Un dels recursos per antonomàsia en la novel·la negra és l'anticipació de l'assassinat.
L'homicida s'afanya a culminar la seva gran obra però, d'alguna manera, necessita prevenir algú sobre el que ocorrerà.
No sé que hauran de dir els psiquiatres sobre això. Si realment l'assassí en sèrie es pot creure un artista, tan dependent d'admiradors que caminin després de les seves macabres representacions ...
Aquesta novel·la l'executor reprèn un cop més aquest gastat concepte de l'assassí com algú que necessita avisar de la seva messiànica obra que reflecteix el poder sobre la vida i la mort.
Per la resta la novel·la abunda en personatges típics com periodistes que es veuen impel·lits a investigar, policies que s'involucren personalment en la història, personalitats torturades i tortuosos i personalitats embolicades en tenebroses dubtes.
Però fet i fet tota aquesta tendència a l'clixé de l'gènere s'entén necessària. És l'assassí qui tracta de reflectir mimèticament del que passa a conegudes novel·les negres amb la realitat de la trama. I llavors descobreixes quant novament aporta aquesta novel·la.
Un periodista estavellat en la seva professió, una investigadora de peculiar personalitat lliurada a la causa, un escenari perfecte en Noruega profunda que tant aporta a l'gènere negre actual.
Una trama policíaca que, remarcant els recursos més típics, acaba descobrint-supernovedosa en uns escenaris que, il·lusos de nosaltres lectors, crèiem conèixer.
Ja pots comprar el llibre L'executor, la novel·la de Geir Tangen, aquí: