La ficció històrica troba en Maurice Druon a un dels seus grans narradors en la seva vessant més equilibrada entre el divulgatiu i el ficcionat. Una cosa així com un Eslava Galán a Espanya. Com sol passar en aquests casos, la documentació exhaustiva i el coneixement final sol enfocar a cada autor en una mena de xovinisme literari que s'endinsa en l'esdevenir de cada país.
Només que, a la fi, la història de França o d'Espanya (Per citar les dues grans nacions històriques dels autors nomenats), tracen paral·lelament l'esdevenir del nostre món. Més encara amb la monàrquica costum, tan endogàmica com gairebé endèmica, de perpetuar-estrenyent llaços entre fronteres per acabar escrivint gran part de la història europea i mundial.
La qüestió és divulgar i entretenir. La missió d'un novel·lista de ficció històrica és compensar el que més us interessi exposar en l'equilibri d'esdeveniments i personatges reals amb invenció. I ja tirar endavant amb la trama. És clar que sempre cal aportar alguna cosa interessant, ja sigui des de la novetat, amb visions diferents o plantejaments suggerents, o simplement pel grau de detall cap a una mena de costumisme històric que també agrada a molts lectors de ficció històrica.
Com diem, Druon llença molt d'interès divulgatiu. Però també a la seva bibliografia trobem aquests altres plantejaments, molt habituals en l'aspecte històric, de sagues inventades que serveixen a la causa del perfecte modelat i adequació a l'època i peripècies que més interessen narrar.
Top 3 novel·les recomanades de Maurici Druon
Les grans famílies
Una de les millors novel·les de sagues familiars, amb el ritme de Ken Follett però mantenint el pòsit d'aquesta altra literatura d'aquest gènere més purista. Tant en els referents històrics com en detalls que aporten diversos focus per valorar una època tan convulsa com va ser la primera meitat de segle XX. I una gran obra de recopilació la que trobem en aquest volum que recull tota la saga.
El 1915 les famílies Schoudler i La Monnerie s'uneixen amb el matrimoni de François i Jacqueline, que els seus descendents estan cridats a regir el destí de França; però, els esdeveniments acabaran per contradir el que disposa pel destí.
La Trilogia Les grans famílies és el precís retrat, públic i privat, de la societat d'entreguerres; les classes fins aleshores dominants són disseccionades en el seu ocàs sense embuts, mentre cedeixen la seva posició als que señorearán la vida de França durant les següents dècades: una apassionant història d'ambició i venjança que és també un estilitzat anàlisi de el poder i els seus miratges.
El rei de ferro
A la fi sempre hi ha alguna cosa que s'empasta la història de manera màgica. Des l'anecdòtic o el particular d'un rei o reina, d'una batalla o qualsevol altre esdeveniment transcendent, les cròniques d'altres temps acaben recollint simbologies que donen una altra visió dels fets, gairebé llegendes, mites que transcendeixen.
I cert és que sense aquesta visió màgica de les coses, com pot ser una maledicció estesa per segles en un tron, algunes coses escapen a l'enteniment. Més encara si els fets definitius corroboren que sempre cal confiar en la intervenció fascinant d'aquest imponderable fosc que enllaça la Història.
Aquesta és la terrible maledicció que el cap dels templers, des de les flames de la foguera, llança a la cara de Felip el Bell, rei de França. Corre l'any 1314 i la profecia sembla haver-se fet realitat: durant més de mig segle, els reis se succeeixen al tron de França, però mai no duren gaire temps. De les intrigues palatines a les morts sobtades i inexplicables, de les batalles entre les dinasties a les guerres desastroses, tot sembla fatalment regit pel destí dels Reis Maleïts.
Els verins de la corona
Alguns asseguren que segones parts mai van ser bones. Però que si hi ha tercera part, la cosa remunta. Segurament sigui qüestió de acostumar-se a l'evolució natural d'una trama en lloc de quedar encallat en una gran primera part.
Els verins de la corona ressuscita els conflictes, odis, intrigues i crims que van plagar el regnat de divuit mesos de Lluís X, l'Obstinat, potser per les seves arrels maternes navarreses 😛
El desgraciat destí de la bella Clemència d'Hongria, cridada a ser reina de França i sobtadament vídua; les destinacions truncats de el jove llombard Guccio Baglioni i de Maria Cressay, els amors van haver d'enfrontar a les prohibicions socials; les destinacions violents de la comtessa Mahaut d'Artois i del seu nebot Roberto, separats per un odi acèrrim, i, per fi, el tràgic destí de el rei Lluís X, que en pocs mesos porta l'obra de l'Rei de Ferro a la vora de la seva destrucció .
Al juny de 1316, el rei mor enverinat. És la primera vegada en tres segles que un monarca de França mor sense deixar hereu home.
