Començant des d'allò anecdòtic, em semblen curioses les similituds que es descobreixen en les intervencions televisives entre Emily Blunt i Jennifer Lawrence. Totes dues comparteixen una desimboltura que trenca amb vells cànons, com ha de ser, de les actrius com a més serioses, sempre dives hieràtiques amb poca cintura per desenvolupar-se més enllà de les seves interpretacions cinematogràfiques. I així la tensió es trasllada a tipus com Tom Cruise, momificats per a la causa de la impossible i eterna joventut.
Serà cosa que l'amiga Emilia ja està de tornada de tot. La qüestió és que aquesta naturalitat que fa accessibles i humanitza actors i actrius sempre resulta gratificant. Tot i que sens dubte en el cas de la Blunt l'assumpte va més enllà i suposa una plusvàlua com a actriu. Perquè la naturalitat denota confiança, enginy, creativitat, tots aquests dons que aporten seguretat en l'art en què un/i estigui immers.
I a l'altra banda de les càmeres sembla com si passés una cosa semblant. No sé fins a quin punt la Blunt aportarà les dosis d'improvisació una vegada coneguda l'essència de cadascun dels personatges. La qüestió és que la més absoluta versemblança voreja els seus papers. I això sempre redunda en benefici de les pel·lícules en què apareix. Si a això li sumem que per atzar o per gustos particulars molts dels seus papers se circumscriuen a algun tipus de suspens, la cosa per a mi adquireix una dimensió més gran atesa la meva volència per aquest tipus de gènere.
Top 3 pel·lícules recomanades d'Emily Blunt
Un lloc tranquil
DISPONIBLE AQUÍ:La segona part té més acció perquè l'argument s'havia de dinamitzar en una seqüela. Però allò veritablement màgic d'aquesta proposta és com ens aconsegueix enganxar des d'una constant tensió com de calma chicha. La quietud de l'animal a punt de ser presa, de l'humà a punt de ser atacat per l'alienígena… Emily Blunt lliurada a la causa de l'angoixa traslladada a la física, a la mirada, al rictus, a qualsevol gest.
Perquè és clar que els diàlegs han de ser els justos perquè els alienígenes no els cacin. De fet, la família Abbott va poder salvar-se segurament per parlar en llenguatge de signes amb la seva filla Regan. Segueix la història d'una família que viu a una casa en un bosc de Nova York tenint cura de no emetre cap so. Si no t'escolten, no et poden caçar…
A tall de el demà
DISPONIBLE AQUÍ:Més d'alienígenes… En aquesta ocasió precisament partner de Tom Cruise en una pel·lícula on interpreta a la perfecció una heroïna postmoderna, pràcticament apocalíptica entre avui i aquell matí distòpic que ens pot esperar. La qüestió és si ella i l'amic Tom seran capaços d'assolir la ucronia, plantejar una alternativa al món vençut.
En el futur, una salvatge invasió extraterrestre a la Terra tindrà com a objectiu la destrucció de la raça humana. La història es desenvolupa just en aquest moment on un home (Tom Cruise) i una dona (Emily Blunt) fan tot el possible per resistir a l'atac i evitar així la seva desaparició. El protagonista és un dels soldats implicats més experimentat en aquesta crua guerra, ja que porta molt de temps lluitant-hi.
El dia que mor durant el combat es queda atrapat en un bucle continu a l'estil d''Atrapat en el temps', que el farà ressuscitar constantment i inevitablement, reapareixent una vegada i una altra el mateix dia de la seva mort per lluitar i tornar a morir a la mateixa guerra. Cada dia que passa, el soldat torna a morir. El seu objectiu cada cop que es desperta és convertir-se en un guerrer encara més letal capaç d'aturar la invasió extraterrestre.
Després de nombrosos intents, s'adonarà que la seva missió és evitar l'atac, ja que l'experiència demostra que una vegada iniciada la conquesta alienígena la raça humana no té cap oportunitat de sobreviure. El protagonista haurà d'anar canviant els esdeveniments dins del bucle on està atrapat per evitar l'extermini de l'home, l'aniquilació del nostre planeta i la seva mort. D'aquesta manera, el soldat descobrirà la veritable importància de cada acte i les seves conseqüències, i tot allò que això amaga darrere…
Oppenheimer
DISPONIBLE AQUÍ:En un paper molt més temperat que els esmentats anteriorment, Emily carrega amb gran part de la tensió que suposa la trama al voltant del personatge capaç d'idear la bomba atòmica. Ella és la veu de la consciència no només del físic capaç de la idea atòmica girada cap a allò més sinistre, sinó d'una civilització sencera que carrega sobre les espatlles d'Oppenheimer. Perquè la Guerra Freda tot ho podia una vegada que algú polsés el botó vermell.
Entre anades i voltes rotllo flashback, la Blunt sempre apareix per donar consistència al paper del físic exposat al món com un nou ecce homo que ha de carregar amb les culpes atòmiques com al judici final.
Sense ser una pel·lícula trepidant en l'argumental (lògicament en tractar-se d'una bio), el format té aquesta nota de punt d'inflexió capaç d'haver canviat el món, més enllà de tot el que ja va suposar la creació i ús puntual de per si mateix les bombes atòmiques…