Les 3 millors pel·lícules de Natalie Portman

Hi ha alguna cosa com de serena malenconia a la fesomia de Natalie Portman. Ja sigui una cosa estudiada o innata, es tracta d'una virtut o un recurs perfectes per fer que el personatge transiti de latències a explosions amb meravellosa facilitat. Tot és equilibri en una perfecta escultura de vidre fins que es trenca en mil trossos, just a això em refereixo…

És clar que aquesta anomalia de l'excepcionalitat no passa desapercebuda per a directors que l'escullen per capitalitzar repartiments assegurant-se aquest beneït do del desconcert, de la mirada imprevisible que emociona o espanta segons la brillantor de la seva mirada irradiï o s'extingeixi com després d'un gèlid bufa de virtuosa caracterització.

Visioneu líriques a part i segurament tot esperant que la seva edat suposi aquest llast que ni tan sols el cinema, amb la seva suposada empremta igualitària des del creatiu, és capaç d'aparcar, ens queda gaudir d'una actriu que arrasa amb tot un cop ubicada a la meitat d'una escena amb la seva inusitada força centrípeta d'astre. Això sí, sabent de la meva tendència per allò fantàstic, pots imaginar que aquesta selecció imprescindible de Natalie Portman trencarà per aquí…

Top 3 pel·lícules recomanades de Natalie Portman

cigne negre

DISPONIBLE EN QUALSEVOL D'AQUESTES PLATAFORMES:

Res no és gratuït. Ni tan sols un títol. Aquesta pel·lícula parteix amb aquest punt de sofisticació fosca que evoca la teoria del cigne negre de Nicholas Taleb, una cosa que es podria ubicar entre la teoria del caos i la llei de Murphy. Des d'allà les inquietants propostes filosòfiques que condueixen a aquest eixam de pensaments sobre la casualitat, la voluntat i la fatalitat. I també amb aquest substrat sota els seus peus es mou la Nina, l'encantadora ballarina que encarna Natalie Portman.

Un thriller que ens desubica tant per la seva escenografia com pel seu avançar insospitat entre ideals al·legòrics de bellesa, dansa i esforç cap a l'èxit…., o cap a la bogeria…

Nina està completament absorbida per la dansa en part com a herència de la seva dominant mare Erica, ballarina ja retirada que recolza amb entusiasme l'ambició professional de la seva filla. Quan el director artístic Thomas Leroy (Vincent Cassel) decideix substituir la prima ballerina Beth Macintyre (Winona Ryder) a la nova producció de la temporada, «El llac dels cignes», Nina és la seva primera elecció.

Però la Nina té competència: una nova ballarina, Lily (Kunis), que també ha impressionat gratament Leroy. «El llac dels cignes» requereix una ballarina que pugui interpretar tant el Cisne Blanco, amb innocència i elegància, com el Cisne Negro, que representa l'astúcia i la sensualitat. La Nina s'adequa perfectament al paper del Cigne Blanc, però la Lily és l'absoluta personificació del Cigne Negre. Mentre la rivalitat entre les dues joves ballarines es va transformant en alguna cosa més que una encrespada relació, la Nina comença a connectar amb el costat més fosc, amb una temeritat tal que amenaça destruir-la.

Lucy al cel

DISPONIBLE EN QUALSEVOL D'AQUESTES PLATAFORMES:

Als meus temps (fins a l'arribada del Google que desmitifica llegendes urbanes), es comentava el cas de l'astronauta Neil Alden Armstrong. Segons els mentiders oficials el bon home havia tornat una mica tocat del seu passeig per la Lluna com el primer humà que ho feia. Tenia sentit perquè això de ser un llunàtic i trepitjar la lluna li venia com a anell al dit. Però no, res d'allò no era cert.

No obstant, va aparèixer Lisa Nowak, l'astronauta que suposadament sí que va poder perdre peu al nostre planeta quan va tornar d'un dels seus viatges a l'espai. L'assumpte es va poder quedar en una cosa anecdòtica. Però el tema tenia chicha per fer una pel·li molt free style respecte a la veritat però fascinant en última instància. Més encara amb una Natalie Portman que sempre podria passar per la més bonica i amable extraterrestre disposada a abduir-te.

Això de Lucy in the sky, per allò de la cançó dels Beatles i la seva referència al LSD, ve que ni pintat per a un retorn al nostre món, lliurada a una ofuscació que la conduirà per la seva vida com una ànima en pena. Despersonalització o potser abducció. Tot pot ser per a una Lisa encarnada per Natalie que ens porta de cap en aquesta pel·lícula.

aniquilació

DISPONIBLE EN QUALSEVOL D'AQUESTES PLATAFORMES:

Es pot oferir una ciència ficció molt sofisticada sense allunyar-se d'altres galàxies o aixecant nous mons. I sens dubte aquesta és la ciència ficció que em té guanyat per a la seva causa. Va passar a La Terra i Natalie Portman va ser l'encarregada d'intentar desvetllar grans secrets. Potser és perquè em vaig criar entre els mites del triangle de les Bermudes o esperant l'arribada d'ovnis a la cara oculta del Moncayo. La qüestió és que m'espurnen aquest tipus de pel·lis.

L'Àrea X és un lloc misteriós i remot controlat per una poderosa força. Roman fortament vigilada per evitar que ningú entri ni surti sense un control exhaustiu. Aquesta zona està dominada per fenòmens estranys que no es regeixen per les lleis de la Natura i que han provocat la desaparició d'anteriors equips d'investigadors.

Per descobrir què li ha passat exactament al seu marit, Lena, la biòloga representada per Portman liderarà un nou grup de científiques de diferents àrees del saber en una perillosa expedició secreta fins a la zona. El grup estarà format per una psicòloga (Jennifer Jason Leigh), una topògrafa (Tessa Thompson) i una antropòloga (Gina Rodriguez). Juntes investigaran la regió i la seva missió serà descobrir què va passar amb les anteriors expedicions.

5 / 5 - (16 vots)

2 comentaris a «Les 3 millors pel·lícules de Natalie Portman»

Deixa un comentari

Aquest lloc té validesa Akismet per reduir el correu brossa. Aprèn com es processen les dades dels teus comentaris.