La psicologia suposa la major part de l'èxit en el gènere negre. I el Toni Hill escriptor ja part amb la formació acadèmica a l'respecte. Podem estar apropant-nos a l'assassí, a la potencial víctima o a l'investigador, la qüestió és sintonitzar amb aquest dial de la por, de l'desassossec, de la intriga per l'esdevenir de les circumstàncies. Només quan els personatges som nosaltres mateixos trasmutados de pell, s'aconsegueix aquest efecte de màxima tensió en aquest tipus de novel·les. Tot això ho apliquen a la perfecció els grans escriptors de thriller, misteri o terror, amb Stephen King encapçalant el rànquing.
Toni Hill és un alumne avantatjat en aquests combats de la introspecció en els personatges, Si naturalització dins de la trama per aconseguir aquest efecte més enllà de la versemblança en la caracterització: el realisme.
La intriga és més un efecte de dins cap a fora que el contrari. L'escenari més inquietant de partida pot desinflar si els personatges que l'habiten no parteixen amb aquesta força del que creible, aquesta empatia arribada des de la foscor de les nostres pulsions enfrontades al que fosc i sinistre, al més inquietant i inesperat.
Des que sortís L'estiu de les joguines mortes, allà per 2011, Toni Hill ha anat component una bibliografia de gènere negre que recau gairebé sempre sobre les espatlles de l'inspector Hector Salgado, enfrontat a homicidis de tota guisa que en moltes ocasions teixeixen les seves xarxes entre els escenaris de el poder en què el creixença sembla justificar-ho tot.
Però més enllà de l'impacable i turmentat Héctor Salgado, Hill també aborda novel·les independents carregades d'una similar tensió visitant nous escenaris i arguments amb salts en el temps i oscil·lacions cap al terror o el misteri.
Top 3 llibres recomanats de Toni Hill
Tigres de vidre
L'homicidi com hipèrbole de la culpa i el remordiment. La idea d'el mal presentada de forma en què qualsevol podem empatitzar en major grau. Hi ha certes coses del nostre passat que ens poden exposar a la idea d'un gran risc corregut o d'alguna cosa certament mal fet. I la idea d'una víctima mortal entre la voràgine de la joventut apunta aquest mimetisme essencial amb l'espècie humana.
Si a més d'una proposta interessant en aquest aspecte de sintonia elemental amb la culpa, es construeix una història que aprofundeix en els enigmes, secrets i misteris d'altres temps, revisitats des de la persectiva dels seus coneixedors molt temps després, s'acaba conformant una novel·la interessant que, embastada amb la sàvia tensió narrativa de l'autor, acaba per conduir-nos per una lectura apassionant.
En Tigres de vidre, un títol amb evocacions a estranyament o aspectes onírics, coneixem a dos xavals dels extraradis de Barcelona, on la ciutat comtal va ser rebent a immigrants d'aquí i d'allà des dels anys 60. O més aviat coneixem als dos personatges que van ser aquells nens, només que amb tres dècades de diferència.
El pas de el temps, sobretot quan aquest lapse suposa l'abandonament de la infància i la consolidació en la maduresa, sempre aporta una noció estranya de la vida. El que es va anar a la infància, el que es va fer en aquells anys sembla un somni llunyà evocat per detalls que es rescaten com brillants moments.
Però el que han de compartir els dos vells companys de col·legi queda eclipsat per la qual cosa han d'ocultar. Si hi ha un moment emmagatzemat en la memòria de tots dos, aquest és aquella nit d'hivern de 1978.
La mort va tenir un paper estel·lar, inesperat, un cameo en el guió de les seves vides que acabaria per marcar-los per sempre, per molt que s'entestin a fer ara d'això un malson.
Entre l'actualitat i els anys 70, ens anem movent pels carrers de Cornellà, com un muntatge literari que sobreposa una llum saturada a les velles fotos en blanc i negre. Només que de la llum actual troba també les seves zones d'ombres. La vida sempre és un compte pendent i, per als protagonistes d'aquesta història, necessita una liquidació final.
L'estiu de les joguines mortes
El naixement d'un nou heroi de l'gènere negre sempre és moment de celebració. En aquesta novel·la recuperem aquest gust pel policíac dels grans clàssics barcelonins com Vázquez Montalban o González Ledesma.
