Les 3 millors pel·lícules de Javier Bardem

Quan un ofici es mama queda molt de devoció, d'aprenentatge essencial, de lliurament en cos i ànima a una herència molt més enllà del material. Aquest és el cas d'un Javier Bardem que en algun lliurament de premis va recordar els còmics com a sinècdoc de la interpretació. I res més encertat perquè a la recerca de simetries que és el teatre o el cinema, els còmics són aquells que millor aborden la tasca de despertar emocions amb total empatia. Tant si s'aconsegueix el somriure com la llàgrima de l'espectador, l'entorn sempre és l'estranya comèdia de la vida feta rabiosament creïble.

Actualment és impossible citar Javier Bardem sense el seu inseparable Penélope Cruz, una parella que tant munta, munta tant en produccions made in Spain o des de la meca del cinema. Perquè Hollywood ja reconeix tots dos com els grans actors que són. En el cas de Bardem des d'un virtuosisme camaleònic de difícil comparació. Perquè per caracteritzar segons que intèrpret, en base a perfils bàsics, pots pensar en multitud de bons actors. Tot i això, per aprofundir més en un personatge Bardem és l'actor perfecte.

Des del desafortunat Ramón Sampedro fins al psicòpata més inquietant del cel·luloide després de Ratapinyades normandes, i no és exagerat. Entre tots dos extrems tota una plèiade de personalitats on Bardem aconsegueix empastar el món al voltant del personatge. I és que no hi ha escena que Javier no magnetizi amb inusual força centrípeta.

Pots veure gratis pel·lícules de Javier Bardem en alguns dels enllaços de les pel·lícules a sota indicades. Quan aparegui l'opció de RTVE PLAY.

Top 3 pel·lícules recomanades de Javier Bardem

Mar adentro

DISPONIBLE EN QUALSEVOL D'AQUESTES PLATAFORMES:

Alguna vegada ho he comentat. I és que no acostumen a agradar-me les biografies de gairebé ningú excepte la de personatges mundans. Perquè les heroïcitats de torn, les lloes i les nocions èpiques del triomfador de torn em produeixen sopor i avorriment.

Però sense saber-ho potser aquestes narracions pretensioses de la vida i l'obra de torn serveixin a la causa d'elevar encara més aquestes altres narracions de personalitats ja sí fascinants en el seu esdevenir per aquest món. Semblava que poca cosa podia relatar Ramon Sampedro d'una vida enllitat.

Havien passat alguns anys des que Ramon representés tants altres a la recerca de l'eutanàsia com a única sortida. Els telenotícies obrien amb ell i amb el dilema moral que es plantejava, així com la repercussió en els entorns més reaccionaris sobre la vida quan no és la seva pròpia vida.

Però més enllà de la controvèrsia la pel·lícula abordo amb brillantor la plenitud del que s'ha viscut, aquesta estranya malenconia que parteix des de la fatalitat més insospitada. I a mesura que descobrim en Ramon i la seva filosofia a la vora de l'abisme, aprenem a valorar la vida com una seqüència d'afortunats esdeveniments on la voluntat ho és tot banyada a les feres aigües del desig, de la felicitat inapreciada, de l'amor quotidià que es passa per alt. Les velles petites coses tantes vegades esmentades recobren aquest valor per no donar res per fet i per plantejar els comiats quan toquen, quan tot està fet.

el bon patró

una gran pel·lícula de Javier Bardem que pots veure gratis aquí a baix…

DISPONIBLE EN QUALSEVOL D'AQUESTES PLATAFORMES:

Potser és un paradigma en vies d'extinció. Potser sigui tot el que es pugui esperar d'un empresari o només l'anomalia entre els que porten com poden els seus negocis avui dia. El mercat mana i les estratègies de cadascú poden passar per la publicitat més enganyosa o per l'explotació dels recursos, sobretot els humans.

Res millor que un punt d'humor àcid amb què amanir qualsevol història de tall realista. Perquè la realitat supera la ficció també en l'àmbit empresarial i laboral. L'embolic està assegurat quan Julio Blanco s'acosta a aquest cop de sort en forma de guardó empresarial…

Principis i valors ètics empresarials sempre en perfecte equilibri, encara més si el teu negociat són les bàscules. Un bon home des del llit de la seva dona fins darrere la taula del despatx. Un paio a qui confiar des del fill rebel fins a la filla d'aparença més immaculada. Perquè en tots dos casos sabrà com manejar els nois per reconduir-los a una vida productiva i alegre…

Juliol Blanc (Javier Bardem), un carismàtic propietari d'una empresa que fabrica balances industrials en una ciutat espanyola de províncies, espera la visita imminent d'una comissió que decidirà el seu destí i l'obtenció d'un premi local a l'excel·lència empresarial, per la qual cosa tot ha d'estar perfecte per a la visita. Tot sembla conspirar contra ell. Treballant a contrarellotge, Blanco intenta resoldre els problemes dels seus empleats, creuant per a això totes les línies imaginables, donant lloc a una inesperada i explosiva successió d'esdeveniments de conseqüències imprevisibles.

Biutiful

DISPONIBLE EN QUALSEVOL D'AQUESTES PLATAFORMES:

L'adaptació fonètica de l'anglès al castellà té una mica de reducció a l'absurd o com a mínim desposseeix l'expressió del seu significat original per carregar-lo d'aspectes més mundans. Sobretot per als que aprenem l'anglès com si sonés a sofisticació i més transcendència del concepte.

De biutiful no té res aquesta pel·lícula que dramatitza amb més intensitat una tragèdia de barri de gran ciutat. On passar a ser un desheretat pot ser qüestió d'un dia i gairebé sense esperança de superació lírica. Perquè una cosa és veure la pel·li de Will Smith «A la recerca de la felicitat», on el somni americà només és qüestió de temps entre el desastre i una altra és descobrir que la bellesa és un miratge, un deliri, una llum encegadora.

Conforme el film avança, la salut del protagonista es deteriora i aquest va enfrontant diversos conflictes personals, que inclouen la manutenció i educació en solitari dels seus fills Ana i Mateo, ja que la mare dels nens, Marambra (Maricel Álvarez), És bipolar i alcohòlica i no conviu amb la resta de la família; el tracte amb el seu germà Tito (Eduard Fernández), que és l'únic parent que li queda viu i que aparentment té un amor amb Marambra; l'absència dels seus progenitors, ja que no va arribar a conèixer el seu pare, que es va exiliar de Espanya durant la dictadura feixista de Francisco Franco i va morir a Mèxic abans que ell nasqués, i la seva mare va morir quan encara era un nen; la seva col·laboració a l'explotació d'immigrants il·legals provinents de Àfrica i de Àsia; i la seva manca de diners, entre d'altres.

Sumat a això, és de destacar que Uxbal posseeix l'estranya capacitat de veure i comunicar-se amb els esperits dels recentment morts, i fins i tot s'encarrega de portar missatges de part dels seus amics.

Valorar post

2 comentaris a «Les 3 millors pel·lícules de Javier Bardem»

Deixa un comentari

Aquest lloc té validesa Akismet per reduir el correu brossa. Aprèn com es processen les dades dels teus comentaris.