a la roda de l'actualitat, ajustades a patrons, estàndards i modes…
Les conclusions poden arribar al final de la novel·la, però pel camí ja anem entreveient la idea de l'escriptora, que no és altra que anar dibuixant perfils normals de qualsevol dona a la societat actual, de les diferències encara marcades entre rols masculins i femenins, de la condemna anticipada que pot suposar no assolir certes expectatives.
Si la dona està més exposada a aquests riscos de l'esclavitud moderna és una cosa que no entraré a valorar, però sí que és cert que les etiquetes sempre són més difícils d'arrencar en el cas. Potser des de la ficció s'entendrà millor o es pugui empatitzar de millor manera. Una fantasia dramàtica, demencial, una hipèrbole sobre dones i les seves circumstàncies adverses.
Interessant proposta que ofereix un nou punt de vista alhora que planteja, estrictament argumentalment, un suggerent thriller. Què deu ser aquestes deu dones drogades i traslladades a un espai remot? A què s'enfronten realment al seu captiveri ignominiós?
Ja pots comprar el llibre En estado salvaje, la nova novel·la de Charlotte Wood, Aquí:
Hola , Juan et vinc seguint des de fa algun temps… de veritat penses el rerefons de la novel·la és “anar dibuixant perfils normals de qualsevol dona a la societat actual, de les diferències encara marcades entre rols masculins i femenins, de la condemna anticipada que pot suposar no assolir certes expectatives”. O potser podria referir-se a una crítica més orientada al rol construït per a la dona en interacció amb la societat i que sortiria si res d'això estigués present, ho dic pel contingut i pel títol del llibre, és clar que hi ha molt més darrere del thriller, que espanta… m'encanten les teves ressenyes!
Hi ha perfils entesos com a normals que, en aquesta societat nostra resulten d'autèntic thriller, sí.
Gràcias