Parlem avui de Milena Busquets Tusquets o com la cacofonia juga a favor de quedar-te amb el nom d'una autora de manera indeleble. Encara que certament el cognom Tusquets ja fa la seva feina en allò de les associacions rà pides amb el literari. Perquè sÃ, Milena pertany a un clan editor de solera on ella mateixa ha acabat despuntant com a gran narradora.
I aquà és on un considera el de l'context i les circumstà ncies com una cosa molt procedent per forjar a l'professional de torn, ja sigui futbolista o escriptora en aquest cas. Perquè un és el que menja i el que coneix. I sens dubte Milena va conèixer el bo i millor de la literatura espanyola per acabar agafant-li el gust a enfrontar-se a l'foli en blanc.
En la seva faceta novel·lÃstica en si, Milena aborda escenaris molt propers des dels quals projectar un visionat existencial. Algo asà como si la vida pudiera contemplarse como una suma de escenas, con esa mezcla de inquietante placer por la observación de los demás y el deseo por conocer precisamente los hondos motivos que los mueven. Porque sabiendo qué es lo que mueve a los demás, podemos acabar aclarando qué es lo que nos mueve a nosotros.
Top 3 novel·les recomanades de Milena Busquets Tusquets
També això passarÃ
Nunca se sabe del todo si se hace bien a la hora de abordar infancia y verdad. Incluso puede que tantos Reyes Magos y ratoncitos Pérez sean una distorsión que no ayude para nada en la sensación adolescente de haber sido «engañados» durante años sobre un mundo fantástico que se aleja vertiginosamente. Desde esa idea parte esa novela de infancias y contrastes, de duelos siempre a deshora y anhelos por regresar a regazos perdidos…
Quan era nena, per ajudar-la a superar la mort del seu pare, a Blanca la seva mare li va explicar un conte xinès. Un conte sobre un poderós emperador que va convocar els savis i els va demanar una frase que servÃs per a totes les situacions possibles. Després de mesos de deliberacions, els savis es van presentar davant l'emperador amb una proposta: «També això passarà .» I la mare va afegir: «El dolor i la pena passen, com passen l'eufòria i la felicitat.»
Ara és la mare de Blanca qui ha mort, i aquesta novel·la, que arrenca i es tanca en un cementiri, parla de el dolor de la pèrdua, de l'esquinç de l'absència. Però davant d'aquest dolor queda el record del viscut i el molt après, i cobra força la reafirmació de la vida a través del sexe, les amigues, els fills i els homes que han estat i són importants per a Blanca. Tot això en el transcurs d'un estiu a Cadaqués, amb els seus paisatges feréstecs i la seva intensa llum mediterrà nia que ho banya tot.
Gemma
La melancolÃa es la felicidad de estar triste, como dirÃa aquel. El problema para la prota de esta novela es que uno de esos instantes en los que recuerdos llegan para transponerte un poco, en su caso, no son solo espuma de las olas. Esas olas que se retiran de inmediato deshaciéndose en susurros de añoranza. Porque sin duda lo traumático tiene gusto por los flashbacks. Y ahà está ella, viviendo instantes que ya no le pertenecen…
La vida d'una escriptora de quaranta i tants anys transcorre sense grans sobresalts, entre els seus dos fills i una relació que sembla a punt d'acabar. Però aquesta existència raonablement plà cida es veu sacsejada per la reaparició d'un fantasma de el passat en forma de sobtat record: Gemma.
Gemma va ser una companya de col·legi que va morir de leucèmia amb quinze anys, una de les dues morts que van marcar la seva infà ncia; l'altra va ser la del seu pare, però ell havia viscut tota una vida, mentre que Gemma es va anar abans d'hora. Què existència hagués tingut? En qui s'hauria convertit? Quan la va veure per última vegada? ¿Va poder acomiadar-se d'ella? Per què el temps ha anat diluint el record de l'amiga morta?
Tractant de rescatar de l'oblit a la Gemma, la narradora comença unes indagacions que la portaran a reunir-se amb velles amigues que també la van conèixer, a buscar alguna foto de grup de la classe, a visitar el col·legi, a rastrejar esqueles en un diari, a indagar sobre el que ha passat amb el restaurant que tenien els pares de la noia ...
Esta es una novela sobre el pasado que creemos haber olvidado, pero que nos persigue, sobre las pérdidas que nos marcan y la necesidad de despedirse. Pero también es una novela sobre las ganas de vivir y las pequeñas alegrÃas de lo cotidiano, sobre el amor –a los amantes, a los hijos– y sobre las amistades que nos acompañan incluso después de desaparecer.
El llibre, a un temps lleuger i profund, vitalista i compungit, confirma el talent de Milena Busquets després de l'extraordinari èxit internacional de la seva anterior novel·la, També això passarà , i permet gaudir de nou de la seva singular capacitat per abordar emocions i sentiments amb un estil inimitable que li ha fet guanyar una legió de fidels lectors.
Homes elegants i altres articles
Acabamos con un volumen de relatos, de pequeños e inciertos escenarios, donde puede ocurrir de todo. Tintes de improvisación para salir del paso de la vida, como a todos nos toca. Emociones que llegan y arrasan y dolores que atraviesan sin descubrir jamás el filo…
Personatges del nostre món carregats de maletes plenes d'anècdotes i detalls que només ocorren quan ningú els veu. El particular de l'autora i en general de personalitats als quals descobrir com fetitxes del que són, és a dir la persona que habiten.
Els textos aquà reunits són com instantà nies, com vinyetes, com esbossos en el quadern d'aquarel·les d'un pintor. En ells es combinen sense pudor ni necessitat d'excuses una sana frivolitat i una aguda capacitat per desvetllar el que no és evident.
Aborden moltes vegades la quotidianitat, que de vegades pot semblar nimi a l'ull poc atent, i d'això extreuen un somriure, un matÃs poètic, una epifania. Són textos en què per sobre de tot s'endevina la mirada sagaç, fresca i trencadora d'una escriptora capaç d'anar més enllà del que és obvi i previsible, capaç de convertir els articles que escriu en lleugeres, enjundiosas i seductores filigranes literà ries.
