La prosa cobra el seu major lirisme allà on la humanitat sembla allunyar-se de les seves principis més amables i els horrors treuen el cap des de l'existencial al que circumstancial. Aquest és l'inabastable espai narratiu on Núria Barris ens condueix per grans espais vitals fins pràcticament el agorafòbic. Tot per finalment oferir-nos un refugi necessari, bell, contrapesat en aquesta bellesa que acaba cavalcant sobre raigs de sol filtrats, fets paraules, quan s'ha pogut comprovar que fos tot és salvatge i amenaçant.
Aquesta és la veritable bellesa de la literatura, manifestar els contrastos que compassen les naturals contradiccions de l'ésser humà. Perquè néixer és morir una mica, cada minut, i això té difícil explicació o acomodament amb les nostres ínfules d'eternitat sotmeses a la raó.
Novel·les, versos, relats, articles i traduccions. Entre les mans de Nuria Barrios tot és literatura, ànima de lletres cultivada a la humanística de la filosofia com a vocació que acaba destapant-se com l'ànim essencial dels comptadors de les històries més transcendents, les intrahistòries que esquitxen de cròniques del detall l'esdevenir de qualsevol època.
Top 3 llibres recomanats de Núria Barris
tot crema
No és fàcil d'assumir. Però la veritat és que les línies tortes no els redreça ni Déu ni de bon tros algú entestat a la perdició com a destinació. En aquesta derrota que ens és comú a tots, una mica a cada nou dia vençut, els esclats de la immortalitat que apuntava Kundera desperten els grans fulgors en aquesta rabiosa humanitat enfrontada al seu cru reflex ...
¿Arriba l'amor per salvar una vida de el desastre? Una novel·la bella, descarnada i commovedora sobre la família, la fina línia que separa la normalitat de l'desastre i el rastre de llum que deixa sempre l'amor.
Aquesta és la història de dos germans. El petit es diu Lolo i té setze anys. La seva germana gran, Lena, està enganxada a l'crac ia la heroïna. Porta un any fora de casa i ningú sap on para. Un dia d'agost, Lolo la troba a l'aeroport de Barajas, on obté diners amb petits furts. Per convèncer-la que torni a casa amb ell, decideix acompanyar-la a l'poblat barraquista on Lena compra la droga i sembla que viu.
Quan arriben allà, es fa de nit i Lolo es troba amb una realitat aparentment caòtica i infernal. Lena li dóna el salt i ell es veu de cop i volta sol, perdut i enmig d'una lluita de clans. En el moment en què ella s'assabenta que la vida de Lolo corre perill, surt a buscar. Per separat, cada germà intenta trobar a l'altre en una cursa contrarellotge.
Fins on és capaç d'arribar una ionqui per salvar el seu germà? Deixarà que el matin si ell posa en perill el seu consum? I fins on és capaç d'arribar Lolo per salvar la seva germana, que s'enfonsa en l'abisme? ¿Arriscarà la seva pròpia vida? tot crema parla del que significa la família, de la fina línia que separa la normalitat de l'desastre i de la traça de llum que deixa sempre l'amor.
vuit Centímetres
Les distàncies curtes, sempre. El relat breu despulla l'autor de torn en la seva forma de personificar nocions, visions de món, plantejaments metaliteraris de el propi ofici i la natural tirada per deixar negre sobre blanc el que bull per dins.
En aquesta ocasió són fins a onze històries embastades per la tragicomèdia, vençuda gairebé sempre per una derrota final carregada de el sentiment més profund. Personatges com portats de versos perduts que componen un poema èpic de supervivència, un cant d'remots Ulisses reclamats a no tornar mai a Ítaca per explicar-ho.
Quina distància separa el dolor de la felicitat? Un pastor evangelista gitano proclama davant els seus enardits fidels en un poblat barraquista que la distància entre un i altre és de vuit centímetres. En aquest interval mínim se situen les històries de Núria Barris, intenses i vibrants: allà on no tot està perdut, on l'escriptura fa recognoscibles llindars que rarament se'ns mostren. Aquests onze relats tenen arestes i brillen amb duresa. Són onze diamants. Tallen. ¿No és potser el que esperem de la literatura? Que indagui, que ens il·lumini, que ens faci mal.
L'alfabet dels ocells
A l'univers de Nuria Barrios, fins i tot el paradís de la infància té aquest altre vessant cap a les inquietuds que treuen el cap pel fet de ser. Perquè tot dubte finalista sobre el nostre pas per aquest món comporta que fins i tot la imaginació se'ns presenti amb les respostes menys esperades.
Nix té sis anys, ha nascut a la Xina i és adoptada. Vol molt a la seva família, però el mal de l'abandó, a la qual ella no sap donar nom, la turmenta. Només les històries que inventa la seva mare la alleugen, apaivaguen la seva ira i el seu desconcert. Però el dolor sempre torna.
La nena creu que el secret de la felicitat està en el ventre on vivim abans de néixer. Els seus amics coneixen aquest ventre, procedeixen d'ell, i Nix pensa que, per ser feliç com ells, ha de tornar a l'interior de la seva mare xinesa, el lloc on tot va començar. Només tornant a l'inici podria saber qui és, donar sentit a la seva nova vida, eliminar tantes preguntes sense resposta. Però aquest viatge no és possible. O sí?
La veu aquí creada per Núria Barris ens endinsa al cor d'una nena extraordinàriament sensible i enginyosa. L'alfabet dels ocells és una novel·la sobre el que significa ser adoptat, sobre les ferides ferotges que provoca l'abandó, sobre l'oblit i la memòria i sobre la força commovedora de l'amor. Però sobretot és una novel·la sobre el poder de la imaginació.