És clar que passats pel sedàs d'un imaginari actualitzat pel que fa a la realitat social dels nostres dies. La qüestió és que l'aspecte crític amb les esferes de poder torna com a fonament per construir una trama fosca i oscurecedora sobre aspectes de la nostra realitat presenten amb la seva naturalesa inquietant.
Héctor Salgado es troba en aquesta sensació d'abandonament després del terratrèmol emocional d'una separació. Potser el pitjor moment per exposar-se davant un cas que pot acabar enroscándosele com una serp de mortal verí.
Perquè la mort d'una xaval apunta únicament a un simple tancament forense però acaba per apuntar a alguna cosa molt més greu que neix ja des dels llaços de la pròpia família del jove. Tot es va enrarint, situant a Salgado a la picota.
I el bon inspector no pot donar un pas en fals que pugui acabar amb tot. Una història que potser no aporti grans novetats argumentals i que, però, com opera prima, descobria un poderós virtuosisme en aquesta vessant psicològica de les grans obres de gènere.
Els àngels de gel
I després d'aprofundir en la vida i obra d'Héctor Salgado durant tota una trilogia, va arribar aquesta novel·la que feia creu i ratlla. Amb una certa inspiració al Ruiz Zafón, El gran narrador de misteri també barceloní.
Perquè la Barcelona de 1916 se'ns presenta sota un prisma nou d'aquest autor amb aquesta evocació en transició entre les últimes pinzellades vuitcentistes i el despertar d'un segle XX que dibuixava una Barcelona cap al més obert modernisme a una Espanya neutral per a la primera Gran Guerra .
En aquest escenari suspès a la frontera de les atrocitats de l'conflicte europeu coneixem a Frederic Mayol, el destí el guia fins als afores de Barcelona per treballar en un sanatori on estan reclosos els malalts mentals d'abans.
El sanatori sembla tret d'una pel·lícula de terror de Tim Burton. I malgrat l'animós d'un Frederic que sembla sentir-se alliberat per visitar aquell lloc pacífic amb vista al Mediterrani, a poc a poc la realitat va generant les ombres pròpies d'aquell espai saturat de llum. La bellesa del sanatori sembla inapropiat per a aquest fi en què es tancaven aquesta classe d'apestats del moment que eren els malalts mentals.
Però és clar que, precisament per la seva llegenda fosca, l'edifici va acabar assignat amb aquesta finalitat. Investigant sobre la història del casalot, Frederic coneix Blanca, exalumna i entre ells es desperta aquest estrany magnetisme entre l'amor romàntic i el desassossec per la pròpia naturalesa d'aquella noia que visqués l'atròs incendi ocorregut fa anys al lloc. Fonaments que es van entrellaçant per acabar component una trama on el seu gir final ens tanca la respiració.
Altres llibres recomanats de Toni Hill
El darrer botxí
El càstig més enllà de la justícia. El garrot vil que Espanya encara va conèixer des del 1820 fins al 1974. Un trasbalsat nostàlgic d'aquells mitjans entre allò maquiavèl·lic i allò demencial.
Encara que sembli impossible, un assassí en sèrie està ajusticiant les víctimes amb un garrot vil, el mateix instrument usat pels botxins segles enrere i considerat la màquina de matar més cruel mai construïda.
Per què recorre a un mètode tan macabre? Què tenen en comú els morts? Per què tria llocs especials de Barcelona per abandonar els cossos com si la ciutat fos una part important del missatge?
Quan la doctora Lena Mayoral, una prestigiosa criminalista amb un passat turbulent, rep l'encàrrec urgent de bussejar a la ment del psicòpata, no es pot imaginar fins a quin punt es complicarà la investigació ni els perills que s'haurà d'enfrontar. Mentre augmenta el nombre de cadàvers, i sota una creixent pressió mediàtica, Lena s'anirà obsessionant amb un assassí que, cada cop més, sembla estar jugant amb ella una partida a vida o mort.
Hola, acabo de llegir L'ÚLTIM VERDUGO i no sé en quin moment hauré estat als llimbs o no recordo que li passa al personatge de Thomas. Recordo que mor la mare i quan era a la universitat mor el pare en accident, però no he tret res de clar la trajectòria de Tommy. Espero que algú m'ho aclareixi.
una salutació