L?estereotip d?actor de rostre amigable, d?eterna joventut perfecta per camuflar-se després de qualsevol paper. El porto a aquest espai després de trobar-lo com a protagonista d'una sèrie sobre la novel·la 22.11.63 de Stephen King que em disposaré a veure ben aviat (no sé com se'm va escapar abans).
Més enllà d'aquesta sèrie, he anat recordant algunes pel·lícules per fer aquesta selecció. I la veritat és que he hagut de fer un bon exercici de memòria. Tenia les meves llacunes més enllà del Harry Osborn a les seves entregues de Spiderman. Però un cop recuperades les seves interpretacions visionades, anem allà amb el que més em va arribar d'una filmografia made in James Franco que té de tot, des d'humor, fins a romanç, passant per drames o fins al rotllo èpic (si se'l pot anomenar així al univers Marvel).
Top 3 pel·lícules recomanades de James Franco
127 hores
DISPONIBLE AQUÍ:L'angoixant relat basat en fets reals de l'aventurer atrapat entre les roques. Una història que gairebé tots recordarem gràcies a un James Franco que va estar genial per transmetre'ns aquesta angoixa que ens ubica entre la vida i la mort a foc lent.
El cas real d'un Aron Ralston que sens dubte se sentiria plenament satisfet amb la interpretació de James. Una d?aquestes pel·lícules d?escenes reduïdes però plenament carregada de tensió. Des del desconcert inicial per veure's atrapat entre les roques, passant per un doctorat en supervivència per a situacions límit i arribant al moment de la dramàtica decisió quan les al·lucinacions, la fam, el son i tots els contratemps possibles apunten a l'única solució, l'amputació …
Aron Ralston es trobava explorant el canó de Blue John, prop de Moab, Utah, quan un penyal es va desplomar de la muntanya i el va aixafar, impedint tots els seus moviments. Després de cinc dies intentant aixecar o trencar la pedra que atorava el seu avantbraç, Ralston es va mantenir amb vida gràcies a la seva pròpia orina fins que va pensar que moriria.
Aleshores, va gravar amb la seva càmera de vídeo un emotiu adéu per a la seva família fins que, de sobte, va decidir fer un últim esforç. L'afany de supervivència se'n va apoderar i, sense pensar-s'ho dues vegades, va trencar el radi i el cúbit amb una roca i es va tallar els músculs i la carn amb una navalla.
L’artista del desastre
DISPONIBLE AQUÍ:El procés creatiu té aquell. En primer lloc, han d'arribar les muses, deutores de l'enginy que tenen pocs però tots busquen. Una pel·lícula que en els seus rampells d'humor em recorda aquesta altra pel·lícula espanyola de «L'autor», on Javier Gutiérrez buscava la trama perfecta des del pati interior del seu pis, una vegada que les muses no sucumbien a cap dels seus encants…
Però tornant a The disaster Artist, ja sabem que a Hollywood tot es fa en gran, comptant amb més produccions per començar. L'afany com a director i actor de James Franco resulta en aquest cas encomiable. I així el relat quixotesc del creador poc dotat, desafortunat o potser abandonat a la seva sort per muses de l'olimp o del barri, acaba resultant interessant, sucós i magnètic.
De l'esperpent de vegades desperta la genialitat, com embruixada pel pol oposat de la ridiculesa. En aquests casos es tracta de mera fortuna, d'admiració pel grinyol en fons i forma. I això, amics, també pot ser art, sobretot setè art.
Narra la història real de la producció de la pel·lícula 'The Room', que ha estat considerada com “una de les pitjors pel·lícules de la història”. Dirigida el 2003 per Tommy Wiseau, 'The Room' s'ha estat projectant en sales -completament plenes- per tot Amèrica del Nord des de fa més d'una dècada. 'The Disaster Artist' és una comèdia sobre dos inadaptats a la recerca d'un somni. Quan el món els rebutja, decideixen fer la seva pròpia pel·lícula, un film meravellosament espantós gràcies als moments involuntàriament còmics, les trames disperses i les terribles interpretacions.
L'origen de l'planeta dels simis
DISPONIBLE AQUÍ:La gloriosa pel·lícula d'«El planeta dels simis» trobava un dels seus moments cims quan Charlton Heston, gairebé al final de la cinta, declamava la seva maledicció a la civilització humana. En aquell moment els interrogants quedaven oberts a suposicions de tota mena sobre el perquè. Què va passar al nostre món perquè acabés sent governat pels micos?
I és clar, aquesta preqüela va agafar el guant per assolir el nivell del clàssic de manera sorprenent. Considerant a més el guany en recursos i efectes tècnics, els fets narrats en aquest món a punt de ser lliurat per humans a micos resulta plenament convincent, esfereïdor.
Aportant a més un punt de vista entre allò sociològic, allò ecològic i fins i tot allò humanista, la cinta és ja una obra perfecta per combinar entreteniment i aquesta cosa més, el pòsit de tota trama fantàstica que apunta a allò apocalíptic com un succés a considerar gràcies a l'evolució de la nostra civilització…
Will Rodman, el nostre James Franco, és un jove científic que està investigant amb micos per obtenir un tractament contra l'Alzheimer, una malaltia que afecta el seu pare. Un d'aquells primats, César, un ximpanzé nounat a qui Will es va emportar a casa per protegir-lo, experimenta una evolució en la seva intel·ligència veritablement sorprenent. A l'estudi del simi us ajudarà una bella primatòloga anomenada Caroline.
La cosa podia haver apuntat a una entesa entre humans i animals. Però com tantes altres vegades, la por, la supèrbia i l'ambició condueixen tot al desastre…