En sintonia generacional amb el seu compatriota Samanta Schweblin, això d'Agustina Bazterrica és una narrativa suggeridora que pot estirar incomptables recursos i escenografies. La fi justifica sempre la diversitat de mitjans, recursos i discursos. Perquè en aquesta riquesa d'alternatives es demostra enginy i se sorprèn gratament el lector disposat a arguments mai plans, sempre plens d'alternatives.
Un fi (que no un final de cada llibre) que agrada del retoc existencial, d'aquella pà tina que cobra la bona literatura com de brillant idea remota, de plantejament exquisit, sobreexposat a les circumstà ncies dels personatges presentats. Distopies o girs insospitats que van des d'allò extern apropat al tacte, a l'olfacte, a la vista d'un món en transformació que força a la paral·lela mutació de pell i à nima. Adaptar-se o morir. Sobreviure per explicar-ho…
Plantejaments distòpics i fantasies fosques de vegades, un punt transcendental sempre. Una bibliografia made in Bazterrica per degustar aquesta sofisticació de la literatura amb més intenció i més sà via exposició del que és la condició humana. Perquè ubicats sobre la corda o davant de l'abisme, els seus personatges s'enfronten a l'essència última de l'ésser.
Top 3 novel·les recomanades d'Agustina Bazterrica
cadà ver exquisit
Això d'un virus que s'acaba estenent entre els humans ja no és un argument de ficció esgarrifós, sinó una sensació que la distòpia ha pogut arribar per quedar-s'hi.
Aixà que novel·les com aquesta apunten a un do narratiu de l'oportunitat sinistre, demoledoramente precÃs. Esperem que l'esdevenir dels nostres dies no se'ns presenti com un ressorgiment d'extrems com els narrats, fins amb un canibalisme necessari per a la supervivència.
Però ja res sona tan llunyà , per remot que se'ns representi. Qui ens havia de dir que tothom caminaria pel carrer amb mà scares, temorosos d'inocular-virus entre el necessari oxigen vital?
Les distòpies han passat d'ubicar-se als prestatges de ciència ficció de llibreries i biblioteques a passar a la secció d'actualitat, replantejant-se el carà cter del fantà stic com a literatura de més pes. Ha estat a poc a poc, des de Margaret Atwood i les seves reivindicacions feministes del conte de la criada fins a l'apocalipsi vÃric que ronda al llindar del que és plenament real…
A causa d'un virus mortal que afecta els animals i contagia als éssers humans, el món s'ha convertit en un lloc gris, escèptic i inhòspit, i la societat es divideix entre aquells que mengen i aquells que són menjats.
Què resta d'humanisme pot cabre quan els cossos dels morts són cremades per evitar el seu consum? En quin lloc queda el vincle amb l'altre si, de veritat, som el que mengem? En aquesta despietada distopia tan brutal com subtil, tan al·legòrica com a realista, Agustina Bazterrica inspira, amb el poder explosiu de la ficció, sensacions i debats de summa actualitat.
Als animals potser no apreciem la crueltat de la cadena alimentà ria. Quan observem el lleó cruspint-se a la gasela, assumim el destà de les coses. Però és clar, què passa quan la necessitat i la urgència passen a l'escenari del que és humà . La raó, el fet diferencial, s'enfosqueix llavors fins a plantejar-nos dilemes inimaginables.
Les indignes
L'optimisme no es pot donar. Perquè tots sabem que un pessimista és un optimista informat. I la informació vessa avui dia. Mirar cap a una altra banda i esperar que passi. Mentre escriptors com Agustina s'encarreguen de plantejar les distòpies, utopies potser d'uns quants on tot passa al dictat dels pitjors governants en sintonia amb aquest món sempre a però.
El món va travessar guerres per l'aigua i les catà strofes ambientals. Els dies passen de gèlids a sufocants en qüestió d'hores, l'aire està saturat d'olors pestilents i el cel es cobreix amb boires espesses i enganxoses com ara teranyines.
En aquest desolador present, confinades a la Casa de la Germandat Sagrada, diverses dones sobreviuen sotmeses als designis d'un culte religiós i són objecte de tortures i sacrificis en nom de la il·luminació. Totes estan sota el comandament estricte de la Germana Superior, per sobre de qui només s'erigeix ​​«Ell». Qui és Ell? Se sap poc; ningú no el pot veure, però des de les ombres les domina.
Narrat a través de les anotacions disperses del diari on la protagonista porta el registre de les cerimònies i dels seus descobriments, pren forma aquest llibre de la nit. Les seves pà gines s'amaguen en racons secrets, potser sense esperança d'alliberament; a penes perquè algú en sà piga quan ja no hi siguin
Dinou urpes i un ocell fosc
Al més pur estil Poe, ajustat a nous temps i més complexos imaginaris, Bazterrica passa per allò onÃric com aquest trà ngol cap a la visió o la bogeria, aquest accés a plans on tot pot passar, on les ombres creixen i es projecten com a estranyes pors atà viques .
Dinou contes que ens porten al cor de les nostres pors, de les fantasies més delirants i fosques i també de l'humor més negre. Textos que qüestionen l?amor, l?amistat, les relacions familiars i els desitjos inconfessables. Una lectura absorbent que confirma un estil i una profunditat únics al panorama de la literatura en castellà .
