La plèiade actual d'escriptors colombians és una de les més profuses i reconegudes en llengua espanyola. Podria vincular l'assumpte a l'èxit mundial d'un Gabriel García Márquez que servís com a esperó per a noves generacions de narradors. Però a la fi ho d'escriure és més cosa d'aparició espontània, de coincidències temporals entre ànimes inquietes amb ganes d'explicar històries.
I així trobem plomes renovades i renovadores que passen per les mans de Guillem Ospina, Fernando Vallejo, Juan Gabriel Vásquez, Jorge Franco o Laura Restrepo. Fins a arribar també a un Mario Mendoza enfocat en la seva particular narrativa urbanita que deriva en un llenç que barreja ciutat i les seves ànimes.
Concretament Bogotà i la seva gent com a principal fons narratiu des la localització i composició s'acaba arribant a port del que humanístic, el sociològic i fins el antropològic que les bones novel·les transmeten amb l'obstinació creatiu d'un autor com Mendoza.
Però no és que Mendoza sigui un escriptor focalitzat en aquest realisme fet gairebé crònica d'un lloc i un temps. A la fin Bogotà és gairebé sempre l'escenari sol que adaptat a l'gènere que toqui. Perquè en la variabilitat està el gust i més encara l'enginy. Novel·les negres, misteris, aventures amb rerefons. Mendoza és una mica de tot i de tot bo.
Top 3 novel·les recomanades de Mario Mendoza
Satanàs
Sens dubte Camp Elías Delgado patiria de la Thousand-yard stare, Aquesta mirada dels mil metres, la qual travessa el món real per assolir el fosc espai on es va perdre la seva mirada real. Allà entre el vermell de la sang de l'combat, enlluernada pels espurnes de les armes en foc i terroritzada per la visió dels morts per tot arreu.
Tan sinistre com literàriament plausible per endinsar-nos en els abismes humans, o més aviat deshumanitzats. Ningú cridava a Camp Elías Delgado a la guerra del Vietnam i ningú tampoc va haver de parlar-li sobre com utilitzar la seva arma allunyat ja de l'front. Però precisament aquesta mirada perduda va sempre acompanyada de la veu que dóna via a la bogeria.
La qüestió és en aquesta novel·la canviar el focus, traçar els camins previs i posteriors a l'desastre. Les conseqüències de la pitjor de les casualitats que ens condueixen a l'avançament de la nostra sentència vital amb tot sense tancar.
Una dona bella i ingènua que roba amb destresa a alts executius, un pintor habitat per forces misterioses i un sacerdot que s'enfronta a un cas de possessió demoníaca a La Candelaria.
Històries que, com dic, es teixeixen al voltant de la de Camp Elías, heroi de guerra, qui inicia el seu particular descens als inferns obsessionat per la dualitat entre el bé i el mal, entre Jekyll i Hyde, i es convertirà en un àngel exterminador.
Akelarre
Amb el protagonisme estel·lar de Frank Molina que fins a aquest moment havia estat més un recurs de pes en les seves trames, l'autor ens va presentar una de les seves novel·les més currades.
Molts altres autors combinen «tardes de glòria» dels seus investigadors o policies fetitxe amb foscos moments, component diferents trames carregades a l'esquena de l'prota de torn. Mendoza ha volgut donar-los els comandaments de la seva pròpia novel·la a Frank Molina en el pitjor dels seus moments. Un mal pare-escriptor que es troba a un mal fill-personatge díscol amb el seu destí narratiu.
A Frank Molina, borratxo, marihuaner i pacient psiquiàtric, ho aconsegueix el seu passat amb un compte de cobrament quan la policia el crida perquè els assessori amb uns estranys assassinats que van tenir lloc al barri Santa Fe.
Un imitador de Jack l'Esbudellador està immers en una autèntica orgia de sang i mata prostitutes sense contemplació. Mentre Molina segueix pistes d'un extrem a un altre de la capital per trobar el criminal, els seus passos es creuen amb els del seu mentor, un sacerdot turmentat pels secrets que amaga de la seva joventut. I a el fons d'aquest quadre gòtic de la ciutat contemporània, una jove pintora descobreix que no és una artista, sinó una fetillera que atresora poders ancestrals.
Diari de la fi de l'món
Una d'aquestes novel·les metaliteràries en la seva noció més essencial dels motius de l'escriptor, de la seva naturalesa lliurada a transmetre una visió de món que altres adoptaran després en el seu imaginari refent-tot màgicament.
L?escriptor Mario Mendoza rep un missatge d?un vell amic d?universitat: Daniel Klein. Entre tots dos evocaran una joventut impetuosa on van compartir l'amor d'una mateixa dona: Carmen Andreu. La inusual vida de Carmen, la seva addicció a les drogues, la seva estadía en una secta religiosa, el seu nomadisme com a fotògrafa de paisatges desèrtics, els seus secrets treballs com a model de pel·lícules porno, seran tant per a Daniel com per a Mario molt difícils d'assimilar.
En algun moment de la narració, Daniel demana a Mario que l'ajudi a anar després de les empremtes del seu pare, un alemany que ha viscut camuflat a Bogotà intentant no cridar l'atenció. Les investigacions els conduiran a tots dos a un passat sinistre i infernal: tortures, genocidis, rituals religiosos de translació de nivells d'energia, macabres experiments al mig de la guerra.
Finalment, el detectiu Frank Molina, que ve de novel·les com Lady Massacre i La malenconia dels lletjos, trobarà, després de seguir-lo durant diversos dies pel centre de Bogotà, en un atzucac amagat, aquesta mena de vampir pervers i criminal. Unes anotacions apocalíptiques en una llibreta tanquen aquesta novel·la que pretén desxifrar la nostra època i anticipar el temible temps que se'ns acosta.
Altres llibres recomanats de Mario Mendoza…
Bitàcola del naufragi
Vivíem a la crònica d'una mort anunciada i aquí queda la bitàcola del naufragi. Només per a supervivents a un darrer dia…
Igual que els nens que seguien el flautista de Hamelin, la humanitat caminava amb alegre indiferència cap al desastre, convençuda que els seus excessos i avenços eren prova d'evolució i desenvolupament, fins que va sorgir la pandèmia que va posar el món sencer de cap per avall. De la nit al dia tot es va alentir o es va aturar, el temps es va distorsionar i molts van tenir la sensació d'estar atrapats en un bucle de malson. Mario Mendoza va anticipar amb lucidesa aquest desastre a diverses de les seves novel·les com Lady Masacre, Diario de la fi del món, Akelarre i Crononautas i en els relats d'El libro de las revelaciones.
Ara, a Bitácora del naufragi, testifica des del seu confinament els dies estranys que vivim i ens convida a “que acceptem aquest desastre amb fredor, sense esperança, però també sense dramatisme, i prenguem algunes notes mentre ens enfonsem”. Soledat, buit, horror i centelleigs tragicòmics d'humanitat enmig de la pandèmia que assola el món.
Sens dubte un dels millors llibres llegit aquest 2021 és cobrament de sang, excel·lent!!!
Moltes gràcies pel teu comentari, Klaudia!