Els 3 millors llibres de Niccolò Ammaniti

La narrativa de Ammaniti té un no sé què de faula, sempre a la recerca de la moralitat a cada escenari, als seus personatges, a les seves accions.

No és que es tracti d'un nou Paulo Coelho, Perquè les seves històries varien molt entre el fantàstic i un realisme que esquitxa aspectes de la nostra realitat cap a aquesta forma de narrar intrahistorias apassionants. Però sí que és ressenyable aquest gust del que al·legòric com ensenyament o com a manifestació del que humanístic per reflexió profunda de l'lector.

Amb una carrera literària consolidada, encara que irregular en les seves publicacions, Ammaniti és una de les veus italianes d'aquest segle XXI, cap d'una generació compromesa amb una literatura que pren com a escenari llocs de la seva Itàlia.

Projectant des d'aquesta Itàlia feta llenç creatiu amb aquest coneixement exhaustiu dels pecats i virtuts propis, aquest escriptor diversifica el seu espectre creatiu cap a gèneres entremesclats en un mosaic propi que reflecteix aquesta empremta de l'narrador original.

Top 3 novel·les recomanades de Niccolò Ammaniti

No tinc por

Tot i la infància és el paradís. Fins i tot en les circumstàncies més severes i els traumes que podran quedar, allò viscut per cadascú en els dies de la infància és l'únic paradís possible.

Perquè la recreació de l'món des del millor fins al pitjor dels instants passen en la infància per aquest filtre de la imaginació, on poden conviure monstres i felicitat, i on la segona devora estranyament a el primer. Durant un temps passa així, a l'menos.El estiu més calorós de segle. Quatre cases perdudes entre els camps de blat. Sis nens, en les seves bicicletes, s'aventuren per entre els camps. Enmig d'aquest mar d'espigues, hi ha un secret esgarrifós que canviarà per sempre la vida d'un d'ells, Michele.

Per afrontar-haurà de trobar forces precisament en les seves fantasies de nen, mentre el lector assisteix a una doble història: una que és vista amb els ulls de Michele, i una altra, tràgica, que afecta els més grans de Acqua Traverse, miserable caseriu perdut entre els camps de blat. El resultat és un relat poderós i d'una absoluta felicitat narrativa, on es respiren atmosferes emparentades amb Les aventures de Tom Sawyer o els Contes populars italians d'Italo Calvino i que valgués en el seu moment els premis Viareggio i Strega. Novel·la de la descoberta d'un mateix a través de l'perill més extrem, i de la necessitat d'afrontar-, No tinc por és un adéu desolador a l'edat dels jocs.

Tu i jo

Des que Salinger escrivís la seva obra «El guardià entre el sègol», amb la seva obertura radical a allò que pot arribar a ser una ment en formació, allò de l'adolescència i les seves arestes s'ha abordat literàriament des del fantàstic fins al que és purament existencial.

En aquesta obra trobem noves dosis cap a l'empatia amb el temps en què els nens surten de la còmoda crisàlide familiar per obrir-se a un món amb tanta intensitat que poden sortir rebotats, renegant d'aquest nou món. Encertat al soterrani per passar la seva setmana de vacances lluny de tothom, un introvertit adolescent de catorze anys es disposa a viure el seu somni solipista de felicitat: sense conflictes, sense companys d'escola molestos, sense comèdies ni ficcions.

El món, amb les seves regles incomprensibles, ha quedat a l'altre costat de la porta. Fins que un dia la seva germana, nou anys més gran que ell, irromp en el seu búnquer plena de vitalitat i l'obliga a llevar-se la màscara d'adolescent difícil ia acceptar el joc caòtic de la vida exterior. Una excepcional novel·la de formació que ens presenta una punyent visió d'aquest món adolescent cobert per un inquietant silenci sota el qual pot haver dolor, incomprensió i pors anulantes. Només que davant d'aquestes primeres sensacions de derrota de l'humà, sempre poden créixer els centelleigs dels germans per servir de suport i de primera guia.

Anna

Apropant de manera sinistra a la realitat actual de l'Covid-19, aquesta metàfora de virus exterminador dels adults apunta camins ben diferents, acabant per presentar-nos l'aspecte crític de l'arribada a l'edat adulta, de la descoberta de la soledat quan la infància va quedant enrere.

Un virus, que va començar a manifestar-se a Bèlgica, s'ha estès pel món com una epidèmia. Té una particularitat: només mata els adults. Els nens ho incuben, però no els afecta fins que creixen. Sicilia en un futur pròxim. Tot està en ruïnes. A la malaltia que el virus produeix l'anomenen la Roja, i circulen estranyes teories sobre suposats modes de immunitzar-se. Anna, que té tretze anys, ha de rescatar al seu germà petit Astor i emprendre amb ell un viatge que els portarà fins Palerm i després fins Messina. L'objectiu: creuar l'estret i arribar al continent, on potser l'Anna, a la qual per edat la mort ja aguaita, trobi la manera de salvar-se.

Els acompanya un gos, i compten com bitàcola amb un quadern de tapes marrons que els va deixar la seva mare abans de morir. El va titular LES COSES IMPORTANTS i va anotar en ell algunes instruccions útils per sobreviure. Niccolò Ammaniti, que ja havia abordat la infància i l'adolescència en diverses excel·lents novel·les anteriors, insisteix en el tema, i ho fa combinant la ciència ficció distòpica, la narració d'aventures i la novel·la d'iniciació. Podríem trobar aquí ecos d'El senyor de les mosques de Golding, o de Walkabout, aquella pel·lícula de 1971 de Nicolas Roeg sobre una adolescent i el seu germà petit perduts en el desert australià. En tots els casos tenim un univers poblat exclusivament per nens. Com sobreviuen? Com s'interrelacionen sense la presència dominant i repressora dels adults? Com afronten les pors i les incerteses?