La novel·la negra pot estar trufada de multitud de condiments. És una recerca de l'enriquiment més ineludible en un gènere que copa les prestatgeries de supervendes de qualsevol llibreria. Perquè, reconeguem-ho, ens agrada llegir desventures al mig del caos; truculents casos en forma d'embolics on vileses, misèries i anhels pel medre justifiquen tota intervenció dels seus personatges.
Una cosa així apunta aquesta novel·la «La confusió de l'unicorn» amb evocacions a aquell Tom Sharpe que ens va ensenyar a compaginar l'humor amb el noir per acabar component escenografies mai abans presentades. Perquè les ambicions humanes tenen molt d'ambdós extrems entre allò ridícul, allò esperpèntic i allò surrealista, i allò tràgic fet comèdia.
Res millor per això que ampliar el focus cap a diversos personatges que vagin teixint la teranyina on atrapar-nos els lectors. És la màgia d'aquests microcosmos traslladats al món negre sobre blanc de la literatura que aconsegueixen mimetitzar-nos amb diversitat de personatges a la recerca d'aquest medre sigui com sigui. Una tasca a la qual Paco Muñoz Botas es lliura amb precisió quirúrjica.
És clar que entre tota la plèiade de personalitats cap a l'estrèpit, o l'explosió controlada d'una trama molt ben embastada, gaudim més de sucós perfils com el d'Álvaro. Hi trobem l'estereotip de triomfador sense màcula de cara a les aparences que exigeix la seva reputació als comandaments d'un prestigiós banc. Només que ningú no és la mateixa persona de portes cap a dins, menys encara aquest tipus de gent carregada de bondats aparents però lliurades a les ombres de les seves filies més insospitades…
Tot home de bé troba sempre la seva nèmesi a les obres de ficció ia la realitat. Les cessions d'Álvaro al costat Mr Hyde poden sortir molt cares. En l'assetjament i l'intent d'enderrocament, que veiem encernant-se sobre Álvaro per obra i gràcia de l'inquietant Knepougel, gaudim d'aquest gust per l'ocàs dels falsos ídols de l'olimp borsari, de les finances i dels vicis inconfessables.
Entre plans i les mai menyspreables casualitats amb els seus imprevistos, la història avança amb aromes a aquest gir que pot arribar en qualsevol moment per deixar-nos bocabadats. Per això l'aparició providencial de Blanchet fa enlairar-se la trama cap a nous supòsits. I és que en les relacions humanes no hi ha triangle que se sostingui. Ni a l'amor ni al crim…
Una novel·la que val la pena degustar aturant-se en aquells matisos trufats als quals apuntava inicialment. No podem deixar passar cap detall a mesura que el desenvolupament es complica, com tota bona novel·la de suspens. L'escenografia entre el Madrid més acomodat, on arrelen voluntats i interessos del més fosc, acaba rubricant una presentació perfecta per a un desenvolupament de fascinant thriller.