Poques vegades s'ha escrit sobre el futur com un idíl·lic futur en el qual el retorn a l'paradís oa la terra promesa s'anticipi amb una aroma a triomfal desfilada final de la nostra civilització. Més aviat tot el contrari, la condemna a vagar per aquesta vall de llàgrimes ha fructificat sempre en distopies o ucronies fatalistes en què l'esperança en la nostra espècie és, en reducionistas termes matemàtics igual a 0.
En aquesta línia es mou també aquesta nova novel·la de el jove, tot i que ja consolidat escriptor, Juan Soto Ivars.
Crims de el futur, amb aquesta reminiscència en el títol a Philip K. Dick, Ens parla de el món a punt del seu apocalíptica implosió. Un dels aspectes més interessant és la reconeixible associació amb l'esdevenir actual de l'món globalitzat (sobretot pel que fa a mercats es refereix) i hiperconnectat. Elucubrar sobre el futur des de la base del nostre present facilita aquesta intenció d'aprofundir en els grans problemes i reptes que se'ns aproximen.
Però tota història a un temps diferit sempre pot aportar noves idees a mig camí entre la ciència ficció, la filosofia, la política i el social. A el menys aquest aspecte interrelacionat és el que més em sol agradar d'aquest tipus de trames.
En el futur que se'ns relata en aquesta història, el liberalisme nascut al segle XVIII ha trobat ja la seva plenitud. Tan sols l'Ens «governa» i marca les pautes d'un món lliurat a les multinacionals emparades en totes les seves actuacions sota el paraigua d'aquest Ens.
El panorama no pinta molt favorable. Un nou món ple d'eslògans que componen la postverdad entre la misèria econòmica, social, política i fins moral. Només que la postverdad ja no té cabuda aa llum de la ruïnosa existència.
L'esperança, fins on pugui arribar a recuperar-se, es manté sota mínims en alguns personatges de la novel·la. Com les tres dones que capitalitzen el necessari paper rebel des de les cendres de la humanitat vençuda pel seu propi monstre.
Ja pots comprar la novel·la Crims de el futur, El nou llibre de Juan Soto Ivars, aquí: