Com pols en el vent, de Leonardo Padura

Com pols en el vent

No puc resistir l'analogia d'aquest títol per a presentar el meu relat «Dust in the wind«, amb el so, a el fons, de l'gran tema homònim de Kansas. Que Leonardo Padura em perdoni ... La qüestió final és que un títol així, ja sigui per a una cançó com per a un llibre, a punt a ...

Seguir llegint

La novel·la de l'aigua, de Maja Lunde

La novel·la de l'aigua

Cada vegada avizoramos en major mesura aquesta sensació del que distòpic planat sobre nosaltres com un blanquinós cel nuclear, tòxic. Ciència Ficció feta cru realisme a un termini vista tan indeterminat com cert. Vista la nostra incapacitat per trepitjar el fre en l'evolució consumista sense fre (ratificada en un confinament ...

Seguir llegint

El bosc dels quatre vents, de Maria Oruña

El bosc dels quatre vents

L'escriptora Maria Oruña ha aconseguit despertar i fixar en les seves trames un inconfusible aroma a Cantàbric més ancestral. Una fragància marina a grans misteris i ficcions històriques des de la cornisa nord peninsular. Des Cantàbria fins a Galícia atresorant profunds misteris compostos amb un punt de ficció històrica i sempre altes ...

Seguir llegint

El llibre dels anhels, de Sue Monk Kidd

El llibre dels anhels

Les coses havien d'haver estat d'una altra manera, sens dubte. El feminisme no hauria d'haver estat un moviment d'autodefensa, forçat per les circumstàncies esdevingudes des de la nit dels temps. Però tota cultura, tota civilització va avançar sempre amb el llast del femení com una cosa «complementari» al millor ...

Seguir llegint

La llibretera i el lladre, d'Oliver Espinosa

La llibretera i el lladre

Des del ja llunyà i mític cementiri dels llibres oblidats, de Ruiz Zafón, les biblioteques van recuperar un punt llegendari, evocant potser la remota biblioteca d'Alexandria. I és que el saber i la imaginació compendiat dels llibres en paper té aquest no sé què de perdurabilitat; d'espais ...

Seguir llegint

Doggerland, d'Élisabeth Filhol

Doggerland, de Fihol

La geografia tampoc és immutable com es pot sospitar des de la simple observació. Ella també acaba sucumbint a moviments imprevistos, a separacions inimaginables des de la intempetuosidad de les plaques tectòniques i tot el magma que corre per dins com sang bullint. Des d'aquesta idea, Élisasbeth Fihol sintonitza els temps tan ...

Seguir llegint

El Club de l'Crim dels Dijous, de Richard Osman

El club de el crim dels dijous

No sempre és fàcil llegir una novel·la d'humor. Perquè la gent pressuposa que un tipus que llegeix un llibre està aprofundint en saberuts assajos o tenallat per la tensió de la trama novel·lesca de torn. Així que tirar-te a riure mentre llegeixes convida ràpidament a pensar en algun tipus ...

Seguir llegint

La gata i el general, de Nino Haratischwili

La gata i el general

L'arribada de l'escriptora Nino de cognom impronunciable va suposar aquest inusual cicló popular per a un gènere amb gran part de ficció històrica però carregada de suficienes connotacions sociològiques i geopolítiques com per espantar lectors de supervendes. La vuitena vida va ser un exercici de conciliació entre la literatura suposadament ...

Seguir llegint

Línia de foc, d'Arturo Pérez Reverte

novel·la Línia de foc

Per a un escriptor de ficcions històriques, on malgrat més la ficció que el divulgatiu de la història, no és possible abstreure a les guerres civils com a escenari i argument. Perquè en aquest museu dels horrors que és tot enfrontament fratricida, acaba per emergir les intrahistorias més transcendents, els esclats de ...

Seguir llegint

Matèria fosca, de Philip Kerr

matèria fosca

Les aparicions de novel·les recuperades de l'puny i lletra de el ja desaparegut Philip Kerr tenen sempre aquest punt de suspens impredictible que sempre matuvo l'autor escocès. Amb el seu component de ficció històrica en ocasions; amb les seves dosis d'espionatge enmig de l'nazisme o de la guerra freda; fins ...

Seguir llegint

Com vaig matar al meu pare, de Sara Jaramillo

Com vaig matar al meu pare

Començar a llegir des del morbo, estirar títol com de capçalera macabra d'algun remot periòdic que recopilava els casos ominosos al costat salvatge de la realitat. A la fi, un toc per cridar l'atenció entre el eixordador soroll. Perquè llegir és aquest recés de pau o de ...

Seguir llegint

Sol de mitjanit, de Stephenie Meyer

Sol de mitjanit

I quan semblava que Stephenie Meyer s'havia reconduït a altres lides literàries, en clau de novel·la negra, i amb l'alliberament que suposava respecte a la saga crepuscle, als vampirs adolescents i les seves sensuals mossegades amb aroma a all i eternitat, a la fi no poder ser. Perquè Meyer ...

Seguir llegint