Sens dubte el cinema és un setè art grà cies a tipus com Kubrick. Un director que no es conformava a explicar una història sinó que sondejava les infinites possibilitats de les seves pel·lÃcules des d'allò estrictament narratiu fins a allò emocional i allò psicològic. I ho feia per mitjà de plà nols, plantejaments, efectes, fotografia o dià legs. Perquè bé és cert que alguns dels seus èxits més grans en diversos gèneres com Espartaco, Lolita o fins i tot Resplandor parteixen de guions més a l'ús. Però el Kubrick més reconeixible es descobreix en un altre tipus de pel·lis més metacinematogrà fiques podrÃem dir.
Ser avantguardista no és fà cil en gairebé cap disciplina. L'assumpte té una mica d'esdevenir errà tic, de creativitat i de geni davant d'idees i estructures. Suposo que s'entén una carrera que se'ns presenta a salts. A cop de projecte enginyós que acaba fructificant, relegant a l'oblit altres que es van poder rebutjar per no aportar res en aquesta direcció arriscada de la constant evolució cap a nous camins.
Però és aixà com s'aconsegueix un segell entre els grans. No podrÃem imaginar Kubrick rodant una sèrie ni sotmetent-se a dictats de qualsevol filmografia més reconeixible de gènere, Kubrick va explorar noves vies perquè finalment poguem veure les seves obres encara avui amb les mà ximes dosis de sorpresa i actualitat. Una cosa aixà com la paradoxa de parlar de clà ssics del cinema sempre a l'avantguarda.
Top 3 millors pel·lÃcules de Stanley Kubrick
2001. Una Odissea a l'espai
DISPONIBLE EN QUALSEVOL D'AQUESTES PLATAFORMES:Fa poc parlava amb un amic de les millors pel·lÃcules de ciència ficció sobre lespai. Acabem sucumbint a la més recent Interstellar de Christopher Nolan ia l'Odissea de Kubrick com les més ressenyables en dura pugna per ser definitivament la millor.
I és cert que avui es pot infravalorar l'Odissea per les limitacions d'efectes especials del moment. Però sens dubte és aquesta obra mestra carregada d'inquietants plantejaments sobre paradoxes espai temporals, forats de cucs que aconsegueix assolir la và lua de la novel·la de Arthur C. Clarke en allò argumental però que la supera amb la seva impactant visió antropològica a vessar de suspens sobre la nostra pròpia existència.
No hi havia pressa per endinsar-nos en aquest clarejar de l'home des del monòlit capaç de despertar l'espurna, el canvi. També ens porta el seu temps descobrir l'astronauta perdut a la seva habitació blanca nuclear, abandonat a la seva sort, envellint plà cidament en aquest estrany lloc com a al·legoria de la mort més transcendent mai plantejada. Una pel·lÃcula magnètica que requereix certa introspecció paral·lela de l'espectador. No sempre és el millor dia per veure-la. Però quan un es troba en disposició, amb aquest temps extra que cada dia més se'ns nega en pel·lÃcules, sèries o llibres, s'acaba gaudint d'una experiència que sobrepassa allò cinematogrà fic.
La taronja mecà nica
DISPONIBLE EN QUALSEVOL D'AQUESTES PLATAFORMES:Si Tarantino fa avui de la violència excusa i fins i tot filigrana argumental per naturalitzar una de les pulsions més necessà riament retirada del repertori humà socialment, Kubrick aprofundia moltes vegades en aquella sensació anà rquica de la violència com a llera d'expressió de l'ego.
És cert que en el cas d'aquesta història, novel·lada prèviament per Anthony Burguess, sens dubte el que és patològic marca aquest gust nihilista, aquesta animadversió pel proïsme que no troba més sentit que el d'una anà lisi psiquià trica que apunta a allò distòpic de la nostra societat cada vegada més individualista. Cal recordar que la pel·li es projecta als anys 90 des dels 60. I com que qualsevol creador atalaija l'horitzó amb aquest fatalisme que deriva en apocalipsi si més no, no es podia esperar una altra cosa.
La qüestió és observar a Alex, el protagonista i lÃder de la seva colla a aquest ésser humà descarregat de consciència. I des d'aquà considerem les possibilitats que el desequilibri, la consciència pertorbada o el que sigui que sigui que el mogui pugui ser reconeguda cap a la idea d'un bon ciutadà . En l'intent resideix el suport d'una pel·lÃcula que ens desperta esgarrifances, que ens pertorba però que està conformada com un passeig als pitjors inferns de la voluntat humana quan s'encapçala cap al còmode mal i la seva paral·lela destrucció.
La jaqueta metà l·lica
DISPONIBLE EN QUALSEVOL D'AQUESTES PLATAFORMES:El aquà el meu fusell, aquà la meva pistola! La imatge del recluta Patós passat de rosca al bany. Les humiliacions més enllà de la tÃpica imatge espartana. La imatgeria oficial de la guerra del Vietnam sempre buscava aquell rentat d'imatge sobre els seus honrosos soldats intentant alliberar el món.
Kubrick fica una mena a l'assumpte de l'organització castrense i al comportament dels soldats a la guerra una vegada que han estat formats en l'infravalor de la vida. Entre les humiliacions, els malnoms i sambenitos, aquells soldats acudeixen al capdavant capaços de tot. L'enemic és qualsevol i el gallet es pot disparar fà cil quan ja no queden escrúpols.
Al final, més enllà de la mirada dels mil metres que queda tot soldat que ha pogut veure de prop els horrors, l'à nima pot suportar-ho per continuar disparant indiscriminadament. Perquè l'únic que importa és continuar viu.
2 comentaris a «Les 3 millors pel·lÃcules de Stanley Kubrick»