Actriu que va iniciar l'enlairament dels Goya Internacional establerts el 2022 (escombrant cap a casa) i una de les més grans actrius en general si ens cenyim als reconeixements més acadèmics. La actriu australiana Cate Blanchett ho té tot, imatge i do, per dotar els seus personatges d'aquell protagonisme que només s'assoleix quan una gran estrella es posa a la pell de torn.
Curiosament aquesta actriu passa a ser la darrera incorporació a la plèiade d'actrius a què Almodóvar confereix aquest protagonisme que no sempre aconsegueixen les actrius una vegada aconseguida certa edat. Bàsicament per prejudicis i estigmes que no acaben d'eliminar-se en un món del cinema que hauria de portar la veu cantant en això de la igualtat (per exemple, podria ser un premi unificat al millor o la millor actriu, sense cap biaix, així com idea) .
En allò estrictament interpretatiu, Blanchett destaca per aquesta mal·leabilitat que la fa capaç de qualsevol mutació d'una a una altra de les seves pel·lícules. Cate Blanchett no s'encasella ni s'aferra a un paper concret perquè a cada nova interpretació reneix com una nova actriu feta completament el seu paper. Una lloable virtut com de llenç en blanc on representar el que es vulgui…
Top 3 pel·lícules recomanades de Cate Blanchett
nadala
DISPONIBLE EN QUALSEVOL D'AQUESTES PLATAFORMES:Ni en els seus millors somnis podia pensar Patricia Highsmith que el seu Carol prengués forma sota l'elegant presència de Cate Blanchett. Això no vol dir que la novel·la d'aquesta escriptora asocial però brillant no tingui prou enjundia. Però és que el cinema ben transmutat aconsegueix sobrepassar l'entorn del que s'imagina per cobrar una altra rellevància.
Recuperem en aquesta pel·li els vells recels despertats al seu moment per l'amor entre dones. Només que en el seu paper de lesbiana constreta per les circumstàncies, la Carol de Blanchett ens fa sentir més la sensació del prohibit per la moral imperant que penetra en l'imaginari social amb la força de la repúdia.
Només cal una espurna perquè tota contenció emocional salti pels aires. Des de la Patricia Highsmith que obria la seva ànima prenent com a punt de partida de la novel·la una vivència pròpia fins a la Cate Blanchett que fa de la trobada amb Therese aquest punt de no retorn, aquesta confessió vetllada que acaba sent un crit.
Un desig que es fa estrany per a la dona enamorada. Un ànsia que alhora és alienació posada tota en el context de la situació social duna època. Una gran pel·lícula on Cate Blanchett es llueix i transmet el compromís degut a qualsevol forma d'estimar.
El curiós cas de Benjamin Button
DISPONIBLE EN QUALSEVOL D'AQUESTES PLATAFORMES:L'estrany temps de Benjamin Button no és només el seu temps. Perquè a l'altra banda del seu transcórrer invers pel món hi ha una tal Daisy Fuller encarnada per Blanchett que podria ser capaç d'aconseguir revocar l'encanteri de Benjamin. Encara que només fos per la seva capacitat per fer de l'instant allò etern. Just el que necessitava la interpretació de la seva parella de ball, Brad Pitt, en aquest drama sobre el viscut, en la malenconiós idea de la fugacitat de tot.
El rellotge s'atura en els moments en què tots dos protagonistes coincideixen per enfrontar la seva esplendor com a xoc d'estrelles. I així la pel·lícula s'omple d'aquells matisos que només els grans actors deixen com a particular empremta més enllà de les pautes de direcció.
És clar que la metàfora, l'al·legoria de la joventut com un temps que no torna, ja sigui vist en el seu esdevenir natural o com un únic punt de trobada, té més rellevància en dos actors icònics. Sens dubte la pel·lícula necessitava aquests dos actors per transmetre amb plenitud la bellesa de l'efímer. Aquesta era la intenció i aquesta és l?essència de la cinta. Un carpe diem versió amor impossible quan els trens són un d'anada i un altre de tornada…
El carreró de les ànimes perdudes
DISPONIBLE EN QUALSEVOL D'AQUESTES PLATAFORMES:Tot remake troba el seu hater de torn. És normal perquè cadascú idealitza les seves pel·lícules favorites malgrat l'evidència que el setè art sempre guanya amb més i millors mitjans. Però qui escriu mai no va veure la pel·lícula original i així el gaudi no queda condicionat per res.
Una pel·lícula en què vam descobrir una Blanchett amb una certa vis còmica que potser li suposés algun esforç afegit per a la seva fesomia i els seus gestos més tendents a aspectes de profund dramatisme. Però amb el seu do camaleònic tot acaba empastant en la seva interpretació de 10. Després de representar personalitats de la vida real en les seves adaptacions al cinema, tot era possible per a ella.
Acompanyar-se de Bradley Cooper, amb el seu rictus picaresc de fàcil mimetització amb tot paper amb un punt de canalla modern, ajuda per a una caracterització ajustada a necessitat. Entre tots dos es cobren una factura perfecta del remake que no convida a descobrir originals perquè no deixa buits ni llacunes.
En això que indicàvem abans com a gran virtut de Blanchett, la seva capacitat inabastable per a la mutació, en aquesta pel·li fa gala en diferents moments. Sofisticació o histrionisme. La Dona Fatal o la dona a punt de l'atac de nervis, preparant-se potser per a Almodóvar 😉 Variacions conduïdes a la perfecció per aquesta actriu d'altíssims vols.