És difícil recordar al Morgan Freeman jove davant de la pantalla. Perquè l'actor en essència sempre ha estat el mateix. Un tipus adult de gest hieràtic que, tanmateix, és capaç de transmetre multitud d'emocions. Sens dubte estem davant d'un do innat que ja des de la mirada ens pot comunicar tota mena de motivacions d'allò més profunds en allò psicològic i emocional.
Potser no és el prototip d'actor principal a qui encomanar l'esdevenir complet d'una trama. Però Freeman acaba sent el millor complement per a tot tipus de protagonismes més lliurats a una probable sobreactuació. Em refereixo a aquest histrionisme hollywoodià que replica remotes èpiques a qualsevol escenari. Mentre això passa, Freeman fa els seus papers com de fust de tota la trama. Una cosa així com la funció del baixista a tota banda de rock.
De vegades Freeman guanya en protagonisme i també ens arriba gràcies al seu vessant camaleònic que pot anar des del mateix Déu fins a un viatger del temps, o l'amic sobre l'espatlla del qual plorar les penes o l'alt comandament militar que traspua severitat i secrets inconfessables. Multitud de registres per a un actor orquestra sempre reclamat a les grans produccions.
Top 3 pel·lícules recomanades de Morgan Freeman
cadena perpètua
DISPONIBLE EN QUALSEVOL D'AQUESTES PLATAFORMES:Red, el personatge a qui encarna Freeman és qui ens va relatant aquesta història made al Stephen King de les petites grans històries. Aquestes que poden ser meres novel·les curtes, però tan genials que acaben arribant al cine per ser obres mestres. Amb això el protagonisme és absolutament de la Xarxa que ens desfila tot el que passa.
Ell és qui veu arribar a Andy Dufresne (Tim Robbins) a la presó i amb prou feines dóna un cèntim per la seva supervivència. El contrari que li passa quan el veu travessar el llindar de la cel·la a primera hora del dia següent. Alguna cosa en aquell tipus crida l'atenció a Red. Uns primers acostaments per oferir els seus habituals negocis a l'ombra i aquesta amistat que es va degustant a petits glops.
Xarxa acaba sent l'ombra d'Andy. Perquè Red aviat descobreix que el nou té més dots de líder i més capacitat que qualsevol dels tancats en aquella presó. Res no és fàcil per a Andy. Un home de negocis esquitxat per un fosc crim passional que fa més olor a tancada que a una altra cosa.
Però Andy es va fer a si mateix com el gran tipus que va ser i Red sap que també pot tornar a ressorgir de les cendres. Això o enfonsar-se davant de les constants amenaces que sobre ell es plantegen entre presos anhelants dels seus favors i carcellers desitjosos d'inconfessables venjances.
El final de la pel·li és èpic. Perquè Morgan Freeman, Red, podria treure's del mig com algun altre personatge de la història que surt de la presó massa tard. Un cop institucionalitzat no hi pintes res fora. Però si més no s'ho espera Red, revisen el seu condicional i surt al carrer. Allà fora Red no és ningú i només algú com Andy, fugat èpicament temps enrere venjança amb el seu punt a Monte Cristo mitjançant, pot salvar-ho…
Set
DISPONIBLE EN QUALSEVOL D'AQUESTES PLATAFORMES:Sota l'estigma de secundari que qualsevol altre mataria, Morgan Freeman demostra una resignació que senti càtedra quant a aquesta interpretació sense estridències, precisa, quirúrgica. Una cosa així com la tasca del migcampista assistent que dóna tots els gols al davanter.
A la banda de Brad Pitt era d'esperar que Freeman delegués primers plans i altres. Però res no ha d'envejar el seu paper davant d'un altre tauró de les distàncies curtes com és Kevin Spacey. El dolent dolentíssim de Spacey té en aquesta pel·li tanta estrebada com el tinent Somerset que encarna un Freeman amb gestos que semblen carregar amb el pes del món després d'anys davant del mal.
Una obra mestra del suspens i el policíac tot en un. Per l'argument, és clar, però també per aquesta solidesa que la història té des del protagonisme de Pitt fins a aquest punt de Virgilio portant de la mà Dante mentre s'endinsen més i més en uns anells dels inferns que poden acabar sent espirals sense sortida per a ningú…
L'estiu de les seves vides
DISPONIBLE EN QUALSEVOL D'AQUESTES PLATAFORMES:Curiosament, estem davant d'una de les pel·lícules en què més presència té Morgan Freeman però que passa per ser una interpretació molt allunyada dels seus gèneres recurrents de to més fosc. Aquesta pel·li és existencialista, intimista, esquitxada d'aquests punts d'humor i esperança propis de pel·lis de llagrimella fàcil. No es tracta d'una gran cinta, però sempre ve de gust, per fi, trobar el bo de Morgan Freeman al capdavant d'una trama, del tipus que sigui.
Després de la mort de la seva dona, l'escriptor Monte Wildhorn (Morgan Freeman) s'ha tornat un amargat que ha perdut la fe al món i en si mateix i només troba consol a l'alcohol. El seu nebot, preocupat per ell, li ha trobat un lloc per passar-hi les vacances: la casa d'estiueig d'un músic amic seu: l'única condició serà que tingui cura del gos.
En aquest lloc coneix Charlotte O'Neil (Virgínia Madsen), una atractiva divorciada que intenta començar una nova vida, i les seves tres filles: Flora, de sis anys, Finnegan, de deu, i Willow, de quinze. La seva relació amb elles li recordarà el que li solia dir la seva dona: «Quan una porta es tanca en algun lloc, una altra s'obre en un altre lloc».
3 comentaris a «Les 3 millors pel·lícules del genial Morgan Freeman»