Benvinguts a Occident, de Mohsin Hamid

Quan surten a la televisió aquestes estranyes columnes de gent que transiten per espais inhòspits, entre fronteres fictícies que s'aixequen com murs físics, a casa nostra fem algun tipus d'exercici d'abstracció que ens ha d'impedir pensar en el atroç de l'assumpte, en el poc que distem de qualsevol altra època anterior que pensàvem superada i àmpliament millorada. O potser és cosa d'assumir que l'estat de benestar d'uns ha de ser compensat amb el malestar d'altres. Interessant tasca d'alienació que algú aconsegueix inserir sobre les nostres consciències.

Llibres com aquest Benvinguts a Occident haurien etiquetar-se de necessaris. Si la realitat no ens impressiona potser la ficció ens abast. Aquesta va haver de ser la idea de l'escriptor pakistanès Mohsin Hamid quan va començar a imaginar la història dels seus personatges Nadia i Said.

Ells són una parella d'enamorats la idíl·lica estampa de l'amor naixent queda distorsionada per les circumstàncies que els toca viure. I no obstant això aquest enamorament els serveix, i serveix a al lector, per donar un toc legòric a la cruel realitat. L'amor en circumstàncies adverses passa de ser un assumpte tràgic, un argument literari a convertir-se en una excusa per tractar de dibuixar en el nostre imaginari aquesta cruel realitat que l'objectivitat dels telenotícies no acaba d'arribar.

I sí, es pot dir que la història acaba bé, mitjanament bé. Nadia i Said arriben fins a San Francisco, un altre costat de l'món sense ressons de bombes ni toc de queda. Però l'important és el periple, l'odissea, com es vulgui dir al que suposa viatjar sense saber fins a on, moure't pel món sense un lloc on poder pensar en viure decentment, avançar deixant el teu pàtria darrere, i segurament per sempre perquè et l'han robat.

Drets migratoris com a justificació legal i últim empara moral amb què tapar-nos els ulls ...

Ja pots comprar la novel·la Benvinguts a Occident, El nou llibre de Mohsin Hamid, aquí: