Curiosament em vaig començar a interessar pels llibres de Rafael Reig amb un exemplar de Sang a borbolls que em va arribar de l'editorial «Llengua de Drap» amb les pàgines impreses de manera desordenada. Com que la meva reclamació no va ser mai contestada, ho vaig acabar reservant-ho a la biblioteca.
Des d'aquest llibre vell he anat trobant-me ocasionalment amb noves històries d'aquest escriptor singular. I ara ens arriba la novel·la que sembla que conté més de reflex autobiogràfic, encara que només sigui pels escenaris tan imaginablement comuns amb els de l'autor per generació i vivències…
Després que un esdeveniment cultural reuneixi els companys d'universitat, el narrador fa la seva irònica recapitulació generacional i recorda els anys estudiantils en què tots es creien «genis i encara immortals».
També evoca les seves múltiples peripècies entregat a l'impetuós plaer de llegir i escriure, de beure i sortir amb noies, tant al Madrid de la Movida com a les universitats nord-americanes on va estudiar i treballar.
Però en contrast amb aquella felicitat sense taxa, i amb l'ànsia de ser publicat o seleccionat en una antologia, la memòria li torna una cosa inesperada i més profunda: un agut retrat de família, i en especial dels seus pares, davant els qui —ara ho comprèn— el narrador acaba donant la mesura de qui va voler ser i del que ha acabat sent.
I aquesta novel·la, que es llegeix amb fervor, ens porta de la confessió a l'homenatge, i del retrat memorable d'una època i una generació, al d'una família i un individu.
Ja pots comprar la novel·la Amor intempestiu, de Rafael Reig, aquí: