Bressolada en les lletres des de la poesia, Sara Taula va acabar traslladant aviat la seva lírica cap a la prosa, principalment bolcada en la novel·la, amb l'habitual resultat preciosista en les formes i profund en el fons de la narració.
D'acord amb els resultats, es pot considerar que la materialització de l'escriptor germinat des arrels en vers, dota el narrador d'una particular veu, d'una empremta que distingeix. Recordo ara a Benjamín Prado o Carlos Zanón, Autors de bibliografia diversa que també esdevenir des del món de les rimes.
En el cas de Sara Taula, el pas de l'vers a el paràgraf esdevé una brillant carrera trufada de grans històries guardonades en prestigiosos premis.
Amb incursions recents en l'assaig, Sara Mesa és ja una d'aquestes autores versàtils, Compromeses (com se sol dir) a traslladar la seva visió cronístico dels nostres dies. Dotada de la seva potent imaginari, carregat d'imatges, Sara Taula escriu sobre aquest món que queda sempre a part, pendent de redescobrir per lectors que descobreixen la latència oculta de l'món, mecanismes essencials de la nostra realitat que només els escriptors amb ànima de poetes saben presentar-nos.
3 novel·les recomanades de Sara Taula
la família
La cèl·lula de la societat moderna, com va dir algun pensador i van replicar després els sinistre total en alguna de les seves feridores cançons. I aquesta és la part que toca abordar en una novel·la com cal. Perquè hi ha espais feridors en allò familiar. Llocs comuns i alhora molt dispars que es repliquen a la llar de qualsevol lloc del món.
Una novel·la que ens convida a treure el cap a aquesta finestra llunyana on s'aprecien moviments a mitja llum, on transcorren les coses que componen escenes d'humanitat com a representacions teatrals de tragicomèdia inimaginable.
"¡En aquesta família no hi ha secrets!", proclama a l'inici d'aquest llibre Damián, el pare, un home d'idees i ideals fixos obsessionat amb la rectitud i la pedagogia. Però aquesta casa sense secrets és en realitat plena d'esquerdes, i l'opressió que es respira entre les parets acabarà creant vies d'escapament, codis clandestins, ocultacions, fingiments i mentides.
Formada per dues nenes, dos nens, una mare i un pare, aquesta família en aparença normal, de classe treballadora i plena de bones intencions, és la protagonista d'una novel·la coral que abasta diverses dècades i en les històries de la qual bateguen el desig de llibertat i la crítica als pilars que tradicionalment han sostingut, i encara sostenen en gran mesura, la institució familiar: autoritarisme i obediència, vergonya i silenci.
Sara Mesa torna a demostrar que posseeix un ull clínic per despullar comportaments humans, detectar ferides latents i retratar en tota la seva complexitat la fragilitat, les contradiccions i les febleses que ens conformen. Aquest llibre és una volta de rosca a la construcció d'un dels universos literaris més potents de les lletres espanyoles actuals i la confirmació d'un talent que no deixa de créixer.
un amor
De vegades el llenguatge ens desborda en la seva riquesa incapaç malgrat tot de la definició perfecta, de la paraula oportuna, del significat aclaridor que mostri tot allò que ens mou. Un exercici narratiu aquest que despulla aquestes misèries. Una resignació fantàstica, la claudicació davant la impossible transcendència del concepte des de l'expressió limitada de qualsevol idioma. L'amor seria la nota que mai no es pot assolir, però tan sols és el final o el principi de les increïbles limitacions que malgrat tot ofereixen un mosaic de rabiosa humanitat a la recerca d'horitzons inabastables. No es tracta del grandiós ni del grandiloqüent sinó del detall, l'essència i l'anecdòtic. Allà on resideix aquesta veritat esfereïdora que ens carrega d'una estranya bellesa malenconiós de l'impossible.
La història d'Un amor passa a l'Escapa, un petit nucli rural on Nat, una jove i inexperta traductora, s'acaba de mudar. El seu propietari, que li regala un gos com a gest de benvinguda, no trigarà a mostrar la seva veritable cara, i els conflictes al voltant de la casa llogada –una construcció pobra, plena d'esquerdes i goteres– es convertiran en una veritable obsessió per a ella. La resta dels habitants de la zona –la noia de la botiga, Píter el hippie, la vella i dement Roberta, Andreas l'alemany, la família de ciutat que hi passa els caps de setmana– acolliran Nat amb aparent normalitat, mentre que fons bateguen la incomprensió i l'estranyesa mútues.
L'Escapa, amb la muntanya d'El Glauco sempre present, acabarà adquirint una personalitat pròpia, opriment i confusa, que enfrontarà Nat no només amb els seus veïns, sinó també amb ells mateixos i els seus propis fracassos. Plena de silencis i equívocs, de prejudicis i sobreentesos, de tabús i transgressions, Un amor aborda, de manera implícita però constant, l'assumpte del llenguatge no com a forma de comunicació sinó d'exclusió i diferència.
Sara Mesa torna a confrontar el lector amb els límits de la seva pròpia moral en una obra ambiciosa, arriscada i sòlida en què, com si fos una tragèdia grega, les pulsions més insospitades dels seus protagonistes van emergint a poc a poc mentre, de forma paral·lela, la comunitat construeix el seu boc expiatori.
L'adaptació cinematogràfica d'Isabel Coixet ofereix girs nous a aquesta trama. I és que la història sempre ofereix noves possibilitats per a escenaris diversos i arestes sorprenents.
Cara de pa
Des que Gairebé i el Vell es coneixen, assumim el indecent, o al menys ho inapropiat. I és llavors quan Sara Taula ja ens té guanyats per a la causa d'enfrontar-nos a aquests impossibles perfilats des del moral.
Perquè sí, és indegut que un adult es relacioni amb una nena, fins i tot ominós des del primer cop d'ull. Però més enllà de l'amor fet tabú, Sara Mesa ens condueix cap a altres significats dels símbols que fan trontollar els tòtems ètics. Potser amb intenció sol·liviantadora, potser amb voluntat per inquietar i desubicar…, la qüestió és que la teranyina de la nostra consciència, que es va teixint conforme la relació entre els amants impossibles a la nostra llum creix, serveix perquè la trama ens convidi a seguir avançant per la teranyina mentre ens atrapa irremissiblement.
Perquè el prohibit enganxa des que l'ésser humà disposa de raó. I ningú es lliura amb més ànsia al prohibit que els que se senten separats, maltractats pel seu entorn. Des de la seva condició de maleïts per les seves circumstàncies, els protagonistes esbocinen les convencions socials que van acabar per marginar-en la seva naturalesa de víctimes col·laterals. És curiós com en la seva aparent senzillesa, en la fluïdesa de les seves escenes, l'autora sembra llavors existencials des de la transcendència de les seves imatges pertorbadores.
Altres llibres recomanats de Sara Mesa…
Quatre per quatre
Plantejada pràcticament com una distopia, un mirall, un símbol de l'esdevenir social, aquesta novel·la ens situa en aquesta privilegiada situació de qui observa tot un entorn tancat, un petit món que acaba sent petita rèplica de tot cosmos social.
Ens endinsem sota el sobri llindar d'entrada de l'Wybrany College, amb aquesta sensació d'anar avançant per un nou món amb les seves estrictes regles. I anem coneixent l'estratificació social d'alumnes, professors i pares amb l'horitzó d'un inquietant misteri, com no podia ser d'una altra manera quan s'entreveu el mecanisme essencial de tot món i els seus interessos subjacents. Educació, formació per a nois i noies que apunten a l'esperança per a un món decadent.
Nois privilegiats on es posa tota l'esperança d'un possible futur. Conductisme des del mateix moment en què els murs i les portes es tanquen i el sempitern esperit rebel d'interns com Celia i altres amigues que pretenen abandonar aquell gris espai asfixiant. Perquè, lògicament, hi ha coses que no sabem sobre el funcionament del Wybrany College, encara que intuïm aquesta tensió que desemboca en estranyament, alienació, conats de violència. Fins que al final la llum de l'entesa s'obre camí amb la lucidesa gairebé encegadora.
cicatriu
Una novel·la que el sedàs tot amb l'estranyament per acabar descobrint aquestes contradiccions i dicotomies que mouen aspectes essencials com l'amor o la quotidianitat.
Sònia i Knut, dos personatges que retroalimenten la seva visió alienada de el món, que es magnetitzen però que, des de la perspectiva de Sonia a el menys, també arriben a fregar aquest atipament davant d'una personalitat tan simètrica a la seva com la de Knut. Perquè ell, aquest desconegut que va entrar en la seva vida des de la llunyana existència d'una IP, li exposa la seva visió de món tan fascinant com aberrant, aquesta forma de passar pel món oblidant les pautes morals, les actituds reglades, amb l'autoritat de qui es creu sabedor veritats alienes a la resta de món.
Knut té tanta raó i tan fonamentada que fa sentir a Sonia aquesta sensació de desbordament de la seva realitat. Allunyar-se'n és una temptació imperiosa. Però la llavor d'aquesta desubicació de la qual cal escapar ja està sembrada i la vida de Sonia avançarà per designis improvisats de negació davant el impost.
Amb apunts sobre les motivacions per abordar l'ofici d'escriure, al voltant d'aquest laberint que suposa anar a la recerca de les motivacions més internes, la relació d'amor i desafecció entre Sonia i Knut ens endinsa en aspectes filosòfics i metafísics en una societat freda que abandona qualsevol pretensió de clarividència. Però a més d'aquest aspecte filosòfic que planteja preguntes sobre mil aspectes, tot i que tamisat per l'agilitat de la trama, els escenari varien entre l'oníric i el que és estrany, cap a plantejaments sorprenents en la seva contínua mutació.
