Compatibilitzar la direcció i guionització d'una pel·lÃcula ja és tota una gran virtut. Afegir-hi la composició musical en moltes ocasions és una demostració gairebé insultant de capacitat creativa. Per això la filmografia de Alexandre Amenabar ens ofereix diversitat d'històries en les formes de ficció més dispars. Des del suspens fins a l'ambientació històrica, passant per la fantasia amb aspecte de ciència ficció.
Però és clar, com aquà un té els seus gustos i majors estimacions per llibres o pel·lis que voregen el fantà stic sense arribar a derivar en universos fantà stic inabastables. I no és que menyspreï una bona pel·li basada en les genialitats de Tolkien, per exemple. Però vaja, si es pot divagar alhora que es toquen de peus a terra, doncs més versemblant se'm fa tot i més impacte té la fantasia final que fa saltar la realitat pels aires.
D'això en sap molt un Amenábar que darrerament sembla adreçar-se a les sèries. Exigències dels temps que corren per a tots els directors i els nous mercats entre plataformes de streaming… Encara que tipus com Amenábar sempre tornen de tant en tant a la gran pantalla amb produccions d'èxit, ja sigui en aquest vessant històric que també sondeja aquest director o amb alguna nova sorpresa als llindars del fantà stic o el suspens esgarrifós.
Top 3 pel·lÃcules recomanades d'Alejandro Amenabar
els altres
DISPONIBLE EN QUALSEVOL D'AQUESTES PLATAFORMES:Una cosa estranya va passar amb aquesta pel·lÃcula el gir de la qual hauria suposat una sorpresa més gran, un brillant desconcert a l'altura del millor de Hitchcock. Poc abans d'estrenar-se aquesta pel·li ja havia sortit «El sisè sentit». I encara que els arguments divergien, en final es resolia de manera idèntica, amb l'efecte final que deixa bocabadat l'espectador.
Per més inri, crec que aquesta pel·lÃcula tenia més component de suspens previ. Perquè la idea de la casa on viuen tancats els protagonistes crea una sensació molt més fonda. La cosa com la llar on trobar repòs. La famÃlia com el nucli essencial que ens salvaguarda de tota agressió o violència exterior. Des d'allà sempre hi ha latent la idea de la tragèdia que s'acosta, de la més que possible arribada d'una fatalitat que ens posa en alerta.
No volem que res passi a aquesta famÃlia tan especial que habita la casa perquè el sÃmbol som nosaltres mateixos a les nostres vivendes. Sens dubte el detall de la casa guanya la presentació més general d'«El sisè sentit» on la trama es va desenvolupant sense aquesta concentració mà xima datenció, com de mag a punt dexecutar el truc final…
regressió
DISPONIBLE EN QUALSEVOL D'AQUESTES PLATAFORMES:Tal com va fer Christopher Nolan a Memento, en aquesta ocasió Amenábar ens endinsa (i abandona) en els laberints de la ment, de la identitat, dels records i del component subjectiu de tot, fins i tot d'allò més trà gic o ominós.
Dirigir una pel·lÃcula com aquesta ha de resultar esgotador quant a l'ajust perfecte entre la interpretació i el moment precÃs d'una trama guadianesca que emprèn sempre sorprenents nous camins, buscant aquest desconcert (que de vegades allunya els espectadors) precÃs per despertar l'estranyament, la empatia gairebé onÃrica, la despersonalització que precedeix la bogeria on no es discerneix la veritat…
Minnesota, 1990. El detectiu Bruce Kenner (Ethan Hawke) investiga el cas de la jove Àngela (Emma Watson), que acusa el seu pare, John Gray (David Dencik), d'haver-ne abusat. Quan John, de manera inesperada i sense recordar el que ha passat, admet culpa seva, el reconegut psicòleg Dr. Raines (David Thewlis) s'incorpora al cas per ajudar-lo a reviure els seus records reprimits. El que descobreixen desemmascara una sinistra conspiració.
Obre els ulls
DISPONIBLE EN QUALSEVOL D'AQUESTES PLATAFORMES:Una pel·lÃcula replicada a Hollywood amb el mateix Tom Cruise al capdavant i repetint interpretació en l'original i en la seva versió posterior Penélope Cruz. L'oportunitat perfecta perquè Amenábar saltés el toll i es donés a conèixer en un cinema nord-americà on encara continua sent un director considerat.
Pel que fa a la trama, com una al·legoria sobre la bellesa al punt del fantasma de l'òpera o potser més fins i tot al punt d'un Dorian Gray modern que va viure els seus dies i sobre totes les nits, gaudint d'aquella joventut que sembla eterna, bella, complaent. Per després visitar els pitjors inferns…
Cèsar (Eduardo Noriega) és un noi maco i ric a qui li agraden molt les dones, però molt poc el compromÃs. Tot i això, a la festa del seu aniversari s'enamora de Sofia (Penélope Cruz), l'acompanyant del seu millor amic, Pelayo (Fele MartÃnez). Núria (Najwa Nimri), una antiga amant de Cèsar, moguda per la gelosia provoca un accident de cotxe en què ella mor i el rostre de Cèsar queda completament desfigurat. A partir d'aquell moment, la seva vida canvia completament, convertint-se en un horrible malson.