Les 3 millors pel·lícules de vampirs

Això de les pel·lícules de Drácula i els seus centenars de derivades és un clàssic que sempre torna, encara que sigui amb multitud de retocs. Perquè el que abans era vedat reservat per als aficionats al gènere de terror ha passat a trobar nous públics. Des d'adolescents àvids de sensuals mossegades i eterna joventut fins a espectadors morbosos del gore i la sang, passant per replantejaments vistos amb humor.

Tot val ja per fer del mite originari de Dràcula un producte de màrqueting capaç de tot. Això no em sembla ni bé ni malament. Una llegenda pot derivar, en imaginaris nous, cap a qualsevol nova reconstrucció per abastar més i més potencials amants d'un univers tan fascinant. Vida nocturna, icones d'una immortalitat sospitosa…, símbols massa atractius per no donar-hi noves voltes.

No obstant, qui subscriu és dels que es va criar amb les pelis de vampirs més amenaçadors des dels que van arribar interpretacions oníriques que apuntaven a allò vampiresc com a font de pors a psicoanalitzar. Però també origen de desitjos sexuals per allò de la set pels fluids aliens… Així que la meva selecció tendeix més a obres que encara mantenen aquest interès per acollonir de tant en tant, amb vampirs desitjosos de xuclar-nos el suc des de la jugular per convertir-nos en nous éssers malmorts…

Top 3 pel·lícules recomanades de vampirs

Dràcula, de Bram Stoker

DISPONIBLE EN QUALSEVOL D'AQUESTES PLATAFORMES:

Doncs no arrenco clàssic ni res. Però és que aquesta pel·li és la darrera que s'ha cenyit al mite aprofitant ja recursos més moderns (ex., de finals del segle XX). Quan es pretén acostar una obra clàssica com és la de Bram Stoker nous amants del mite, mai millor que reverdir l'assumpte des d'una adaptació que parteixi d'aspectes fidedignes respecte a l'original.

Després ja hi ha el segell personal d'un director com Francis Ford Coppola, que no va poder fer falta que deformar unes cosetes per aquí, reajustar estereotips per allà… Però l'assumpte del sinistre comte renegat pel mateix Déu i el seu llegat maleït cenyit en primera instància sobre la seva pròpia perdició com una venjança del Creador mateix.

Un ésser demoníac que sap fer de les formes l'encant precís per captivar els humans com mai no va saber fer el diable amb les seves temptacions a Crist. Sense un fi clar pel món més enllà de la destrucció de tot per emportar-se'l per davant de la condemna, encara s'aprecia al vell Vlad una rèmora d'inquietant vida, d'enyorança per tantes pèrdues davant del seu Déu venjador després de l'apostasia més salvatge i sanguinària mai vista al nostre món.

Obert fins a la matinada

DISPONIBLE EN QUALSEVOL D'AQUESTES PLATAFORMES:

Canviem de terç, i molt. Vam arribar a Robert Rodriguez el terrible el dia que va pensar que ell també podia rodar una pel·li de vampirs. I vaja que si ho va fer… Una trama fascinant que estira l'escenari de la nit, els excessos i la perdició per a les ànimes en qualsevol tuguri per presentar-nos a insospitats parroquians de bar encantats d'acostar-se a tastar les delícies del vici carnal.

Però en realitat, per a delit de la imaginació de Robert Rodriguez, «La teta enroscada» com així es diu un bar de carretera entre Mèxic, Texas i l'infern. Bales de plata, l'amenaça constant d'uns éssers malmorts d'after, erotisme inquietant de Shalma Hayek i l'alba com l'última esperança per sortir-ne indemne.

Amb el seu punt de Road Movie, l'improvisat i mai desitjat grup de viatgers que arriba a aquell bar ens ofereix aquest mestissatge ideal perquè cadascú interpreti la situació de la manera més rocambolesca. Des del capellà que es creu capaç d'enviar aquells éssers a l'inframón, fins a l'assassí que no té cap problema a insistir en la mort de tot el que se li acosta, o la pobra noia que descobreix en aquella aventura al límit la pasta de la que està feta.

Full

DISPONIBLE EN QUALSEVOL D'AQUESTES PLATAFORMES:

Amb la seva inspiració en aquelles pel·lis de cinema negre del Blaxploitation portada dels anys 70, aquesta brutal cinta va necessitar de la trilogia per apagar la set de tants i tants espectadors encantats amb un Wesley Snipes renegat dels seus orígens vampirescos per accident. Fins i tot Santiago Segura va tenir el seu paper a l'inici de la segona entrega i l'assumpte va quedar…

Arsenals de plata, solucions d'all i moltíssima acció. Blade no escatima en violència per intentar fer callar qualsevol vampir que no se cenyeix a habitar entre les ombres sense assaltar la realitat dels humans que habiten sobre elles.

En la seva condició de meitat home i meitat vampir, Blade juga amb avantatge per vèncer tots els xuclasang que s'acosten a ell. I encara que la temptació de la sang també ho reclama amb força, ell sap mantenir-se a ratlla amb els seus propis sèrums…

5 / 5 - (12 vots)

Deixa un comentari

Aquest lloc té validesa Akismet per reduir el correu brossa. Aprèn com es processen les dades dels teus comentaris.