El Pulitzer de literatura té el sa costum de reconèixer obres en principi sense exigències comercials prèvies. I certament així és com acaben descobrint grans obres per sobre de grans noms. En l'històric de guardons d'aquest gran premi, trobem obres d'autors que tot just van escriure abans i després d'aquesta novel·la o assaig el que sigui que es premiï a cada moment. Res a veure amb altres premis que serveixen de recolzament per a la causa comercial (i no dic noms ...)
La qüestió és que el 2018 el triat ser un Andrew Sean Greer en el bagatge literari es troba aquesta devoció per la literatura com a eina existencial satisfeta per una empremta carregada de lírica, d'una prosa estèticament musical. Sens dubte un compendi, un equilibri cap a un llenguatge que no renuncia a la sofisticació gairebé filosòfica de la trama però composta amb la lleugeresa i la contundència d'una síntesi lèxica lloable per intentar arribar a qualsevol lector.
En Less ens endinsem en aquest constructe mental i vital de l'creatiu que no ha aconseguit la glòria anhelada per les seves idees i manifestos. Arthur Less és aquest escriptor amb aroma a perdedor, només que sense l'èxit sota el qual es tracta d'omplir el buit i la malenconia dels grans narradors.
I la cosa encara pot anar aa pitjor ...
Sobrepassada l'edat mitjana en què un escriptor sent que ja hauria d'haver arribat a la seva cota de reconeixement màxim, Arthur s'enfronta a un passat en forma d'invitació de casament. Quan una ex t'escriu perquè l'acompanyis en aquest decisiu pas vital pot haver un component d'enyorança o de despit, d'esperança en que algú aixequi la mà quan l'oficiant demana si algú té alguna cosa a exposar o, simplement, de conya final.
L'agenda d'Arthur Less està plena d'esdeveniments als que sent que ha d'anar per intentar situar-se en el moment oportú. I el casament de la seva exnòvia pot tenir cabuda en la farsa generalitzada d'un tipus que per moments es treu el cap a la glòria de Dante i que en altres instants es transforma en un Ignatius Reilly.
Però la imponent lírica de Greer que abans citava és el que aconsegueix despertar el ganxo. Al final, per sobre de tot preval una idea de recerca de felicitat. Diferents ciutats, vagues records, amors que vénen i van, petons sempre tòrrids, com de comiat ...
D'acord avancem en el viatge de Less, la història va adquirint un aspecte de major profunditat. Ha de ser això de el personatge tret del seu context i enfrontat a noves realitats sobre l'essència del que és. El que va començar com una història gairebé d'humor sobre el patetisme de la nostra vanaglòria humana, acaba prenent vols molt més alts sobre la idea de qualsevol edat considerada com el punt d'inflexió cap a la decadència. Perquè sempre hi ha temps per gaudir els trossos d'eternitat que anem deixant en cada instant, un cop alliberats de l'pes de la consciència sobre el que hem d'arribar a ser ...
Ja pots comprar la novel·la Less, premi Pulitzer de Literatura 2018, d'Andrew Sean Greer, aquí: