Temps foscos, de John Connolly

llibre-temps-foscos

John Connolly torna a fer-ho. Des d'una narrativa a mig camí entre el terror i el gènere negre, atrapa tot lector fins a l'extenuació lectora. Enfrontar-te a el mal mai pot sortir gratis. Tot heroi ha d'enfrontar la seva nèmesi natural, la que s'erigeix ​​com equilibradora fonamental perquè el ...

Seguir llegint

La temptació de l'perdó, de Donna Leon

llibre-la-tentacion-del-perdon

El tàndem Donna Leon - Brunetti torna a rodar en perfecta sintonia per oferir-nos una nova i impecable trama de novel·la negra on el fonament de l'crim s'amaga entre aspectes personals que esquitxen sobre Brunetti amb despietat realisme. Malgrat que Brunetti està acostumat a dirigir les seves investigacions entre ...

Seguir llegint

Autoretrat sense mi, de Fernando Aramburu

llibre-autorretrat-sense-el meu

Després de Pàtria, Fernando Aramburu surt de nou a la palestra literària amb una obra més personal. Però potser l'aspecte més personal d'aquesta obra sigui el que incumbeix el propi lector. La lectura d'aquest llibre desprèn una empatia essencial, la que fa de l'imaginari comú, de la ...

Seguir llegint

Tota la veritat, de Karen Cleveland

llibre-tota-la-veritat

La síndrome Truman sempre té ganxo com a argument. Allò de despertar a una realitat que t'ha estat ocultada per algun fosc motiu o indesxifrable intenció fa contenir la respiració a l'lector cap al descobriment de la veritat. Si a aquest síndrome li unim que l'afectat sigui un personatge ...

Seguir llegint

Els molts, de Tomás Arranz

llibre-els-molts

Un llibre que entreté i conrea sempre ha de tenir especial consideració. És el cas d'aquesta novel·la Els molts. D'entrada se m'acudeixen moltes interpretacions de l'títol de la novel·la (sempre subjectives després d'una gratificant lectura). Perquè el títol té un significat material que aviat es ...

Seguir llegint

La ciutat de la pluja, d'Alfonso de el Riu

llibre-la-ciutat-de-la-pluja

El de Bilbao com a ciutat plujosa és una imatge típica que pot tenir els dies comptats gràcies a el canvi climàtic. Però l'imaginari ja té així catalogada a aquesta gran urbs, així que la sinècdoque o metàfora de «ciutat de la pluja» encara funciona perfectament. Però allà en els 80 ...

Seguir llegint

Trilogia les noies de camp. d'Edna O'Brien

trilogia-les-noies-del-camp

Les grans obres són imperibles. La Trilogia les noies de camp transcendeix des de la seva publicació original en 1960 fins avui amb la mateixa profunditat i vigència. Es tracta del que és humà, de l'amistat, de la perspectiva femenina de l'món, amb les seves traves i per què no, també amb les seves ...

Seguir llegint

Cuida't de mi, de Maria Frisa

llibre-cuidate-de-meu

La novel·la negra aragonesa troba nous puntals en els quals sostenir una tendència en auge. Luis Esteban ens oferia fa ben poc la seva proposta El riu va guardar silenci. En aquesta ocasió li toca a María Frisa, una autora que es treu la pell de xai de la literatura juvenil per ...

Seguir llegint

Intuïció, d'Elisabeth Norebäck

llibre-intuïció

El que defineix la paraula intuïció és una capacitat per discernir la veritat sense altre fonament que l'instintiu i / o emocional, sense que procés racional algun nostre cervell intervingui en tal procés. Stella és una dona jove, encara jove però marcada com una amarga ànima longeva per un esdeveniment ...

Seguir llegint

Aquest és el mar, de Mariana Enríquez

llibre-aquest-és-el-mar

Un relat de l'fenomen fan des de dins, des de la part més profunda que converteix els ídols en el sosteniment buit de les vides més desangelades. Més enllà de l'eufòria, de la música com a forma de vida, dels mites enfosquides i les llegendes carn de canó de la ...

Seguir llegint

Temps d'albercocs, de Beate Teresa Hanika

llibre-temps-de-albercocs

Les trobades intergeneracionals sempre enriqueixen. I en el literari suposa un fructuós espai en el qual pot emergir la riquesa de la humà, una mena de síntesi entre passat, present i futur. Encara que, realment passat i futur són sempre la mateixa ombra. Elisabetta té molt passat, un temps pretèrit de ...

Seguir llegint

Les respostes, de Catherine Lacey

llibre-les-respostes

Conviure és sempre un experiment. La convivència entre aquells en altre temps enamorats sempre es mou per diferents fases de cicle impredictible. Arribar a veure la parella com a un estrany no és una cosa tan estrany (valgui la rebuznancia). El millor de l'jo enamorat inicial aparca els seus defectes, potser fins a les seves ...

Seguir llegint